Resultats de la cerca
Es mostren 1547 resultats
llei de les àrees

Llei de les àrees aplicada a l’òrbita d’un planeta: les àrees contingudes entre els punts AA’, BB’ i CC’ són iguals perquè es recorren en temps iguals. El radi vector escombra àrees iguals en temps iguals
© fototeca.cat
Física
Teorema referit al moviment d’un punt sotmès a un sistema de forces centrals, que demostra que les àrees descrites pels radis vectors r
©són proporcionals al temps emprat per a descriure-les.
En astronomia, aquest teorema és aplicat a l’estudi del moviment d’un planeta respecte al Sol i és conegut com la segona de les tres lleis de Kepler La demostració és obtinguda d’aplicar el teorema del moment angular al cas particular del moviment d’un punt material M sotmès a un sistema de forces centrals que passen pel punt O , respecte al qual hom obté els moments Aquests moments tenen una resultant nulla i, per tant, el moment angular L és un vector constant perpendicular sempre als radis vectors, que descriuran com a conseqüència una trajectòria plana Si hom considera la posició de M en…
teoria de les catàstrofes

teoria de catàstrofes Les cinc catàstrofes elementals de codimensió menor que quatre
Física
Matemàtiques
Corpus teòric desenvolupat pel matemàtic francès René Thom d’ençà del 1972, i originat en l’intent de modelitzar els canvis discontinus que hom observa en la natura.
En molts sistemes, una petita variació quantitativa de les condicions inicials dóna lloc a una enorme diferència qualitativa en el comportament a llarg termini del sistema situació anomenada bifurcació de comportament Això és important per a l’estudi dels fenòmens d’estabilitat estructural, on cal que el sistema sigui insensible a petites pertorbacions En la teoria de les catàstrofes, aquest requeriment implica que el sistema dinàmic que modelitza el fenomen natural pugui ésser descrit localment per mitjà d’una de les set formes normals conegudes com a…
diagrama de les forces
Física
Representació gràfica de totes les forces que actuen damunt d’un cos o sistema de partícules materials.
Quan aquest cos és pràcticament indeformable el diagrama és anomenat diagrama del sòlid lliure , el qual permet d’establir-ne les condicions d’equilibri
teoria de les fluxions
Física
Matemàtiques
Teoria desenvolupada per I.Newton que constitueix el precedent més immediat de la teoria de derivades.
Fou utilitzada per ell mateix per a fer els càlculs astronòmics destinats a comprovar la validesa de les lleis de la mecànica que havia enunciat Els seguidors de Newton a Anglaterra i els deixebles de Leibniz a l’Europa continental sostingueren una controvèrsia, a conseqüència de la qual hom arribà a formular una teoria anàloga a la de les fluxions, però amb una notació diferent, que és la utilitzada encara actualment anàlisi matemàtica
mecànica de les matrius
Física
Forma de la mecànica quàntica desenvolupada per Heisenberg, consistent a associar una matriu a cada variable (o observable) física.
És equivalent al formalisme de la mecànica ondulatòria desenvolupada per Schrödinger, en què les variables són descrites per operadors
absorció de les radiacions
Física
Pèrdua d’intensitat d’un feix de radiacions o partícules, produïda en travessar un medi absorbent.
Quantitativament segueix la llei exponencial I x = I 0 exp — αx , on I és la intensitat després de travessar l’absorbidor I 0 la intensitat inicial α , el coeficient d’absorció, i x , la distància recorreguda dins el medi absorbent Rigorosament, aquesta fórmula va multiplicada per un coeficient que depèn del tipus d’interacció que té lloc entre les radiacions i la matèria
mètode de les mescles
Física
Mètode calorimètric consistent a mesurar la quantitat de calor produïda en l’evolució d’un sistema, mitjançant la diferència de temperatura que aquesta evolució provoca en una substància que prèviament hom hi ha mesclat.
Aquest mètode constitueix el fonament dels calorímetres de mescla calorímetre
retirada de les aigües
Física
Transports
Moviment de descens de l’aigua de la marea, d’una riuada, etc.
pricipi de les acceleracions successives
Física
Principi segons el qual en una sèrie d’elèctrodes sotmesos a potencials decreixents, l’energia cinètica adquirida per una partícula (carregada) entre dos elèctrodes successius és 1/2m v2 = e [V(A) - V(B)].
On m és la massa de la partícula, v la velocitat, e la càrrega elèctrica, i V A i V B els potencials de dos elèctrodes successius, per tant, l’energia cinètica final dependrà de la diferència de potencial entre el primer elèctrode i el darrer
Antemi de Tral·les
Arquitectura
Física
Arquitecte i físic bizantí.
Justinià li encomanà la direcció de les obres de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble 532-537, de la qual només traçà els plans morí poc temps després d’ésser començada l’obra, la qual fou continuada per Isidor de Milet Coneixia la pólvora i construí una màquina de vapor Són conservats fragments d’una obra seva sobre els miralls parabòlics i ustoris
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina