Resultats de la cerca

El valor de g varia amb la distància al centre de la Terra i, localment també varia per la presència en el subsol de materials de densitat apreciablement diferent a la mitjana gravimetria La composició de la gravetat amb les altres forces presents a l’entorn d’un astre efectes centrífugs, etc en determina la pesantor Recreació del fenomen de la gravetat Valors de la gravetat g, al nivell del mar i per a diferents latituds latitud º g m/s 2 0 9,78039 10 9,78195 20 9,78641 30 9,79329 38 9,79995 39 9,80083 40 9,80171 41 9,80261 42 9,80350 43 9,80440 50…

En un camp gravitatori uniforme coincideix amb el centre de massa

És, doncs, una magnitud adimensional En el cas dels gasos, hom acostuma a definir la densitat relativa com el quocient entre la densitat del gas i la de l’aire, mesurades ambdues a la mateixa temperatura i a la mateixa pressió En el cas dels sòlids i líquids, hom acostuma a definir-la com el quocient entre la densitat de la substància i la densitat de l’aigua a una temperatura de 4°C La densitat relativa dels sòlids és mesurada mitjançant la balança hidroestàtica, i la dels líquids mitjançant la balança hidroestàtica, la balança de Mohr, els areòmetres i els densímetres

En algunes figures el seu centroide és determinat geomètricament Per exemple, en un triangle és el punt d’intersecció de les mitjanes, i en els polígons políedres regulars és el centre de la circumferència esfera circumscrita Donat un conjunt discret de punts x 1 ,, x n amb masses m 1 ,, m n , punt que té per coordenades la mitjana de les coordenades dels punts ponderada per les masses En altres figures es poden trobar per integració les expressions de les coordenades del centroide Així, en figures amb una distribució de massa contínua φ x , el centroide és el punt x̄ = ƒφ x xdx / ƒφ x dx…

Per tal d’establir les lleis del pèndol, hom ha idealitzat l’anomenat pèndol simple o matemàtic , que consisteix en un punt material que penja d’un fil inextensible i sense pes, fixat en un punt immòbil Per a oscillacions de petita amplitud en què sin ϕ ≈ϕ ϕ és l’angle que forma el fil del pèndol en un moment determinat amb la seva posició vertical, el moviment del pèndol satisfà l’equació diferencial d 2 x/dt 2 Y - g/l x , en què x és l’elongació, t el temps, g l’acceleració de la gravetat i l la longitud del pèndol Aquesta equació, que és independent de la massa, no és més que…

L’expressió teòrica és g = g e 1 + 5ω 2 a /2 g e - e sin 2 φ, on g e és el valor de la gravetat a l’equador, a és el semieix major equatorial de l’ellipsoide de referència, e és la seva ellipticitat i w és la velocitat angular de la Terra El valor numèric és donat per l’expressió g = 978,049 1-0,0052884 sin 2 φ, on hom ha pres com a ellipsoide de referència un d’aplatament 1/297

Per a una mateixa substància, la relació entre el pes específic i la gravetat és l’acceleració de la gravetat

Si hom designa amb ρ la densitat del fluid i amb g l’acceleració de la gravetat, la pressió P a què és sotmesa la unitat de superfície és P = ρ gh La pressió atmosfèrica pot ésser calculada a partir d’aquesta expressió, però cal tenir en compte la variació que sofreixen la densitat de l’aire i l’acceleració de la gravetat amb l’altura

La gravitació és una de les quatre interaccions fonamentals interacció és experimentada per totes les partícules amb energia i la partícula mediadora és el gravitó Des del punt de vista de la mecànica clàssica newtoniana, els cossos s’atreuen pel fet que tenen massa o, més exactament, massa gravitacional Hom pot visualitzar aquesta atracció gravitacional mitjançant un camp vectorial Així, el camp gravitacional engendrat per una massa puntual m és el camp vectorial donat per l’expressió g r =— Gm r / r 3 , on G és la constant de gravitació , el valor de la qual és G =6,6720 x 10 - 1 1 m 3 s…