Resultats de la cerca

Justinià li encomanà la direcció de les obres de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble 532-537, de la qual només traçà els plans morí poc temps després d’ésser començada l’obra, la qual fou continuada per Isidor de Milet Coneixia la pólvora i construí una màquina de vapor Són conservats fragments d’una obra seva sobre els miralls parabòlics i ustoris

Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los…

Especialitzat en la climatologia comparada, fou el primer a emprar el concepte de front La seva obra principal és Das Gesetz der Stürme ‘La llei de les tempestes’, 1857

Fill pòstum d’un petit terratinent, fou alumne de l’escola de Grantham i més tard del Trinity College de Cambridge, d’on l’apartà l’epidèmia de pesta que envaí Anglaterra els anys 1665 i 1666 Refugiat al seu país natal, llegí els grans autors científics clàssics i moderns i començà a reflexionar sobre el que havia d’ésser la seva obra futura mètode matemàtic de les fluxions origen del càlcul infinitesimal, teories sobre la natura de la llum i dels colors, gravitació universal De retorn a Cambridge, fou nomenat fellow i, dos anys més tard, professor de matemàtiques, càrrec que…

Fou un dels iniciadors de l’estudi experimental dels fenòmens magnètics Descobrí el magnetisme terrestre i ideà i construí el primer electroscopi La seva obra més important és De magnete magneticisque corporibus et de magno magnete tellure 1600

Es traslladà a Egipte, on proposà al califa fatimita al-Hākim un sistema per a regular les crescudes del Nil La seva obra més coneguda és el tractat d’òptica Kitāb al-manaẓir , on descriu l’ull amb una gran exactitud

El 1731 publicà l’obra Théorie de la manoeuvre des vaisseaux Construí l’aqüeducte de Saint-Climent Investigà les màquines hidràuliques i ideà el tub que duu el seu nom, per a mesurar la pressió dinàmica i la velocitat d’un fluid

Fou professor a Lund i a Uppsala Estudià les característiques físiques dels raigs Röntgen, especialment la refracció i l’espectre La seva obra més important, sobre l’espectrografia d’aquests raigs, li valgué el premi Nobel de física de l’any 1924

Fou un dels contribuïdors més decisius en l’estudi dels semiconductors i llurs aplicacions perfeccionà el primitiu transistor i elaborà el de junció Publicà Electrons and Holes in Semiconductors 1950, obra bàsica en aquest camp El 1956 rebé, juntament amb Bardeen i Brattain, el premi Nobel de física