Resultats de la cerca

La producció de fred consisteix en l’evacuació de calor del cos a refredar, i sovint s’aconsegueix mitjançant la refrigeració El fred té aplicació secundària a gairebé tota mena d’indústria fred industrial , per a la dissipació de calor produïda per reaccions, en processos químics, i és fonamental en la conservació d’aliments congelació, en la separació de gasos obtenció d’oxigen i nitrogen de l’aire, en la condensació de gasos producció d’amoníac, en el dessalatge d’aigua de mar, etc

Els processos industrials de congelació formen part de la indústria del fred

Consisteix, generalment, en un recipient aïllat tèrmicament en el qual la font de fred és la vaporització d’un gas liquat

En relació amb el sistema físic emprat per a la condensació, hi ha dos tipus de condensadors condensador de mescla , en el qual el flux ascendent de vapors a condensar és ruixat amb un líquid fred, generalment aigua, i en el qual la sortida d’aquest líquid arrossega el condensat, i condensador de superfície , aparell en què el vapor a condensar i el fluid fred són separats per una paret El tipus més senzill consta d’un serpentí, per l’interior del qual circula el vapor a condensar, muntat dins un dipòsit pel qual circula aigua freda Els models més generalment…

Les diferents parts de què consta són bàsicament les mateixes que les del cicle de Carnot , però en la de compressió adiabàtica, en què rep treball de l’exterior, no ateny la temperatura del punt calent del cicle, sinó que aquesta li és fornida per la font calenta caldera Per aquest motiu, el rendiment del cicle de Rankine no és determinat únicament per les dues temperatures entre les quals evoluciona, com en el cicle de Carnot, sinó que cal calcular-lo a partir de les entalpies, en el punt calent i el punt fred, de la substància que hi intervé

Educat a Berlín i a Halle, esdevingué professor de física d’aquella universitat el 1850 i, posteriorment, de les de Zuric, Würzburg i Bonn Fou un dels capdavanters de la termodinàmica, en formulà diverses equacions fonamentals i n'enuncià per primera vegada, d’una manera precisa, el 1850, el segon principi sota la forma de la llei de la impossibilitat del pas espontani de calor d’un cos fred a un de calent i, el 1865, mitjançant la noció d’entropia, introduïda per ell mateix Treballà també en l’estudi de la capacitat calorífica dels gasos poliatòmics i en la teoria cinètica dels…

Estudià a la Universitat de Harvard, d’on fou professor de matemàtiques i de filosofia natural des del 1926 Treballà sobre les propietats elèctriques, tècniques i mecàniques de més de dues-centes substàncies, a pressions d’unes 20 000 atmosferes El 1946 rebé el premi Nobel de física Aprofundí la metodologia científica, des d’un punt de vista operacional, que aplicà a la física moderna i que ha estat usada consistentment en l’anàlisi experimental de la conducta —B Fred Skinner 1931 féu la primera aplicació sistemàtica de l’operacionisme a conceptes psicològics— Escriví The Logic…

Estudià al Royal College of Chemistry El 1854 fou nomenat inspector al departament de meteorologia de l’observatori Radcliffe Oxford, i el 1855 obtingué la càtedra de química a la Universitat de Chester El 1856 es traslladà a Londres Fundà i dirigí la publicació “Chemical News” 1859-1906 i el “Quaterly Journal of Science” El 1861, en efectuar observacions espectroscòpiques dels residus obtinguts en la fabricació de l’àcid sulfúric, descobrí i aïllà per primera vegada el talli, del qual estudià exhaustivament les propietats Construí el radiòmetre 1875 i inventà i dissenyà els tubs electrònics…