Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
coeficient de reflexió
Física
En mecànica quàntica, probabilitat que té una partícula d’ésser reflectida per una barrera de potencial, el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
Els valors que pot prendre són compresos entre 0 i 1, segons que la barrera de potencial tingui un gruix nul inexistència de barrera de potencial o un gruix infinit esglaó de potencial El coeficient de reflexió i el de transmissió sempre sumen 1
coeficient de transmissió
Física
En mecànica quàntica, probabilitat que té una partícula de travessar una barrera de potencial, el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
Els valors que pot prendre són compresos entre 0 i 1, segons que la barrera de potencial tingui un gruix nul inexistència de barrera de potencial o un gruix infinit esglaó de potencial El coeficient de transmissió i el de reflexió sempre sumen 1 En el cas d’una barrera de potencial de gruix finit, el coeficient de transmissió rep també el nom de transparència efecte túnel
nombre quàntic
Física
Cadascun dels valors discrets i adimensionals que apareixen en la resolució d’una equació que, en mecànica quàntica, defineix un aspecte determinat (nivell d’energia, moment magnètic, spin, etc) d’un sistema descrit en el marc de la mecànica quàntica.
Quan un conjunt de nombres quàntics individualitza totalment una partícula, hom diu que determina un estat quàntic En l’estudi de l’àtom d’hidrogen segons la teoria de Bohr, l’estat quàntic d’un electró és caracteritzat per tres nombres enters el nombre quàntic principal n , que pot prendre qualsevol valor entre 1 ∞ el nombre quàntic azimutal l , que pot variar entre 0 i n -1, i el nombre quàntic magnètic m, que pot tenir els valors compresos entre -l i +l i un nombre semisenar el nombre quàntic de spin m s , que val +1/2 o -1/2 àtom
túnel aerodinàmic
Física
Cavitat (generalment un tub) per la qual hom fa circular aire a diferents velocitats, a fi de determinar els paràmetres aerodinàmics d’un cos que s’hi introdueix.
Aquests paràmetres són la pressió exercida al voltant del cos, la temperatura que hi regna, els esforços a què és sotmès en funció de la velocitat relativa entre l’aire i el cos i les condicions de l’escolament En funció de la velocitat de l’aire, els túnels aerodinàmics són classificats en subsònics, supersònics i hipersònics El sistema per a fer circular l’aire pot ésser mitjançant un ventilador o un compressor o fent prèviament el buit Quan la velocitat ha d’ésser de més de cinc vegades la del so túnels aerodinàmics supersònics cal prendre algunes precaucions, car l’expansió que això…
acoblament de Russell-Saunders
Física
Química
Model proposat per H.N. Russell i F.A. Saunders l’any 1925 per a explicar l’existència dels termes multiplets dels espectres atòmics dels àtoms amb més d’un electró òptic (espectre de ratlles).
En aquest model, hom suposa que els moments angulars dels diferents electrons l 1 , l 2 s’acoblen, i en resulta un moment angular total definit pel nombre quàntic L , que ha d’ésser enter i igual a la suma vectorial dels distints l i , i que, igualment, els moments angulars de spin s i s’acoblen per a donar un moment de spin total, definit pel nombre quàntic S Anàlogament com en un electró pot definir-se un moment angular total j i = l i + s i , podrà definir-se per al total d’electrons òptics un nombre quàntic J = L + S , que podrà prendre els valors de les distintes combinacions…
decibel
Física
Unitat, per a mesurar relacions de potències, igual a la desena part del bel.
És emprat també per a expressar relacions de tensions i corrents Per a potències, el nombre de dB és 10×log P 2 /P 1 per a tensions és 20×log V 2 /V 1 i per a corrents és 20×log I 2 /I 1 Sovint hom pren un valor arbitrari de referència al qual fa correspondre el valor 0 dB En acústica la intensitat sonora de referència és I 0 =10 -16 W/cm 2 , corresponent a una pressió acústica de p 0 =2×10 -5 N/m 2 El nombre de dB corresponent a la intensitat I o a la pressió p és 10×log I/I 0 o bé 20×log p/p 0 En electrònica, i especialment en telecomunicacions, és corrent de prendre com a…
caos determinista
Física
Explicació de certs fenòmens físics que dóna raó de dos aspectes teòricament contradictoris: la imprevisió dels fenòmens caòtics i el determinisme.
Molts sistemes dinàmics deterministes mostren comportaments impredictibles Al mateix temps, l’evolució de certs fenòmens aparentment caòtics sembla tendir a un cert ordre en el temps Un sistema aparentment ordenat pot prendre un moviment desordenat, que finalment esdevé completament irregular, caòtic Només tres graus de llibertat són suficients per a observar el caos determinista, que es produeix en fenòmens macroscòpics Les equacions que governen aquest moviment caòtic macroscòpic són completament deterministes El caos determinista es caracteritza per l’existència d’un atractor estrany, d’…
politròpic | politròpica
Física
Dit del procés termodinàmic que satisfà l’equació pvn = constant, on p és la pressió, v el volum i n un exponent que pot prendre un valor qualsevol.
Els processos que tenen lloc en les màquines tèrmiques són politròpics amb un valor de n comprès entre γ i 1, essent γ el quocient entre les calors específiques a pressió i volum constants Els processos adiabàtics, isòbars, isoterms i isocors són politròpics en els quals n val γ, 0, 1 i ±∞, respectivament
discret
Física
Matemàtiques
Dit de la variable que només pot prendre un conjunt finit o numerable de valors (p ex, l’energia d’un sistema quantitzat o el spin), per oposició a una variable contínua.