Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
patró
Física
Magnitud que hom pren com a tipus per a definir una unitat.
Mitjançant patrons han quedat fixades modernament les diferents unitats bàsiques dels sistemes de mesures així hi ha patrons de longitud, de massa, de temps, de temperatura, d’intensitat lluminosa, etc, definits en funció de certes propietats físiques de cossos sotmesos a unes condicions perfectament determinades i reproduïbles fàcilment D’aquesta manera han quedat establertes les noves definicions del metre, del segon, de la candela, etc En electricitat han estat utilitzats patrons de resistència i de fem en òptica, de la bugia i fotomètrics en termologia els patrons termomètrics, etc, però…
interferòmetre
ESquema del funcionament de l’interferòmetre de Milchelson. el patró d’interferèncis, que mostra el telescopi, permet calcular la diferència de camins òptics recorreguts pel raig de llum
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a produir interferències.
Entre els diversos tipus d’interferòmetres òptics cal destacar l’anomenat interferòmetre de Michelson , en el qual un raig de llum inicial és dividit, mitjançant un mirall semiargentat, en dos raigs que se superposen després d’haver recorregut camins òptics diferents, en direccions perpendiculars Els diversos tipus d’interferòmetres, a més d’haver estat utilitzats en experiments molt importants experiment de Michelson-Morley , són emprats sobretot per a mesurar diàmetres d’estels llunyans i distàncies aparents entre estels dobles, per a mesurar, amb molta precisió, espessors i longituds metre…
metrologia
Física
Branca de la ciència i de la tècnica dedicada a la definició dels patrons de mesura i a la determinació dels fenòmens físics que els fonamenten.
A través de l’evolució de la ciència la metrologia ha estat aplicada a la substitució dels models de les unitats fonamentals de mesura anomenats patrons per models obtinguts de fenòmens físics inalterables i de fàcil reproducció Així, hom ha definit el metre , patró de longitud, a partir de la longitud d’ona de la ratlla ataronjada de l’espectre emès per l’isòtop de massa 86 del gas criptó Anàlogament, el segon patró, el del segon, que fou definit astronòmicament el 1900 en funció del temps emprat per la Terra a fer una revolució al voltant del Sol, pot ésser…
magnetòmetre
Física
Aparell per a mesurar la intensitat d’un camp magnètic, mitjançant l’acció que aquest exerceix sobre una agulla imantada.
Pot ésser calibrat, a fi de permetre lectures directes, bé que en alguns tipus cal fer la lectura mitjançant un magnetòmetre patró És emprat principalment en mesures relatives al magnetisme terrestre
Albert Abraham Michelson
Física
Físic polonès, naturalitzat nord-americà.
Féu uns experiments d’una gran precisió, utilitzant l’interferòmetre inventat per ell i amb la collaboració de Morley 1887 aquests experiments, esdevinguts cèlebres, demostraren la inexistència de l’hipotètic èter d’acord amb els resultats posteriors de la relativitat especial L’any 1889 Michelson estudià la manera d’establir una longitud d’ona com a patró fonamental de longitud, en lloc del metre Obtingué el premi Nobel de física l’any 1907
potenciòmetre
1, tensió d’alimentació; 2, resistència; 3, cursor; 4, tensió variable
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Dispositiu per a la mesura de tensions per comparació.
En principi, és format per una resistència que té un cursor desplaçable o rotatori i, per tant, la seva posició és regulable Aplicant tensió entre els extrems de la resistència, hom obté entre un extrem i el cursor una tensió proporcional al desplaçament del cursor Hom compara aquesta tensió amb la que vol mesurar, connectant-les en oposició i comprovant-ne la igualtat mitjançant un galvanòmetre Cal calibrar el potenciòmetre mitjançant una pila patró A la pràctica, els potenciòmetres són formats per resistències ben calibrades i regulables hom els empra com a divisors de tensió…
bugia
Física
Nom d’algunes antigues unitats d’intensitat lluminosa.
Primitivament, hom emprava com a unitat la intensitat lluminosa d’una bugia de cera o bé d’una llàntia, patró d’unes determinades condicions, variables segons el país A Alemanya hom emprava la bugia Hefner, conservada fins fa poc a França, la unitat carcel a Anglaterra, la donada per un llum de pentà, etc L’any 1909 fou definida una bugia internacional , equivalent a la vintena part de la llum emesa per 1 cm 2 de platí a la temperatura de solidificació, i que fou anomenada bugia decimal o bugia Vernon-Harcourt La bugia internacional val 1,018 cd Aquesta unitat fou substituïda l’…
freqüencímetre
Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant…
comparador
Física
Aparell emprat per a mesurar les diferències entre les dimensions d’una peça i les de la peça patró.
Consta bàsicament d’una tija que es posa en contacte amb la peça a mesurar i un sistema de reproducció del desplaçament de la tija, de la natura del qual dependrà el tipus del comparador En el comparador elèctric es reprodueix en un milliamperímetre la variació de corrent produïda pel moviment de la tija a l’interior d’unes bobines En el comparador òptic la tija fa moure un mirall que reflecteix un raig de llum que va a parar a una escala graduada El comparador mecànic amplifica el desplaçament de la tija mitjançant un sistema d’engranatges o de cremallera
disc d’Airy
Corva d’intensitats relatives I | I (O) del disc d’Airy. I(O) és la intensitat del centre de la taca imatge, k=2∏|λ el nombre d’ona, al diàmetre de l’obertura circular del sistema òptic, i δ el radi angular determinat des del punt emissor fins al punt del pla imatge considerat
© Fototeca.cat
Física
Patró d’intensitats lluminoses corresponent a la imatge d’un punt fornida per un sistema òptic amb obertura circular.
El fet que la imatge d’un punt no sigui exactament un punt si no una taca és conseqüència de la difracció originada pel diàmetre limitat de les lents i muntures dels instruments