Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
dilatació del temps
Física
Efecte relativista segons el qual un rellotge en moviment mesura un temps superior a l’equivalent d’un rellotge en repòs.
Si Δ t' és l’interval mesurat en aquest darrer, i Δ t' és l’interval mesurat al rellotge mòbil, aleshores Δ t' > Δ t
balança de Cavendish
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la força gravitatòria exercida per les masses, a partir de la deformació per torsió d’un fil metàl·lic.
D’aquest fil penja una tija que té dues boles a l’extrem situades a prop de dues masses més grans, tendeixen a aproximar-s’hi per efecte de l’atracció gravitatòria, la qual cosa origina un moviment rotatori que s’evidencia per la torsió del fil i que és mesurat per un sistema òptic
contrast
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Estimació subjectiva de la diferència de claredats entre dues superfícies col·locades l’una al costat de l’altra (és a dir, estimació de la diferència de llurs luminàncies).
Sia en fotometria visual homocroma comparació visual de superfícies del mateix color, sia en fotometria visual heterocroma comparació de superfícies de diferent color, el contrast pot ésser mesurat en disposar les superfícies en forma de platges lluminoses contigües, de manera que si L i L ' són les respectives luminàncies, el contrast és donat per C = L — L '/ L El llindar de contrast o contrast liminar és la mínima diferència de luminàncies que és perceptible
camp de definició
Física
Regió de l’espai que comprèn tots els objectes visibles amb un instrument òptic determinat.
Si aquest treballa amb objectes situats a una distància finita, l’amplada del camp és mesurada per radi del cercle que conté els punts visibles d’un pla perpendicular a l’eix òptic que sigui situat a la distància en qüestió Si el sistema treballa amb objecte a l’infinit, el camp és mesurat per l’angle que determina la direcció del punt visible més extrem i el centre de la pupilla d’entrada, angle que és anomenat camp angular de l’instrument
microfotòmetre
Física
Química
Aparell emprat per a mesurar l’ennegriment (i, per tant, la densitat òptica) d’una placa fotogràfica.
És emprat especialment en conjunció amb un espectrògraf d’emissió, per a mesurar la intensitat mitjançant l’ennegriment de les línies de l’espectre d’emissió d’un element obtingut sobre una placa fotogràfica L’ennegriment és mesurat mitjançant un fototub que compara la radiació procedent d’un focus lluminós que rep a través de les parts clares revelades de la fotografia amb la que rep a través de les parts ennegrides Amb aquest accessori, doncs, mitjançant un espectrògraf d’emissió hom pot efectuar determinacions quantitatives d’un element, car l’ennegriment és proporcional a la…
dipol
Física
Química
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes distints i col·locades a una petita distància l’una de l’altra; aquest sistema és conegut com a dipol elèctric
.
Per extensió, hom parla també de dipol megnètic , que fou definit inicialment de manera anàloga al dipol elèctric quan hom creia en l’existència de càrregues magnètiques, però que actualment és definit mitjançant corrents elèctrics Si en lloc de càrrgues puntuals hom treballa amb distribucions de càrregues, el dipol elèctric és definit d’un manera anàloga, però tenint en compte la distància als centres de la distribució de cadascuna de les càrregues El dipol es caracteritza pel moment dipolar , producte del valor absolut d’una de les càrregues constituents per la distància que les separa, i…
augment
© Fototeca.cat
Física
En els instruments òptics que donen imatge
real, com p ex els aparells fotogràfics o de projecció, nombre donat per la relació entre la mida de la imatge i la de l’objecte.
Hom considera l' augment lateral , β =y'/y, l' augment angular , α═σ'/σ, i l' augment axial , γ═Δ z'/ Δ z En els instruments que donen imatge virtual, com p ex la lupa, el microscopi i la ullera, l’augment és mesurat per la relació entre la tangent de l’angle β sota el qual hom veu l’objecte en observar-lo amb l’instrument i la tangent de l’angle α sota el qual hom el veuria si no en feia ús Per als aparells d’observació pròxima lupa, microscopi, l’angle α és funció de la distància des d’on hom mira per aquest fet hom fixa el criteri de mesurar α situant l’objecte a la mínima…
gravitació
© Fototeca.cat
Física
Interacció gravitacional.
La gravitació és una de les quatre interaccions fonamentals interacció és experimentada per totes les partícules amb energia i la partícula mediadora és el gravitó Des del punt de vista de la mecànica clàssica newtoniana, els cossos s’atreuen pel fet que tenen massa o, més exactament, massa gravitacional Hom pot visualitzar aquesta atracció gravitacional mitjançant un camp vectorial Així, el camp gravitacional engendrat per una massa puntual m és el camp vectorial donat per l’expressió g r =— Gm r / r 3 , on G és la constant de gravitació , el valor de la qual és G =6,6720 x 10 - 1 1 m 3 s…
protó
Física
Partícula de càrrega elèctrica positiva, la de menor massa de la família dels hadrons.
Dins d’aquesta família és un barió i, més exactament, un nucleó partícula La seva massa en repòs és d’1,672 6485X10 -27 kg, és a dir, és unes 1840 vegades més gran que la de l’electró La seva càrrega elèctrica és la de l’electró, bé que de signe contrari, és a dir, és d’1,602 189X10 -9 C Juntament amb el neutró forma un isomultiplet o multiplet d’isospin, de tal manera que hom pot considerar que protó i neutró són dues manifestacions d’un únic nucleó Protó i neutró són els constituents essencials dels nuclis dels àtoms els protons dels nuclis són els responsables de la càrrega positiva d’…
mesura quàntica sense destrucció
Física
Mesura d’un sistema quàntic tal que, un cop feta, deixa el sistema en un estat propi de l’observable mesurat, sense destruir-lo.
Això permet fer la mateixa mesura repetidament i obre la possibilitat de mesurar efectes molt petits La idea d’aquest tipus de mesura fou introduïda per Braginsky a la dècada de 1970 en el context de la detecció d’ones gravitacionals Darrerament s’han realitzat mesures sense destrucció en sistemes òptics, cosa que ha permès, per exemple, seguir en temps real per primer cop l’evolució del nombre de fotons atrapats en una cavitat òptica grup de Serge Haroche, 2007