Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
plasma
Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…
plasma de quarks i gluons
Física
Plasma format quan els constituents dels nucleons es descomponen en llurs components fonamentals, els quarks, i les partícules que les mantenen unides, els gluons.
L’alta energia i la gran densitat necessàries per a crear aquest plasma ha impedit fins ara d’observar-lo, però és un dels grans objectius en els experiments relativistes amb ions pesants Hom creu que aquest plasma existí en la primera milionèsima de segon després del big-bang i que ara podria produir-se al centre dels estels de neutrons Podria ésser produït en el RHIC, collisionador relativista d’ions pesants, la construcció del qual s’ha projectat a Brookhaven, als EUA
confinament
Confinament d’un plasma en un tokamak d’experimentació de la fusió nuclear (JET). El camp magnètic helicoïdal que resulta de la combinació del camp trioïdal (creat per les bobines trioïdals) i del camp polioïdal (creat per l’acoblament del bobinatge del transformador -circuit secundari- confina el plasma en un corrent d’alta intensitat (vers 5 MA) aïllat tèrmicament de les parets de la cambra de buit
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels diferents mètodes de delimitació espacial d’un plasma.
Aquests mètodes tenen per finalitat d’aïllar tèrmicament el corrent d’un plasma de les partes del recipient que el conté Els més usuals són el confinament magnètic , assolit mitjançant intensos camps magnètics tot aprofitant l’efecte de pessic o d’estricció i que és emprat en els tokamaks per a l’experimentació de la fusió nuclear JET, i el confinament inercial , assolit mitjançant forces inercials
Hannes Olof Gösta Alfvén
Física
Físic suec.
Entre els anys 1930 i 1940, en intentar explicar la dinàmica de les taques solars, estudià la interacció d’un camp electromagnètic amb un plasma En la mateixa línia, estudià la magnetosfera terrestre, les aurores polars i les tempestes magnètiques Postulà 1942 la propagació d’ones electromagnètiques en els plasmes, les anomenades ones Alfvén Donà una teoria sobre la formació dels planetes del sistema solar segons la qual el Sol capturà matèria de la pols interestellar Els seus estudis sobre magnetohidrodinàmica són fonamentals per a la física del plasma És autor,…
magnetohidrodinàmica
Física
Part de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels fluids electritzats (gasos ionitzats, plasmes, etc), sotmesos a l’acció de camps magnètics.
La teoria que pretén d’explicar-la parteix de les equacions de Maxwell, que són lineals però la dificultat principal és precisament la no-linealitat de les equacions que en resulten, les quals només poden ésser resoltes per mètodes numèrics Hom pot afirmar que, en general, a causa de la interacció entre les partícules carregades i el camp aplicat, el fluid i les línies de força del camp tendeixen a moure’s conjuntament Actualment hi ha dos temes que centren l’interès de la magnetohidrodinàmica El primer és l’anàlisi dels moviments de grans masses de plasma estellar i…
fusió nuclear
Reacció de fusió nuclear del deuteri amb el triti
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la reunió de dos nuclis atòmics per a formar-ne un altre de més pesant, amb possible emissió d’un neutró o d’un protó.
La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950 La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos L’energia d’enllaç dels nuclis atòmics nucli per nucleó passa per un màxim per a nuclis de nombre atòmic A al voltant de 60 és per això que els nuclis lleugers A <60 alliberen energia en fusionar-se, i els pesants A >60 ho fan en fissionar-se Les principals reaccions de fusió són Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de les dues…
efecte de pessic
Física
Efecte consistent en el fet que quan un corrent elèctric, continu o altern, travessa un fluid conductor apareix sobre aquest una pressió magnètica en sentit transversal al corrent, que tendeix a contreure’l.
Aquest efecte, que també és anomenat efecte d’estricció o de reostricció , és emprat en el confinament del plasma
aproximació magnetodinàmica
Física
En l’estudi dels plasmes, situació en què el camp magnètic és molt feble.
En aquest cas el corrent de desplaçament en una ona electromagnètica transversal que es propagui pel plasma és negligible enfront del corrent a causa de les càrregues elèctriques
criteri de Lawson
Física
En la fusió nuclear, condició necessària per tal que la reacció sigui automantinguda.
Aquest criteri enuncia que el producte de la densitat del plasma pel temps de contenció ha d’ésser superior a 10 1 4 ions-segons per cm 3
Igor Tamm
Igor Tamm
© Fototeca.cat
Física
Físic rus.
Investigà en el camp de la teoria quàntica, les reaccions termonuclears, les descàrregues elèctriques en el plasma amb Sakharov, el moment magnètic del neutró, etc, i interpretà la radiació de Čerenkov descoberta el 1934 juntament amb IFrank 1937 Rebé el premi Stalin el 1946, i el premi Nobel de física el 1958, compartit amb P Čerenkov i I Frank