Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
blanc d’ordre superior
Física
Radiació que produeix a l’ull la impressió de la llum blanca d’espectre continu però en la qual manquen algunes longituds d’ona (més de cinc) repartides entre tots els colors.
fenòmens d’ordre-desordre
Física
Designació genèrica d’un conjunt de canvis de fase diferenciats pel grau d’ordenació dels seus components.
espectre acanalat
Física
Espectre discontinu produït en descompondre espectroscòpicament la llum del blanc d'ordre superior
.
Consisteix en un seguit de bandes brillants separades per bandes fosques canals que corresponen a les longituds d’ona que manquen en el blanc d’ordre superior
pseudotensor
Física
Magnitud definida per un conjunt d’elements tal que es comporta com un tensor en les transformacions entre sistemes d’eixos que tinguin el mateix ordre d’axialitat.
Els elements, però, canvien de signe en passar a un sistema en què l’ordre dels eixos és diferent al de l’inicial
sistema cristal·lí
Sistemes cristal·lins
© fototeca.cat
Física
Cadascun dels conjunts en què hom classifica les 32 classes cristal·lines, de manera que en cadascun d’ells hi hagi les que tenen eixos de simetria del mateix ordre.
L’eix comú serà la característica simètrica del sistema cristallí Aquest concepte és íntimament relacionat amb la noció d’operació de simetria Les operacions de simetria que pot tenir la xarxa d’un cristall, a part les simetries de translació que hom suposa per hipòtesi, són rotacions respecte a un eix, reflexions respecte a un pla, inversions respecte a un punt i operacions compostes d’una translació seguida d’una rotació o d’una reflexió Els tres primers tipus de simetria són anomenats puntuals , perquè sempre hi ha almenys un punt del cos que no es mou quan s’efectua l’operació Totes les…
tensor
Física
Matemàtiques
Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les seves components variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E x E x r x E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i = 1, 2, 3, , r es compleix a T r x 1 , , x i + y i , , x r = T r x ₁ , , x i ,, x r + T r x 1 , , y i , , x r b T r x ₁ , , λ x i , , x r = λ T r x ₁ , , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E *, anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió…
xarxa de difracció
Física
Superfície transparent (plana) o reflectora (plana o còncava) on són gravades un seguit d’estries (o traços), rectilínies, idèntiques, paral·leles i equidistants i que hom empra generalment com a sistema dispersor de radiació policromàtica.
Si la superfície és plana hom parla de xarxa plana i, si és còncava, de xarxa còncava Les estries poden ésser gravades sobre una superfície transparent plana xarxa transmissora , o sobre una superfície metàllica, plana o còncava xarxa reflectora , o bé poden ésser les franges d’una imatge hologràfica impressionada sobre un material sensible xarxa hologràfica Hom empra també la xarxa esglaonada , en què les estries formen un perfil de dent de serra En el cas d’una xarxa transmissora, si una ona plana incideix sobre la seva superfície amb un angle d’incidència i , hom pot considerar que la…
fenòmens cooperatius
Física
Designació genèrica dels processos de transformació dels àtoms o de les molècules d’un estat A a un estat B, en una barreja on coexisteixen ambdós estats i interaccionen col·lectivament, i en què l’energia de transformació depèn de la proporció relativa d’àtoms o molècules en els dos estats.
En són exemples els fenòmens del ferromagnetisme, de la superconductivitat i les transformacions ordre-desordre