Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
tricroic | tricroica
magnètic | magnètica
repòs
Física
Estat cinemàtic d’un sistema físic, els punts del qual tenen les coordenades constants en el transcurs del temps (respecte al sistema de referència en relació amb el qual hom diu que el sistema físic és en repòs).
La mecànica clàssica distingeix entre repòs absolut quan el sistema de referència roman completament immòbil i repòs relatiu si aquest posseeix un cert moviment En la relativitat especial, els estats de repòs i de moviment uniforme no són distingits qualitativament
farad
Física
Unitat derivada del sistema internacional, emprada per a mesurar la capacitat elèctrica.
És la capacitat d’un condensador que posseeix una càrrega d’1 C quan hom li comunica una diferència de potencial d’1V 1F = 1C/V És una unitat massa gran per a la utilització pràctica, per la qual cosa són emprats els submúltiples el microfarad μF, el nanofarad nF i el picofarad pF El nom prové del físic i químic anglès Michael Faraday
llum blanca
Electrònica i informàtica
Física
Llum que no produeix cap sensació de color definit; és una llum policromàtica més o menys semblant a la llum solar.
Per tal de fixar exactament aquest tipus de llum, han estat determinats per la CIE diferents patrons de llum blanca Així, hom la defineix com aquella en què les coordenades de cromatisme x, y, z són iguals, és a dir x = y = z = 1/3 color, o com la que posseeix les mateixes característiques colorimètriques que la corresponent a l’espectre equienergètic També han estat fixats tres patrons internacionals, dits A, B i C , que estableixen unes llums d’una temperatura de color de 2 854, 4 800 i 6 500°K, respectivament
neguentropia
Física
Electrònica i informàtica
Entropia negativa.
El concepte, introduït per LBrillouin, té un significat invers del de l’entropia si aquesta mesura el grau de desordre d’un sistema, la neguentropia mesura el grau d’ordre d’un sistema Com més gran és la informació que hom posseeix sobre l’estat d’un sistema, tant més gran és la neguentropia El teorema de Szilard-Brillouin , que generalitza el segon principi de la termodinàmica, afirma que, en un sistema aïllat, la suma de la informació i de la neguentropia no pot més que disminuir, tot restant constant a les transformacions reversibles
neutre | neutra
Física
Dit de la substància ferromagnètica que no posseeix cap imantació o que ha estat desimantada artificialment.
temperatura de luminància
Electrònica i informàtica
Física
Temperatura absoluta del cos negre que posseeix, per a una longitud d’ona determinada, la mateixa densitat espectral de luminància que el cos radiant considerat.
Hom pren com a referència la longitud d’ona de 655μm
tensor
Física
Matemàtiques
Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les seves components variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E x E x r x E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i = 1, 2, 3, , r es compleix a T r x 1 , , x i + y i , , x r = T r x ₁ , , x i ,, x r + T r x 1 , , y i , , x r b T r x ₁ , , λ x i , , x r = λ T r x ₁ , , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E *, anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió…
àtom

Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…