Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
equació d’estat
Física
Expressió analítica implícita que relaciona les propietats físiques, la pressió, el volum específic i la temperatura.
Una equació d’estat és de la forma fp,v,t,a,b = 0, p essent la pressió, ν el volum, t la temperatura, i a, b, paràmetres o constants experimentals Han estat proposades diverses equacions d’estat, com la dels gasos perfectes gas perfecte, la de Van der Waals, la de Beattie-Bridgman, etc
Johannes Diderik van der Waals
Física
Físic neerlandès.
Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física
gas perfecte
Física
Gas en el qual la interacció entre les seves molècules (forces de cohesió) és nul·la.
Físicament, un gas pot ésser considerat perfecte si les forces de cohesió són molt més petites que les forces exteriors a les quals és sotmès, independentment de la distància que separa les molècules, o bé si el gas és enrarit, és a dir, que la distància entre les molècules és suficientment gran i, per tant, les forces de cohesió són negligibles En un gas perfecte es compleix la relació pv = RT , p essent-hi la pressió, v el volum específic, T la temperatura absoluta i R la constant dels gasos Aquesta relació és l’anomenada equació d’estat dels gasos perfectes
superfluïdesa
Física
Propietat que tenen determinats líquids de fluir sense viscositat a través de capil·lars o escletxes.
El fenomen de la superfluïdesa fou descobert pel científic soviètic PKapitza el 1937 Un superfluid redueix la seva viscositat fins a zero, és a dir, quan està en moviment no sofreix dissipacions energètiques Una altra característica dels superfluids és que són transmissors tèrmics perfectes El fenomen fou observat per primera vegada en l’heli i es pot explicar per la formació de condensats de Bose-Einstein en el seu estat elemental El fluid es comporta com una barreja de condensats i d’àtoms normals en proporcions variables En l’heli líquid la superfluïdesa es manifesta a una…
Pierre Curie
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Cursà estudis a la Sorbona, on es llicencià en ciències 1877 i treballà com a ajudant al laboratori de QP Desains El 1880 descobrí la piezoelectricitat a través d’experiments duts a terme conjuntament amb el seu germà Paul-Jacques, i a partir dels seus estudis sobre l’estructura cristallina elaborà una teoria general de la simetria aplicable a tots els fenòmens físics Per tal d’investigar a fons el magnetisme , perfeccionà alguns instruments de mesura i construí una balança aperiòdica de lectura directa balança de Curie i una balança de torsió destinada a mesurar la susceptibilitat…
domini ferromagnètic
Física
Cadascuna de les regions d’un sòlid ferromagnètic caracteritzades per una mateixa orientació de tots els dipols atòmics que contenen.
Aquesta orientació és deguda a dues tendències antagòniques d’una banda hi ha la tendència a l’ordenació antiparallela dels dipols veïns, és a dir, el pol nord de l’un orientat al costat del pol sud de l’altre, com a conseqüència de les lleis generals de l’electromagnetisme clàssic, i hom l’observa clarament dins qualsevol conjunt d’imants macroscòpics de l’altra, hi ha la tendència, oposada, a ordenar-se els dipols veïns segons una orientació parallela, és a dir, els pols nord dels imants continguts es reuneixen reforçant llur acció Aquesta propensió és deguda a interaccions d’origen quàntic…
calibrador òptic
Física
Peça de vidre, una de les cares de la qual ha estat acuradament polida per tal d’aconseguir-ne un aplanament o una esfericitat el més perfectes possible.
És utilitzada per a verificar la perfecció de les superfícies òptiques, atès que, en collocar el calibrador damunt d’una d’aquestes, es formen franges d’interferència que palesen els defectes
conducció
Física
Nom genèric d’alguns fenòmens de transport (d’energia, càrrega o matèria) gairebé exclusius de la matèria condensada.
Els principals fenòmens de conducció són la conducció tèrmica , la conducció elèctrica i la conducció de matèria , els quals són causats, respectivament, per un gradient de densitat Com a fenomen de transport, tota conducció és caracteritzada per un coeficient de transport la conductivitat tèrmica , la conductivitat elèctrica i el coeficient de difusió , respectivament La conducció tèrmica o difusió tèrmica consisteix en la propagació de la calor per contacte i sense desplaçament aparent de matèria, i és entesa, en termes clàssics, com la transmissió, per collisions mútues successives, de l’…
principi de Bernoulli
Física
Expressió matemàtica de la llei de conservació de l’energia per a fluids perfectes (és a dir, no viscosos) i incompressibles que circulen en règim estacionari, formulada per Daniel Bernoulli a Hydrodinamica (1738).
En produir-se en un fluid un corrent estacionari, la suma de la pressió estàtica P+ρgy essent P la pressió, ρ la densitat del fluid, g l’acceleració de la gravetat i y l’altura sobre algun nivell de referència i de la pressió dinàmica ρn 2 /2 essent v la velocitat es manté constant al llarg d’una línia de corrent L’expressió matemàtica del teorema és P+ρgy+ρv 2 /2 = constant Hom defineix l' altura piezomètrica P/ρg i l’ altura dinàmica v 2 /2 g L’equació pot ésser generalitzada per a fluids no estacionaris, compressibles o viscosos
gas
Física
Estat de la matèria en què les molècules que el componen resten poc lligades entre elles per les forces de cohesió.
No presenta ni una forma ni un volum definits, sinó que sempre omple totalment i uniformement el recipient que el conté És costum de dir que una substància és gas quan es presenta en forma gasosa a la temperatura ambient La densitat dels gasos sempre és més petita que la de la mateixa substància a l’estat sòlid o líquid, car, en el gas, les molècules resten molt més separades La calor específica d’un gas depèn de les condicions en què té lloc la variació de la seva temperatura a pressió constant o a volum constant La calor específica a pressió constant sempre és més elevada que a volum…