Resultats de la cerca

En el cas dels nuclis atòmics, aquesta barrera s’oposa a la penetració de les partícules carregades positivament

Cursà estudis d’enginyeria a la Universitat de Bristol i es doctorà en física a la de Cambridge 1926, on fou professor de matemàtiques des del 1932 Ja existent una primera formulació coherent de la mecànica, gràcies als treballs de W Heisenberg, L de Broglie i E Schrödinger, el 1925 Dirac en desenvolupà una nova formulació de tipus matemàtic, independent d’aquella, per tal de calcular les diferents propietats de l’àtom, prenent com a base una àlgebra no commutativa El 1929 formulà, a Quantum Theory of the Electron , la teoria quanticorelativista de l’electró, substituint la usual equació de…

Graduat per la Universitat de Chicago 1932, un any després desenvolupà una installació de comptadors Geiger amb els quals determinà, juntament amb el seu tutor Arthur Compton, els raigs còsmics com a partícules carregades positivament Doctorat el 1936, s’incorporà a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on desenvolupà la seva carrera científica i acadèmica Entre les seves aportacions destaquen els estudis sobre la captura K , per la qual els àtoms radioactius es converteixen en nous elements, i els treballs amb el ciclotró, mitjançant el qual demostrà que l’heli-3 és estable…

El nucli atòmic és format per protons i neutrons nucleons, units entre ells per les forces nuclears interacció forta Segons la proporció de protons i neutrons, el nucli pot ésser estable o inestable en aquest darrer cas es desintegra radioactivitat, modifica la seva constitució i es converteix en un altre de característiques diferents A la natura hi ha 274 tipus de nuclis núclids que són estables, i hom en coneix més de 1 500 d’inestables La història del nucli és més moderna que la de l’àtom, car la seva existència ha estat intuïda i descoberta més recentment Durant el s XIX les…

Fou el primer accelerador construït, i el primer usat per a realitzar transmutacions nuclears 1932, experiència portada a terme per JD Cockcroft i ETS Walton en bombardejar nuclis de liti amb partícules α per tal d’obtenir-ne nuclis d’heli

El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…

Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…