Resultats de la cerca

Aquestes dues etapes són independents, en el sentit que la manera de desintegrar-se només depèn de les propietats del nucli compost i no de la manera com s’ha format Aquest model fou proposat per Bohr l’any 1936

La variància depèn del nombre de components i de fases del sistema, i és calculada mitjançant la regla de les fases fase 3

Considera que són formats per partícules diminutes molècules, independents, perfectament elàstiques, dotades de moviment continuat i que xoquen entre elles i amb les parets del recinte que les conté A cadascuna d’aquestes hom pot aplicar les lleis de la mecànica clàssica i obtenir, així, expressions macroscòpiques que permeten de determinar la pressió, l’energia interna i les calors específiques dels gasos

Aquest tipus d’ona apareix quan la velocitat macroscòpica del plasma i la variació del camp magnètic són paralleles a l’eix Y i independents de Y , mentre que el camp magnètic mitjà és parallel a l’eix X , que és la direcció de propagació de les ones Aquest tipus d’ona s’ha detectat a la magnetosfera de la Terra

Fou proposat pels detractors de la interpretació de Copenhaguen de la mecànica quàntica, i marca la controvèrsia entre aquesta escola “oficial” i els primers Bàsicament, afirma la incompatibilitat del principi de completitud amb el d’acció local, és a dir, mostra la incompatibilitat de les dues proposicions següents en primer lloc, la funció d’ona proporciona una descripció completa d’un sistema individual i, en segon lloc, les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, separats espacialment, són independents

Una font puntual i monocromàtica és perfectament coherent una font extensa i pràcticament totes les fonts reals ho són consta de molts punts emissors els oscilladors atòmics que emeten trens d’ona independents i no monocromàtics, els quals se superposen a l’espai però no presenten una diferència de fase constant en cada punt i no són, doncs, coherents La coherència s’assoleix, generalment, en dividir un front d’ona en dues parts, fer-los recórrer camins òptics diferents i, finalment, superposar-les Els làsers són fonts lluminoses altament coherents

Els bosons no obeeixen el principi d’exclusió de principi d’exclusió de Pauli i, per tant, n'hi pot haver un nombre qualsevol en un mateix estat quàntic Hom pot demostrar que el nombre mitjà de bosons en l’estat d’energia E és essent k la constant de Boltzmann, T la temperatura absoluta del sistema i μ una constant determinada per la condició Σ n E = N , on N és el nombre total de partícules del conjunt

Demostra que totes les teories de variables ocultes que s’avenien amb el principi d’acció local segons el qual les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, espacialment separats , són independents eren incompatibles donaven resultats diferents amb les prediccions estadístiques de la mecànica quàntica L’argument d' Einstein-Podolsky-Rosen 1935 implicava que o bé la mecànica quàntica era completa o bé el principi d’acció local era cert com a conseqüència, una mecànica quàntica que preservés el principi d’acció local localitat potser havia d’ésser completada amb variables…

Certes mesures, però, poden ésser de tipus qualitatiu “sí o no”, “més gran que o igual a”, “lineal”, etc, o poden estar relacionades amb una entitat gràfica d’imatge que serà donada per una “concentració” o per una probabilitat obtinguda per repetició del fet experimental El procés de mesura ha d’ésser objectiu i, per tant, la comparació ha d’ésser feta amb una magnitud unitat de la mateixa espècie i de similar dimensió Si hom l’efectua per un procés indirecte transductor, la magnitud final ha d’ésser calibrada en unitats de la magnitud primitiva No totes les magnituds són mesurables en un…

D’una banda, determinar la llista mínima de paràmetres que el descriuen completament, i permetre, així, el plantejament d’experiències que donin informació completa amb el mínim de mesures de l’altra, planejar les experiències a escala reduïda o ampliada quan l’escala original del fenomen el fa poc apte per a l’experimentació directa L’anàlisi dimensional parteix del fet que dins cada sistema d’unitats físiques hom pot escriure, per a cada variable física i per a cada paràmetre numèric que intervé en les relacions, una equació de dimensions que té la forma d’un producte de les potències de…