Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Louis Rosen
Física
Físic nord-americà.
Es graduà a la Universitat d’Alabama i es doctorà a la Pennsylvania State University, i posteriorment exercí la docència en ambdues institucions El 1944 s’incorporà al projecte Manhattan de Los Alamos que culminà en la construcció de la primera bomba atòmica Després de la Segona Guerra Mundial, fou el principal responsable de la construcció de l’accelerador de partícules lineal que donà lloc al centre de recerca de partícules subatòmiques conegut amb el nom de LANSCE Los Alamos Neutron Science Center, que dirigí fins el 1986 Rebé el premi EO Lawrence 1963 i la medalla del…
Miquel Puiggarí i Llobet
Física
Físic matemàtic i farmacèutic.
El 1851 emigrà a l’Argentina Estudià farmàcia i, posteriorment, fou professor al departament d’estudis preparatoris de la Universidad de Buenos Aires 1854-89 Més tard, també exercí com a professor a la facultat de ciències fisiconaturals i matemàtiques i a la facultat de medicina Fou professor al Colegio Nacional de Buenos Aires, degà de les facultats de ciències físiques i naturals i ciències físiques i matemàtiques Membre titular de l’Academia de Medicina i de diverses institucions de governs municipals i nacionals, així com privades Publicà Lecciones de química aplicada a la…
Aleksej A. Abrikosov

Aleksei Alekséievitx Abrikóssov
© Argonne National Laboratory
Física
Físic rus naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat Estatal de Moscou, on es graduà el 1949, i posteriorment a l’Institut de Problemes Físics, on es doctorà el 1951 Membre de l’Acadèmia Russa de Ciències i d’altres institucions, fou director de l'Institut per a la Física d’Altes Pressions L’any 1991 anà a treballar a l’Argonne National Laboratory de Chicago, i el 1999 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA Dedicat a la investigació en els camps de la superconductivitat i la superfluïdesa , se centrà sobretot en la superfluïdesa del He 3 , i formà…
David James Thouless
David James Thouless
© Trinity Hall / University of Cambridge
Física
Físic britànic.
Graduat a Cambridge 1955, posteriorment estudià les propietats de la matèria a escala nuclear amb Hans Bethe a la Universitat de Cornell, als Estats Units, on el 1958 obtingué el doctorat Després de cursar estudis postdoctorals a les universitats de Berkeley i Birmingham, fou professor de física matemàtica en aquesta universitat 1968-75 Professor de física a la Universitat de Washington, a Seattle, fins a la jubilació 1980-2003, i després professor emèrit, és autor de Quantum Mechanics of Many-Particle Systems 1961 i de Topological Quantum Numbers in Nonrelativistic Physics 1998, entre moltes…
Arthur Ashkin

Arthur Ashkin
Bengt Nyman (CC BY 2.0)
Física
Físic nord-americà.
Graduat en física el 1947 pel Columbia College i doctorat en física nuclear el 1952 per la Universitat de Cornell, del 1942 al 1945 treballà al Columbia Radiation Laboratory, durant el servei militar El 1952 s’incorporà als laboratoris Bell, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica fins el 1991 Investigà sobre microones, òptica no lineal i trampes de làser Amb el seu equip fou el primer a observar generació harmònica d’ones làser contínues, amplificació paramètrica d’ones contínues i l’efecte fotorefractiu La seva aportació principal és el descobriment d’un sistema de…
Anthony J. Leggett
Física
Físic britànic.
Es doctorà en física a la Universitat d’Oxford Fou professor de la Universitat de Sussex 1967-82 i des del 1983 fou professor a la Universitat d’Illinois UIUC, a Urbana-Champaign Fou científic en cap des del 2023 de l’Institute for Condensed Matter Theory de la UIUC, i membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia Russa de Ciències, entre altres institucions internacionals Tingué la doble nacionalitat britànica i nord-americana Reconegut mundialment com un expert en física de baixes temperatures, al començament de la dècada del 1970 desenvolupà els…
Ugo Fano
Física
Físic italià, especialitzat en l’estudi de les radiacions.
Llicenciat en matemàtiques, el seu cosí Giulio Racah conegut pels seus treballs sobre el moment angular l’introduí en la recerca en física Treballà amb EFermi a Roma 1934-36, amb WHeisenberg a Leipzig 1936-37 i amb la parella Joliot-Curie a París, abans d’emigrar el 1939 als Estats Units d’Amèrica, on treballà a la Institució Carnegie en l’efecte de la radiació dels raigs X i neutrons sobre materials biològics, en particular sobre mutacions genètiques de la Drosophila melanogaster , un camp de recerca en què havia estat introduït per Fermi Després de la Segona Guerra Mundial s’…
Ramon Lapiedra i Civera
Física
Físic, acadèmic i activista cívic i cultural.
Doctor en física teòrica per la Universitat de París 1969 i per la Universitat de Barcelona 1974 Fou investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS de França des del 1966 fins al 1969 i professor al Departament de Física Teòrica de la Universitat de Barcelona del 1969 al 1978 Catedràtic de la Universitat de València 1982, en fou rector del 1984 al 1994, càrrec des del qual fou un dels principals impulsors de la renovació de la universitat Dins l’àmbit universitari, posteriorment participà en la comissió assessora per a l’elaboració de l’Informe Universitat 2000, conegut…