Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
banda de freqüències
Física
Interval de freqüències d’un espectre
.
Hom parla de bandes d’absorció o de bandes d’emissió segons que l’interval sigui absorbit o emès pel sistema físic en qüestió
espectre de freqüències
Física
Representació, en funció de les freqüències, de les amplituds (i, a vegades, de les fases) de les components sinusoidals d’una magnitud física que és funció del temps.
batement

(a) Superposició de dues ones d’igual amplitud i freqüències semblants, i (b) ona que resulta de la superposició, amb una amplitud modulada que oscil·la la sinuositat (línia de traços)
© fototeca.cat
Física
Oscil·lació que presenta l’amplitud de vibració de l’ona resultant de la interferència de dos trens d’ones de freqüències pròximes; el nombre de batements per segon és igual a la diferència entre les freqüències dels dos trens d’ones.
Aquest fenomen és aprofitat en acústica per a mesurar freqüències hom mescla la freqüència el valor de la qual vol mesurar amb una que sigui coneguda i propera, i obté així uns batements de freqüència iguals a la diferència entre les dues freqüències mesclades
cent
Física
Unitat de separació de freqüències, definida per l’interval entre dos sons la raó de les freqüències bàsiques dels quals és 72885.
En conseqüència, l’interval entre dues freqüències és, mesurada en cents, igual a 1 200 vegades el logaritme en base 2 de la raó de les freqüències
espectre acústic
Física
Conjunt de les ones sonores, de freqüències ben definides, que componen per superposició un so.
Hom el representa, generalment, especificant les amplituds i, a vegades, les fases de les components del so en funció de la freqüència La descomposició de l’ona en les seves components és facilitada per l’anàlisi de Fourier L’espectre és continu si el so es compon d’un seguit continu de freqüències, i és de ratlles si, atenent a la sensibilitat de l’instrument amb què hom fa l’anàlisi, es compon d’unes freqüències separades per intervals Quan el so és produït per una sola font, com pot ésser, per exemple, una corda vibrant, el so és format per una superposició de…
freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant…
fórmula de Wien
Física
Fórmula que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències, a partir de la teoria clàssica del cos negre.
Hom l’escriu i constitueix l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències altes h ν > > kT
fórmula de Rayleigh
Física
Expressió formal que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències a partir de la teoria del cos negre.
Fou emesa per J Rayleigh i J Jeans, al començament del segle, en l’àmbit de la mecànica clàssica, en la qual suposaven que els fotons eren com oscilladors clàssics amb una energia mitjana de kT principi d’equipartició de l’energia Hom l’escriu com ρ Τ ν = 8πν 2 / c 3 kT , on ν és la freqüència, c la velocitat de la llum, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta, i és l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències baixes h ν > ckT
to
Física
Característica d’un so determinat per la freqüència de la vibració fonamental o primer harmònic.
En funció del to, hom classifica els sons en greus i aguts, en dividir tota la gamma acústica en freqüències baixes i freqüències altes, respectivament
efecte Raman
Física
Química
Fenomen descobert per Raman el 1928.
Consistent en l’aparició, en la llum dispersada per un fluid, d’unes freqüències ν 1 , ν 2 , una d’elles més gran i l’altra més petita que la de la radiació incident, amb una intensitat molt més petita que la de la llum dispersada de freqüència igual a la incident ν 0 La relació entre les freqüències és ν 1 , 2 = ν 0 ± ν´, on ν´ només depèn de les molècules del fluid responsable de la dispersió