Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
angles d’Euler

Els angles d’Euler ϕ,θ i ψ donen l’orientació dels eixos mòbils x’, y’,z’ respecte als eixos fixos x y z (N és la línia nodal)
© Fototeca.cat
Física
Angles que determinen l’orientació, respecte a uns eixos fixos xyz, dels eixos x’y’z’ solidaris amb un sòlid mòbil.
Hom els obté mitjançant tres rotacions successives, de la següent manera primer, hom gira el sistema xyz un angle ϕ en un sentit directe al voltant de l’eix z , resultant-ne el sistema ξηζ segon, hom gira aquest un angle φ en sentit directe al voltant de l’eix ξ, resultant-ne ξ´η´ζ´ l’eix ξ´, intersecció dels plans xy i ξ´η´, és anomenat línia nodal , N i tercer, hom gira ξ´η´ζ´ un angle υ al voltant de ζ´, obtenint-ne x´y´z´ Hom observa que φ és l’angle format per z i z´, ϕ el format per x i N , i υ el format per x ´ i N
sistema de referència inercial
Física
Sistema de referència en el qual són vàlides les lleis de Newton.
El sistema de referència lligat al centre de masses del sistema solar, amb els eixos dirigits a uns estels molt llunyans, anomenats fixos , és considerat com a sistema inercial, i tots els sistemes de referència que es moguin amb moviment uniforme respecte al sistema anterior són també inercials
polígon de forces
Física
Construcció gràfica que serveix per a trobar la resultant d’un sistema de forces qualsevol.
Si F 1 , F 2 , F 3 són les forces, la resultant R és obtinguda dibuixant vectors fixos representants de F 1 , F 2 , F 3 , de manera que l’extrem de cadascun sigui l’origen del següent R és el vector lliure representat pel vector fix que comença a l’origen de F 1 i acaba a l’extrem de F 3
balança de Roberval

Esquema simplificat d’una balança de Roberval; en blau el sistema mòbil desplaçat de la posició d’equilibri
© Fototeca.cat
Física
Balança de braços iguals en la qual els plats, en lloc de penjar dels extrems del canastró, reposen damunt dos ganivets, restant així al descobert per a fer fàcil la manipulació dels pesos i de la mercaderia.
Fou molt utilitzada comercialment abans de la difusió de la balança automàtica L’estabilitat dels plats damunt els respectius ganivets és aconseguida mitjançant dues tiges C 1 D 1 i C 2 D 2 , connectades entre elles per una barra D 1 DD 2 , que gira al voltant del punt fix D , la qual fa de segon canastró i que, juntament amb el primer, forma un parallelogram articulat en el qual els costats més curts tiges es desplacen sempre verticalment i els punts dels canastrons situats a l’eix de la balança romanen fixos
Johann Christian Doppler
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic austríac.
Fou professor de física i de matemàtiques a les escoles tècniques de Praga i de Chemnitz i professor de física experimental a la Universitat de Viena 1850 El seu treball Über das farbige Licht der Doppelsterne ‘Sobre la coloració de la llum dels estels dobles’, 1842 inclou el fonament teòric de l’efecte que duu el seu nom El 1848 descobrí l’efecte de pertorbació que en les ones sonores i de llum produeix la rotació del medi de propagació Establí, també, un mètode per a determinar la distància i el diàmetre absolut dels estels fixos
brúixola d’aliada

Brúixola d’alidada
Física
Geografia
Brúixola equipada amb una alidada, generalment d’ullera, fixada a la caixa, que permet mesurar declinacions o azimuts.
L’alidada és formada per una pínnula i un prisma triangular situats als extrems d’un mateix diàmetre sobre la caixa de la brúixola, i permet fer alhora la visió del cercle graduat i la definició de visuals juntament amb la pínnula En aquestes condicions, en visar un punt, la lectura feta al cercle graduat fix a l’agulla a través del prisma serà l’azimut magnètic d’aquell punt respecte a l’estació El fons de la caixa sol ésser constituït per un mirall a fi de disminuir l’error en la lectura Difereix d’un azimutal en el fet que el cercle graduat gira amb la ullera, mentre que els índexs…
termòmetre

Escales termomètriques Celsius (centre), Réaumur (esquerra) i Farenheit (dreta)
© fototeca.cat
Física
Aparell destinat a la mesura de temperatures.
En sentit estricte hom anomena termòmetre els aparells el principi de mesura dels quals és basat en la dilatació d’una substància n'hi ha d’altres tipus, que reben noms particulars piròmetre, termoparell, termistància, etc, bé que, per la seva finalitat, també són termòmetres El termòmetre de gas és un dispositiu que mesura la temperatura T a què és sotmès el gas que el constitueix, per variació del volum V , si la mesura és feta a pressió P constant, o per variació de la pressió, si és el volum que roman constant en ambdós casos hom aplica la llei dels gasos PV = kT , on k és la constant de…
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…
parell astàtic
Física
Sistema astàtic format per dos imants iguals fixos sobre un mateix eix i disposats en sentit invers.
El moment magnètic total és nul L’òrgan mòbil d’alguns aparells de mesura és format per un parell astàtic de manera que la bobina de l’aparell actua solament sobre un dels imants galvanòmetre de lord Kelvin
laberint
Física
Junta estanca per a fluids, emprada per a unir òrgans fixos i mòbils, que és proveïda d’una sèrie de parets i compartiments que produeixen una forta caiguda de pressió.