Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
alimentador mecànic
Física
Dispositiu que serveix per a alimentar per mitjans mecànics el foc d’una caldera de vapor, el qual, de manera continuada, rep el combustible, el transporta al fogar i en descarrega les cendres.
equivalent mecànic de la calor
Física
Factor que relaciona les unitats calorífiques i les unitats mecàniques de l’energia (calor).
La seva determinació quantitativa fou feta per Joule emprant un calorímetre que conté una massa d’aigua, dintre el qual pot girar un sistema de paletes entorn d’un eix Aquest sistema és accionat per un cos que cau d’una certa altura El treball efectuat pel cos en caure s’inverteix en agitar l’aigua, i es converteix en energia calorífica Així, hom obté que 1 caloria = 4,186 joules , o bé que 1 kcal = 427,1 kpm
equivalent mecànic de la calor
Física
En les unitats d’energia, factor que converteix la caloria en el joule.
Val 4,184 J cal - 1
pàlmer
Física
Instrument per a mesurar gruixos amb gran precisió.
Té la forma d’un falçó en el mànec del qual hi ha un cargol micromètric, que, en avançar, empresona l’objecte el gruix del qual hom vol mesurar
equacions de Lagrange
Física
Equacions diferencials que descriuen el moviment d’un sistema mecànic.
Donat un sistema de coordenades generalitzades, és a dir, un sistema qualsevol de coordenades q 1 , q 2 , , q n que permeti d’especificar les posicions de les partícules del sistema mecànic, les n equacions de Lagrange, una per a cadascuna de les coordenades generalitzades, són on L és el lagrangià i q i la velocitat generalitzada, és a dir, la derivada respecte al temps de la coordenada q i Les equacions de Lagrange, establertes ja per Euler i anomenades també d’Euler-Lagrange , són, en la major part dels problemes interessants, equivalents a les equacions de Newton, sobre…
Carl Zeiss

Karl Zeiss
© Fototeca.cat
Física
Mecànic i òptic alemany.
Especialitzat en la construcció d’instruments òptics i fotogràfics, el 1846 fundà, a Jena, l’empresa que duu el seu nom i que ha esdevingut mundialment famosa
extrusió adiabàtica
Física
Química
Denominació, impròpia, d’un sistema d’extrusió en el qual no hi ha aportació de calor exterior a l’extrusora, si bé pot haver-n’hi eliminació per refredament.
La calor interna prové, doncs, intergralment, del treball mecànic desenvolupat pel vis sens fi
cronògraf
Física
Instrument enregistrador d’intervals de temps, caracteritzat per una gran precisió.
Els cronògrafs primitius eren de funcionament mecànic, anàleg al dels rellotges, però modernament n'hi ha d’electrònics, capaços de mesurar intervals de temps molt petits Aquests instruments són emprats especialment en astronomia, en balística, en laboratoris de física, en competicions esportives, etc
Julius-Robert von Mayer
Física
Físic i metge alemany.
Es doctorà a la Universitat de Tübingen Contribuí a la formació de la termodinàmica, sobretot amb els seus estudis sobre la determinació quantitativa de l' equivalent mecànic de la calor i sobre el principi de conservació de l’energia, que ell intentà d’aplicar als éssers vius i a l’estudi dels fenòmens còsmics
circuit hidràulic
Física
Sistema de conductes i accessoris destinats a conduir l’energia per mitjà d’un líquid.
Enclou la bomba generadora de pressió, els reguladors, els filtres, els acumuladors, les vàlvules antiretorn, de seguretat, les electrovàlvules, etc Amb un sistema hidràulic hom aconsegueix una major agilitat en la transmissió del moviment, menys pèrdues per fregament i una acció que no pot ésser més potent i més elàstica que en un sistema mecànic equivalent