Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
focus imatge

focus objecte
F i focus imatge F’ d’una lent; la distància focal objecte f és la distància entre el punt principal objecte P i el focus objecte F , la distància focal imatge f’ és la distància entre el punt principal imatge P’ i el focus imatge F’Física
Punt on convergeixen els raigs de llum que han incidit sobre el sistema paral·lelament a l’eix òptic.
polaroide
Física
Làmina dicroica que polaritza la llum en absorbir totalment un dels raigs (l’ordinari o bé l’extraordinari) que es formen quan la llum hi incideix al damunt.
Els polaroides són constituïts per nombrosos petits cristalls dicroics, els quals són orientats parallelament entre ells en el si d’un material plàstic
horòpter
Física
Recta que passa pel punt d’intersecció dels dos eixos òptics paral·lelament a la recta que passa pels centres dels ulls de l’observador.
prisma de Rochon
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre d’espat d’Islàndia, compost de dos prismes enganxats amb bàlsam del Canadà al llarg d’una de les diagonals del rombòedre.
En el primer prisma, la cara que ha de rebre la incidència del raig de llum ha estat tallada normalment a l’eix òptic, i en el segon, parallelament D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats però, així com el raig extraordinari és refractat en passar d’un prisma a l’altre i en emergir del segon prisma, el raig ordinari no sofreix cap desviació i surt alineat amb el raig incident
prisma de Nicol

Fototeca.cat
©
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre d’espat d’Islàndia que ha estat tallat en dues parts, segons la diagonal menor, les quals són enganxades novament amb bàlsam del Canadà.
Un raig de llum natural per tant, no polaritzat que incideixi sobre el prisma parallelament a l’aresta més llarga és dividit en dos raigs pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari Ambdós són polaritzats, bé que en direccions perpendiculars, i, mentre el raig ordinari és desviat per reflexió total sobre el bàlsam i absorbit lateralment, el raig extraordinari surt pel costat del rombòedre oposat al de l’entrada Durant molt de temps els prismes de Nicol han estat utilitzats com a productors polaritzador i com a detectors analitzador de llum polaritzada, bé…
prisma de Wollaston
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre de quars format per dos prismes enganxats amb bàlsam del Canadà tot al llarg d’una de les diagonals del rombòedre.
Les cares d’incidència i d’emergència del raig de llum han estat tallades parallelament a l’eix òptic, però, en l’encaix, el de l’un i el de l’altre formen un angle recte, i l’eix del prisma d’incidència resta perpendicular a les arestes d’unió d’ambdós prismes, i l’altre eix, parallel a aquestes arestes D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació, i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats i refractats en direccions simètriques…
periscopi

Periscopi de submarí desplegat
© Fototeca.cat
Física
Instrument òptic que permet l’observació d’objectes situats fora del camp de visió directa.
Essencialment, és constituït per una ullera que té el tub vertical i que, mitjançant un sistema de miralls o de prismes de reflexió total, aconsegueix que els raigs que entren a l’instrument a una altura h 1 arribin a un observador situat a una altura h 2 inferior El periscopi és utilitzat des de la Primera Guerra Mundial per a l’observació militar, i és l’únic instrument d’observació de la superfície de la mar utilitzable pels submarins submergits El periscopi de concepció més simple i de construcció més senzilla és el periscopi de trinxera , emprat també en els tancs, que consisteix en un…
romana
Romana
© Fototeca.cat
Física
Balança rudimentària portàtil de ferro forjat, formada per una barra, dita canastró, amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que hom penja o bé sosté amb la mà mitjançant una anella.
Del braç més curt penja per l’extrem allò que hom vol pesar, mentre que el braç més llarg és gravat amb unes entalles equidistants on és encaixat un pes anomenat piló , que, en ésser desplaçat, permet d’obtenir l’equilibri de la balança i, per tant, de determinar el pes desitjat Hi ha diversos tipus de romanes, moltes de les quals tenen dos les més corrents i fins i tot tres ganxos de suspensió, situats en llocs diferents, la qual cosa permet de modificar el fulcre i fa així possible la pesada, amb la mateixa romana, de cossos de pes molt diferent Aquesta balança fou emprada pels romans…
bescanviador de calor

Secció longitudinal esquemàtica d’un bescanviador de calor de feix tubular
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a transmetre calor d’un fluid a un altre que és a temperatura inferior.
Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en un cos cilíndric de material…