Resultats de la cerca

És equivalent al formalisme de la mecànica ondulatòria desenvolupada per Schrödinger, en què les variables són descrites per operadors

Fou fundada per Louis de Broglie, Erwin Schrödinger i Max Born els anys 1925-30, amb el nom de mecànica ondulatòria Es presentà d’antuvi com una òptica mecànica dels feixos de corpuscles L de Broglie, a partir de la mecànica einsteiniana, a la qual la mecànica quàntica, doncs, s’enllaça profundament, demostrà teòricament que, com en el cas de la llum , hom pot atribuir a un feix de corpuscles una longitud d’ona que és determinada per la quantitat de moviment dels corpuscles i per la constant de Planck h Dos anys després, Davisson i Germer experimentaren la difracció d’un feix d’electrons…

D’altra banda, la cinètica relativista no resultà menys revolucionària que la cinemàtica en establir la relació, simplicíssima, E = mc 2 entre la massa m i l’energia E d’un cos o un corpuscle, relació que no resta exclusivament dins la mecànica, sinó que expressa una llei física universal Quant a la dinàmica relativista, una primera novetat que presenta consisteix a asserir la no-instantaneïtat de les interaccions, que es propaguen totes amb una velocitat inferior o igual a la de la llum en el buit La interacció de dos cossos o dos corpuscles durablement immòbils, doncs, és tractada…

Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment al rang de…

La mecànica quàntica nasqué de la mecànica relativista L&de Broglie Però la dinàmica quàntica elaborada per Schrödinger utilitza l’expressió no relativista de l’energia cinètica dels corpuscles, cosa que s’acorda amb les velocitats modestes dels nuclis i els electrons atòmics als quals és aplicada PAMDirac fundà la mecànica quàntica relativista 1929 en crear una funció d’ona de quatre components, un per cada dimensió espacial x, y i z i un per la dimensió temporal, el temps t No es tracta, però, d’un vector, ans d’un ésser matemàtic nou, dit spinor Dirac trobà el sistema de quatre…

Aquesta denominació fou introduïda per Prandtl, el 1905, en sintetitzar i aprofundir els estudis que hom feia, separadament, en el camp de la hidrodinàmica i de l’aerodinàmica teòriques i en relacionar-los íntimament amb fets experimentals Després, fou aplicada també a l’estudi de fluids més complexos que els usuals, la qual cosa conduí a l’aplicació de diferents models matemàtics i a una anàlisi acurada de diversos fenòmens Els primers estudis teòrics eren fets sobre fluids perfectes , on no hi hagués resistència al lliscament relatiu de les capes fluides adjacents Més tard, hom hi introduí…

Aquesta propietat fou descoberta per Brewster l’any 1816, i és aprofitada per estudiar les tensions mecàniques patides per peces d’una construcció o d’un instrument, a partir de l’anàlisi de la fotoelasticitat de models fets en materials transparents

Fou establert per Niels Bohr el 1923 en afirmar que els resultats de la mecànica clàssica poden servir de guia en l’elaboració de la mecànica quàntica El principi de correspondència representa al mateix temps un reconeixement que els postulats de la física clàssica són solucions parcials dels postulats quàntics i que, per a formular una teoria quàntica coherent, s’ha de prescindir de determinats conceptes clàssics Així, els treballs del físic danès NBohr descartaren la noció clàssica que una partícula carregada en moviment emet energia i introduïren el concepte de quantització de l’energia i…

Demostra que totes les teories de variables ocultes que s’avenien amb el principi d’acció local segons el qual les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, espacialment separats , són independents eren incompatibles donaven resultats diferents amb les prediccions estadístiques de la mecànica quàntica L’argument d' Einstein-Podolsky-Rosen 1935 implicava que o bé la mecànica quàntica era completa o bé el principi d’acció local era cert com a conseqüència, una mecànica quàntica que preservés el principi d’acció local localitat potser havia d’ésser completada amb variables ocultes…