Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
harmònic
Física
Matemàtiques
Cadascun dels termes de la sèrie de Fourier d’una funció periòdica (anàlisi de Fourier).
El terme de la sèrie de freqüència més baixa és anomenat harmònic fonamental o primer harmònic , i els altres termes són anomenats harmònics del fonamental
analitzador harmònic
Física
Aparell que permet de separar i mesurar la freqüència i l’amplitud dels harmònics d’una ona periòdica no sinusoidal.
anàlisi de Fourier
Física
Matemàtiques
Estudi de les funcions que té per finalitat d’expressar-les mitjançant una sèrie o una integral en què intervenen les funcions trigonomètriques.
El fonament d’aquesta tècnica matemàtica és l’anomenat, de vegades, teorema de Fourier Tota funció periòdica f x , contínua o, com a màxim, amb un nombre finit de discontinuïtats finites, pot expressar-se mitjançant una sèrie trigonomètrica, de la següent manera la sèrie que apareix en aquesta expressió és la sèrie de Fourier de o associada a la funció f x El nombre ω és la pulsació fonamental de la sèrie de Fourier de f i és igual a la pulsació o freqüència angular de f , és a dir, ω=2π/ T , on T és el període de f El primer terme de la sèrie de Fourier de f , terme que correspon al…
moviment
Física
En un sistema material, variació amb el temps de la seva posició respecte a un sistema de referència.
Les primeres investigacions fetes en el camp de la física, als s XVI i XVII, per Kepler, Galileu i Newton, tingueren com a objectiu primordial l’estudi del moviment, i les conclusions obtingudes feren abandonar la secular idea aristotèlica d’un univers intuïtiu així nasqué la mecànica, una branca de la qual, la cinemàtica, estudia el moviment sense tenir en compte les causes que el produeixen, i l’altra branca, la dinàmica, en considera la causalitat Pel fet d’ésser l’espai i el temps els paràmetres que determinen un moviment, juntament amb l’establiment d’un sistema de referència, és l’…
semioscil·lació
Física
Part d’un moviment periòdic corresponent a la meitat d’una oscil·lació, com ara la compresa entre els instants t = 0 i t =T/2, essent T el període.
En particular, en el moviment harmònic l’elongació màxima és anomenada amplitud de semioscillació
període
Física
Temps T, característic de qualsevol moviment periòdic, que transcorre entre dos estats de moviment consecutius i equivalents.
És l’invers de la freqüència i, a més a més, en el cas d’un oscillador harmònic, és relacionat amb la pulsació W per la fórmula T = 2P/W
fase
Física
Matemàtiques
Argument de les funcions sinusoïdals (sinus o cosinus), dependents del temps, especialment quan hom les considera en les formes u = U sin (ϖt+ϕ) i u = U cos (ϖt+ϕ).
És emprat per a descriure l’elongació d’un moviment harmònic o el valor d’una magnitud variable en corrent altern Dues magnituds u 1 i u 2 , variables periòdicament amb el mateix període, són en fase quan en tot instant tenen ambdues la mateixa fase altrament presenten una diferència de fase o desfasament , i hom diu que són desfasades Quan són desfasades π radiants hom diu que són en oposició , i quan ho són π/2 radiants, en quadratura El valor de la fase a l’instant t = 0 és anomenat fase inicial
Alexander Graham Bell
Alexander Graham Bell
© Fototeca.cat
Física
Físic i inventor nord-americà d’origen escocès.
Abandonà els estudis musicals per tal de dedicar-se a la fonètica Emigrà al Canadà 1871 i posteriorment als EUA, d’on adoptà la ciutadania Fou professor de fisiologia vocal a la Universitat de Boston Els seus treballs sobre el so, motivats pel problema de l’ensenyament dels sordmuts, respecte al qual escriví diverses obres, el portaren a construir un telègraf harmònic Fou l’inventor d’un mètode de gravació per al fonògraf d’Edison el 1876 inventà el telèfon, la prioritat del qual invent li fou discutida i defensà en diversos processos Tanmateix, després d'anys d'investigacions,…
to
Física
Característica d’un so determinat per la freqüència de la vibració fonamental o primer harmònic.
En funció del to, hom classifica els sons en greus i aguts, en dividir tota la gamma acústica en freqüències baixes i freqüències altes, respectivament
pèndol

Pèndol
© Fototeca.cat
Física
Sistema físic format per un cos material que oscil·la al voltant d’un eix horitzontal que no passa pel seu centre de gravetat.
Per tal d’establir les lleis del pèndol, hom ha idealitzat l’anomenat pèndol simple o matemàtic , que consisteix en un punt material que penja d’un fil inextensible i sense pes, fixat en un punt immòbil Per a oscillacions de petita amplitud en què sin ϕ ≈ϕ ϕ és l’angle que forma el fil del pèndol en un moment determinat amb la seva posició vertical, el moviment del pèndol satisfà l’equació diferencial d 2 x/dt 2 Y - g/l x , en què x és l’elongació, t el temps, g l’acceleració de la gravetat i l la longitud del pèndol Aquesta equació, que és independent de la massa, no és més que l’expressió…