Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
constant de desintegració
Física
Coeficient de proporcionalitat que relaciona el nombre de nuclis que es desintegren per unitat de temps amb el nombre de nuclis presents en aquell instant.
L’expressió matemàtica és donada per l’equació dn = λ n , λ essent la constant de desintegració, n , el nombre de nuclis presents, i dn , el nombre de nuclis que desapareixen el signe negatiu indica el fet de la minva del nombre de nuclis La variació de l’activitat en el temps, funció del nombre de nuclis, va relacionada amb la integral de l’anterior equació, l’expressió de la qual és nt = n₀e -λt , n₀ essent el nombre de nuclis en l’instant inicial, i t , el temps transcorregut des d’aquest instant inicial Unes magnituds derivades de la constant de desintegració són la vida…
col·ligatiu | col·ligativa
Física
Que depèn del nombre de molècules presents, però no de llur natura.
La pressió d’un gas és una propietat colligativa
efecte de Barkhausen
Física
Fenomen observat en aplicar un camp magnètic d’intensitat progressivament i lentament variable, a una substància ferromagnètica; la imantació resultant es produeix d’una manera discontínua.
Aquest efecte és degut a les transformacions brusques successives produïdes en els dominis magnètics elementals presents en la substància estudiada
anàlisi per activació
Física
Tècnica d’anàlisi que consisteix a bombardejar prèviament amb partícules subatòmiques la mostra que s’ha d’analitzar per tal de provocar una reacció nuclear que activi, és a dir, que transformi en radioactius els nuclis atòmics de la mostra.
Els projectils més utilitzats per a bombardejar són els neutrons tèrmics en aquest cas la reacció nuclear que es produeix és una captura radiant n + A Z X → A + 1 Z X + γ La desintegració del radionúclid produït va acompanyada, en general, d’emissió de raigs gamma l’espectre dels quals es pot analitzar amb molta precisió A partir de l’anàlisi d’aquest espectre es pot arribar a conèixer la naturalesa i la quantitat dels núclids presents inicialment a la mostra
Herbert Kroemer
Física
Físic alemany naturalitzat nord-americà.
El 1952 es doctorà en física teòrica a la Universitat de Göttingen Treballa al departament de materials de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara Rebé el premi Nobel de física del 2000 juntament amb Zhores IAlferov i Jack SKilby, pel desenvolupament d’heteroestructures de semiconductor usades en electrònica d’alta velocitat i optoelectrònica, presents actualment en els lectors òptics, els discs compactes i els mitjans d’emmagatzematge d’informació, entre d’altres Els tres guardonats establiren les bases de la moderna tecnologia de la informació
secció eficaç
Física
Paràmetre característic de la interacció d’una partícula o feix de partícules fonamentals amb la matèria, que depèn del tipus d’interacció, de les partícules que hi intervenen i de llur energia.
Analíticament, la secció eficaç expressa una certa mesura de la probabilitat d’interacció i físicament hom pot imaginar-la com la secció aparent que ofereixen els nuclis que formen la matèria enfront de les partícules incidents La unitat de mesura és el barn Aquesta secció eficaç és anomenada sovint microscòpica , en contraposició a la secció eficaç macroscòpica , que és igual a l’anterior però multiplicada pel nombre de nuclis materials presents per unitat de volum Tant en un cas com en l’altre hom parla de secció eficaç de difusió, de fissió, d’absorció, etc
fosforescència
Física
Emissió de radiació deguda a transicions electròniques en les quals l’estat excitat i l’estat normal tenen diferent spin.
Aquesta emissió, a diferència de la fluorescència, persisteix durant un quant temos després de suprimida l’excitació Primerament la seva intensitat disminueix segons una funció exponencial del temps com la fluorescència, i després més lentament, segons una cinètica més complicada Els espectres de l’emissió fluorescent i de la fosforescent solen ésser idèntics, i la superior persistència de la segona sorgeix del fet que determinats estats electrònics metaestables són “congelats”, i n'esdevé necessària l’excitació tèrmica per a produir l’emissió Moltes vegades aquests estats corresponen als…
activitat nuclear
Física
Nombre de nuclis atòmics d’una substància radioactiva que es desintegren per segon.
A la pràctica, atès que la radioactivitat és un fenomen que, quantitativament, és regit per l’estadística, l’activitat real està sotmesa a fluctuacions entorn d’un valor mitjà Aquest s’expressa per A =λ N essent λ la constant radioactiva característica de cada substància i que expressa la probabilitat de desintegració d’un nucli per unitat de temps, i N el nombre de nuclis radioactius presents La unitat SI d’activitat nuclear és el becquerel Bq, que correspon a una desintegració per segon 1 Bq = 1 s - 1 També és molt emprat el curie Ci 1 Ci = 3,7x10 10 Bq
gravetat
Física
Força d’atracció que, a causa de la gravitació, és exercida per la Terra o per un astre qualsevol sobre els cossos materials i que els fa caure amb una acceleració, anomenada acceleració de la gravetat g, que és independent de llur massa.
El valor de g varia amb la distància al centre de la Terra i, localment també varia per la presència en el subsol de materials de densitat apreciablement diferent a la mitjana gravimetria La composició de la gravetat amb les altres forces presents a l’entorn d’un astre efectes centrífugs, etc en determina la pesantor Recreació del fenomen de la gravetat Valors de la gravetat g, al nivell del mar i per a diferents latituds latitud º g m/s 2 0 9,78039 10 9,78195 20 9,78641 30 9,79329 38 9,79995 39 9,80083 40 9,80171 41 9,80261 42 9,80350 43 9,80440 50 9,81071 60 9,81918 70 9,…
teoria clàssica de camps
Esquema de la teoria clàssica de camps
© Fototeca
Física
Part de la física que estudia els sistemes que són descrits per camps i l’evolució dels quals és predicible (és a dir, que l’estat en un instant t determina totalment l’estat a tot instant posterior t’).
Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que són conseqüència de les…