Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
llei de les àrees
Llei de les àrees aplicada a l’òrbita d’un planeta: les àrees contingudes entre els punts AA’, BB’ i CC’ són iguals perquè es recorren en temps iguals. El radi vector escombra àrees iguals en temps iguals
© fototeca.cat
Física
Teorema referit al moviment d’un punt sotmès a un sistema de forces centrals, que demostra que les àrees descrites pels radis vectors r
©són proporcionals al temps emprat per a descriure-les.
En astronomia, aquest teorema és aplicat a l’estudi del moviment d’un planeta respecte al Sol i és conegut com la segona de les tres lleis de Kepler La demostració és obtinguda d’aplicar el teorema del moment angular al cas particular del moviment d’un punt material M sotmès a un sistema de forces centrals que passen pel punt O , respecte al qual hom obté els moments Aquests moments tenen una resultant nulla i, per tant, el moment angular L és un vector constant perpendicular sempre als radis vectors, que descriuran com a conseqüència una trajectòria plana Si hom considera la posició de M en…
energia de deformació
Física
Energia que cal cedir a un cos perquè es deformi.
Si el material és elàstic, l’energia resta acumulada en forma d’energia mecànica en el material, la qual és recuperada en desaparèixer la deformació L’energia de deformació solament depèn dels estats inicial i final del material i no de la forma en què ha estat aconseguida la deformació Si el material no és elàstic, l’energia és consumida en el canvi d’estructura
condició d’aplanetisme d’Abbe
Condició d’aplanetisme d’Abbe. A punt objecte; B punt imatge; y objecte; y' imatge; α angle objecte; α' angle imatge
© fototeca.cat
Física
Relació que ha de complir un sistema òptic perquè sigui aplanètic.
L’expressió que la dóna és n y sinα = n'y' sinα’, essent n i n' els índexs de refracció del medi objecte i imatge, i y i y' les dimensions transversals d’objecte i imatge, i α i α’ els angles que forma una mateix raig que havent sortit del punt objecte A arribi al punt imatge B Un sistema és aplanètic si verifica aquesta condició per a qualsevol punt de l’eix i unes certes dimensions transversals És anomenada també condició del sinus
període radioactiu
Física
Temps T necessari perquè es desintegrin la meitat dels nuclis d’una substància radioactiva.
És expressat per T = 0,693/λ, en que λ és la constant radioactiva Cada núclid té un període que li és característic i que permet la seva identificació
deriva
Física
Variació lenta i contínua, generalment incontrolable, que es produeix al llarg del temps en el valor d’una magnitud física o en les propietats d’un circuit elèctric o electrònic.
En electrònica, és deguda sovint a un efecte de canvi de certes propietats, sobretot la resistivitat, dels semiconductors, motiu pel qual el corrent varia amb la temperaturaEn els transistors provoca un desplaçament del punt de treball, la qual cosa introdueix sempre una certa distorsió en el senyal de sortida aquest efecte és particularment enutjós en els amplificadors de corrent continu, perquè pot donar lloc a un corrent continu de sortida en absència de senyal d’entrada La deriva és també perjudicial en els amplificadors operacionals, perquè fa desplaçar el zero…
energia d’ionització
Física
Química
Energia necessària perquè un electró lligat a un àtom o a una molècula pugui escapar-se del sistema al qual pertany.
Hom la mesura en eV
calor específica
Física
Energia que ha de rebre la unitat de massa d’una substància perquè la seva temperatura s’elevi una unitat (un grau).
El seu valor depèn de les condicions de pressió i volum en què hom ha efectuat l’increment de temperatura per tant, poden ésser definides una infinitat doble de calors específiques això no obstant, correntment hom només en considera dues la calor específica a volum constant Cv i a pressió constant Cp en general, aquesta darrera és sempre més gran que la primera El quocient Cp/Cv és representat per la lletra γ Hom es refereix a Cp en parlar de calors específiques de substàncies poc compressibles sòlids i líquids
experiment de Michelson-Morley
Esperiment de Michelson-Moarley, el mirall Ms divideix el raig de llum en dos (r1 i r2) que recorren la mateixa distància fins a O; si la llum fos una variació de l’èter hih aura cert tipus d’interferències a O (v és la velocitat amb què la Terra - i l’aparell- es mouen en aquest èter hipotètic)
© Fototeca.cat
Física
Experiment de mesura d’interferències lluminoses efectuat, amb un interferòmetre de Michelson, per A. Michelson i E.W. Morley i famós perquè decidí negativament la qüestió de si la Terra es mou o no respecte a l’èter i, en conseqüència, perquè obligà a refusar l’existència d’aquest èter.
El resultat negatiu de l’experiment és explicat per la relativitat especial
Gaston Planté
Física
Físic francès.
Fou professor al Conservatoire des Arts et Métiers i a l’Association Polytechnique de París És conegut sobretot perquè fou l’inventor de l’acumulador de plom i d’àcid sulfúric 1859
visió binocular
Física
Visió en la qual hom empra tots dos ulls.
La sensació de relleu, especialment en objectes pròxims, es deu al fet que les imatges que es formen en els ulls són lleugerament diferents perquè provenen de punts de vista una mica separats