Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
sistema tècnic
Física
Sistema d’unitats que pren com a magnituds fonamentals la longitud, la força i el temps, i, com a unitats respectives, el metre, el quilogram força o kilopond i el segon.
Ha estat bastant emprat en mecànica i enginyeria, però actualment va essent substituït pel sistema SI
autodifusió
Física
Difusió de les molècules d’una substància en d’altres de la mateixa substància.
Aquest fenomen té un interès pràctic quan hom estudia l’evolució de les molècules formades per àtoms pertanyents a diferents isòtops del mateix element traçador
Robert Alexander Watson-Watt
Electrònica i informàtica
Física
Físic i radiotècnic escocès.
Es dedicà sobretot a l’estudi i a l’aplicació del radar, tant en radiolocalització com en meteorologia el 1919 patentà el primer instrument per a l’estudi de l’atmosfera, i el 1935 aconseguí de fer funcionar el primer radar pràctic Fou membre de la Royal Society des del 1941
xoc elàstic
Física
Interacció entre dos cossos materials, la qual no altera llur estat intern, amb conservació de l’energia total i de la quantitat de moviment del sistema format pels dos cossos que interaccionen.
Si bé aquest fenomen no es produeix d’una manera pura en les interaccions entre partícules materials reals, l’aplicació de les lleis del xoc elàstic a determinats fenòmens d’interacció, com és ara la difusió, la moderació i l’agitació tèrmica, permet de trobar relacions matemàtiques que tradueixen amb força aproximació, des del punt de vista pràctic, la realitat del procés d’interacció
alcoholímetre
Física
Aparell per a mesurar la quantitat d’alcohol present en l’aire expirat.
Emprat en els controls de trànsit per carretera, els primers alcoholímetres daten de finals del segle XIX, però no fou fins el 1954 que el militar nord-americà Robert Borkenstein inventà un aparell d'ús pràctic i fiable, basat en l'oxidació i en la fotometria per a determinar el volum d'alcohol en la sang a partir de l'aire expirat Posteriorment, el químic gallès Thomas Parry Jones desenvolupà el primer alcoholímetre electrònic, que es convertí en la base dels aparells posteriors
sistema d’unitats
Física
Conjunt coherent d’unitats de mesura.
Tot sistema d’unitats tria unes unitats fonamentals o bàsiques , i totes les altres són unitats derivades A través del temps han estat proposats diversos sistemes d’unitats en física i tècnica unitat , amb la idea que poguessin ésser adoptats universalment Entre aquests sistemes cal remarcar especialment els sistemes CGS, Giorgi o MKSA basat en el mecànic MKS, que ha donat lloc al sistema internacional SI, el tècnic o pràctic , i d’altres de menys difusió Tots aquests sistemes tenen l’origen en el sistema mètric decimal Subsisteix encara algun sistema no decimal, com el sistema anglosaxó…
John Logie Baird
Ràdio i televisió
Física
Físic escocès, un dels capdavanters de la televisió.
El 1922 començà a investigar la possibilitat de transmetre imatges a distància, i el 1926 obtingué un sistema pràctic del qual féu la primera demostració a Londres El 1928 reeixí a transmetre imatges de Londres a Nova York, i el seu sistema de 240 línies d’escombratge mecànic fou adoptat experimentalment per la BBC el 1929, fins que, el 1937, l’abandonà pel sistema de 405 línies d’escombratge electrònic També inventà un procediment per a obtenir imatges en color i tridimensionals 1944, un aparell d’infraroigs, capaç de recollir imatges en la foscor, i un sistema de reproducció estereofònica
computació quàntica
Física
Estudi dels algorismes i sistemes amb què es podria construir un ordinador quàntic.
Combinant idees de la física, les matemàtiques i les ciències de la informació, la recerca en computació quàntica féu un salt qualitatiu el 1994, quan Peter Shor publicà un algorisme basat en les lleis quàntiques que seria capaç de factoritzar un nombre gran en els seus factors primers en un temps exponencialment més curt que l’algorisme clàssic corresponent Atès que aquest tipus de processos estan a la base de les comunicacions electròniques xifrades per exemple, entre bancs, és un camp de gran interès fonamental, però també pràctic En l’actualitat, una línia central de recerca és el disseny…
radiació de frenada
Física
Radiació electromagnètica emesa en ésser descelerada (frenada o deflectida) una partícula carregada, d’alta energia, quan travessa la matèria.
Per exemple, un electró que passa a prop d’un nucli és desviat pel camp electroestàtic d’aquest, i en resulta l’emissió d’un fotó de raigs X o γ El fenomen és tant més important com més lleugera i energètica és la partícula incident i com més pesant és el nucli que fa de fitó Inicialment, la bremsstrahlung fou estudiada arran de la descripció de l’espectre continu dels raigs X produïts en accelerar, fins a altes energies, feixos d' electrons als tubs de raigs X Nogensmenys, gràcies al desenvolupament de l'accelerador de partícules, ha estat possible de produir i d’estudiar la radiació de…
Galileu
Galileu, pintura de G. Sutermans (Galleria degli Uffizi, Florència)
© Fototeca.cat
Física
Nom amb què és conegut als Països Catalans Galileo Galilei.
Estudià medicina a Pisa, però el 1589 abandonà els estudis mèdics i acceptà una plaça de professor de matemàtiques a la mateixa universitat Les seves idees, contràries a la física aristotèlica com és el cas del principi d’inèrcia , i els seus experiments sobre mecànica velocitat de caiguda dels sòlids, moviment pendular, etc li ocasionaren tants de retrets dels seus compatriotes, que decidí d’abandonar la Toscana Refugiat a Venècia, explicà matemàtiques a la Universitat de Pàdua Assabentat de l’invent de la ullera de llarga vista, ell mateix en construí una i començà l’observació de l’espai…