Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
operador
Física
Matemàtiques
Aplicació entre dos conjunts de funcions.
Si l’aplicació és lineal, l’operador és anomenat lineal En general hom aplica els qualificatius de les funcions als operadors Així, operador invers té el mateix sentit que aplicació entre funcions inversa Els operadors més importants són els obtinguts mitjançant combinacions de derivades operadors diferencials , o mitjançant combinacions d’integrals operadors integrals En mecànica quàntica, hom associa un operador a cada magnitud física o observable Aquest operador, en actuar sobre la funció d’ona que representa l’estat d’un sistema quàntic, permet de calcular…
anàlisi de Fourier
Física
Matemàtiques
Estudi de les funcions que té per finalitat d’expressar-les mitjançant una sèrie o una integral en què intervenen les funcions trigonomètriques.
El fonament d’aquesta tècnica matemàtica és l’anomenat, de vegades, teorema de Fourier Tota funció periòdica f x , contínua o, com a màxim, amb un nombre finit de discontinuïtats finites, pot expressar-se mitjançant una sèrie trigonomètrica, de la següent manera la sèrie que apareix en aquesta expressió és la sèrie de Fourier de o associada a la funció f x El nombre ω és la pulsació fonamental de la sèrie de Fourier de f i és igual a la pulsació o freqüència angular de f , és a dir, ω=2π/ T , on T és el període de f El primer terme de la sèrie de Fourier de f , terme que correspon al…
transformació
Física
Variació de les funcions d’estat d’un sistema termodinàmic.
En tota transformació hi ha uns estats inicial i final que difereixen en el valor d’alguna funció d’estat Una transformació pot ésser reversible o irreversible , bé que les transformacions reals són sempre més o menys irreversibles Si l’estat inicial i final són els mateixos, hom parla de transformació tancada o cicle termodinàmic Una transformació és anomenada isoterma si no varia la temperatura, isòbara si es manté la pressió, isocora si ho fa el volum, isentròpica si ho fa l’entropia, i adiabàtica si no hi ha bescanvi de calor amb l’exterior
termodinàmica química
Física
Química
Branca de la termodinàmica dedicada a l’estudi general de les relacions entre l’energia i els processos químics que forneix una base teòrica per a la racionalització dels diversos capítols de la química on són presos en consideració els bescanvis d’energia.
Comprèn la termoquímica, en l’estudi de la qual hom fa ús de les funcions termodinàmiques, energia interna i entalpia l'estàtica química, on entren en joc les funcions derivades del segon principi de la termodinàmica, principalment l’entropia i l’entalpia lliure de Gibbs i una part important de l'electroquímica, que és sistematitzada emprant aquesta darrera funció, equivalent al treball útil que hom pot obtenir d’una reacció química, a pressió i temperatura constants Aquestes funcions termodinàmiques es relacionen amb les equacions d’estat dels sistemes…
equació de Laplace
Física
Matemàtiques
Equació diferencial en derivades parcials expressada per la fórmula Δf = 0, Δ essent el laplacià.
Les funcions que són solució de l’equació de Laplace són anomenades funcions harmòniques , i tenen una especial aplicació en la teoria del potencial En el cas que f sigui una funció de la variable complexa z = x + iy , l’equació de Laplace, que en aquest cas pren la forma ∂ 2 f /∂ x 2 + ∂ 2 f /∂ y 2 = 0, expressa la condició necessària i suficient perquè f sigui derivable
teorema de Bloch
Física
Teorema segons el qual les solucions de l’equació de Schrödinger per a un electró que es mou en el si d’un potencial periòdic (p ex, el potencial en un cristall) és periòdic respecte a translacions T sobre la malla: U (r + T = U (r)) satisfan l’expressió.
ψ r + T = e i k T ψ r , essent k el vector d’ona aquestes funcions s’anomenen funcions de Bloch Una expressió equivalent a l’anterior és ψ k, r = e i k r u k, r , essent u una funció amb la mateixa periodicitat que el potencial u k, r + T = u k, r La funció d’ona ψ és, doncs, una ona plana modulada a cada cella per la funció periòdica u k, r Aquest teorema rep a vegades el nom de teorema de Floquet
Felix Bloch
Física
Físic helvètico-nord-americà.
Estudià a Zuric i Leipzig, on fou alumne de Heisenberg el 1930 anà a Copenhaguen, on collaborà amb Bohr El 1933 emigrà als EUA, on fou professor a la Universitat de Stanford fins el 1971 El 1952 li fou concedit, juntament amb EMPurcell, el premi Nobel de física pel descobriment de la ressonància magnètica nuclear , que permet l’estudi del nucli atòmic Ha fet també contribucions a la física d’estat sòlid Ideà un mètode per a polaritzar neutrons 1934, amb el qual, juntament amb LÁlvarez, determinà el moment magnètic del neutró 1939 Estudià la forma de les funcions d’ona d’un…
càmera estenopeica
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera fotogràfica en què un petit forat fa les funcions de lent convergent.
Les primeres càmeres obscures ho eren
sistema termodinàmic
Física
Part de l’Univers aïllada mentalment o físicament de la resta, que hom considera per a estudiar els bescanvis de matèria i d’energia entre ella i la resta de l’univers.
Quan l’estat del sistema no evoluciona en el transcurs del temps, hom diu que és en un estat d’equilibri termodinàmic , que es caracteritza pels valors que prenen les anomenades funcions d’estat del sistema
spinor
Física
Objecte matemàtic que hom utilitza per a representar les partícules de spin 1/2 i, en particular, l’electró.
En una descripció elemental, els spinors poden ésser considerats com a elements de l’espai producte de l’espai de Hilbert ordinari de les funcions d’ona i l’espai C 2 , i són indicats especificant-ne les dues components 2 / 1 2 / 2 En la descripció de Dirac els spinors tenen quatre components