Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
reactor nuclear avançat refrigerat per gas
Física
Reactor que utilitza urani enriquit (U-235 a 2,5-3,5%) com a combustible, grafit com a moderador de neutrons i CO2 com a gas refrigerant.
Aquest reactor constitueix la segona generació dels primers reactors nuclears construïts a la Gran Bretanya Respecte a l’anterior model, funciona a una temperatura més elevada, utilitza acer inoxidable com a contenidor de les barres d’urani i proporciona una millor eficiència tèrmica La primera central nuclear amb aquest tipus de reactor s’engegà el 1976, la segona i última l’any 1988, ambdues a la Gran Bretanya
paradoxa d’Einstein-Podolsky-Rosen
Física
Argument que posa en qüestió la completitud de la mecànica quàntica pel que fa a la descripció dels sistemes físics.
Fou proposat pels detractors de la interpretació de Copenhaguen de la mecànica quàntica, i marca la controvèrsia entre aquesta escola “oficial” i els primers Bàsicament, afirma la incompatibilitat del principi de completitud amb el d’acció local, és a dir, mostra la incompatibilitat de les dues proposicions següents en primer lloc, la funció d’ona proporciona una descripció completa d’un sistema individual i, en segon lloc, les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, separats espacialment, són independents
diagrama d’Ostwald
Física
Diagrama utilitzat per a determinar les condicions d’una combustió òptima a partir de les dades que proporciona una anàlisi dels fums.
Per a construir el diagrama, que té forma triangular, hom representa en ordenades el percentatge de CO 2 i en abscisses el percentatge de O 2 , i dibuixa els punts corresponents als percentatges màxims de CO 2 i O 2 en els fums d’un combustible determinat quan no hi ha excés d’aire Aquests dos punts, juntament amb el punt d’abscissa 21 corresponent al percentatge màxim possible d’oxigen determinen els vèrtexs del triangle Hom traça també les línies d’excés d’aire constant i de CO constant, que són dues famílies de rectes paralleles L’anàlisi dels fums permet de situar el punt del diagrama…
John F. Clauser

John F. Clauser
© Caltech. California Institute of Technology / John Dukat
Física
Físic nord-americà.
Llicenciat en física per l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1964, es doctorà per la Universitat de Colúmbia 1969 Entre el 1969 i el 1993 treballà al Lawrence Berkeley National Laboratory, al Lawrence Livermore National Laboratory i a la Universitat de Berkeley Califòrnia, on formà part del Fundamental Fysiks Group L’any 1972 feu la primera prova experimental de la predicció del teorema de Bell , que es convertí en la primera observació de l’entrellaçament quàntic i la primera observació experimental d’una violació de la desigualtat de Bell El 1974 mostrà una…
bosó de Higgs
Física
Partícula amb spins zero i massa no nul·la predita pel model estàndard de les partícules elementals.
El bosó de Higgs es relaciona amb la ruptura espontània de simetria, que és el mecanisme mitjançant el qual les partícules adquireixen massa Predit teòricament el 1964 per Peter Higgs del qual rep el nom i altres físics, pressuposa el mecanisme de Higgs , que faria possible l’existència de massa dins d’un camp, anomenat camp de Higgs , que comprèn la totalitat de l’univers Hom n'inicà el els treballs per a detectectar-la i identificar-la mitjançant els acceleradors de partícules A l’estiu del 2000 hi hagué indicis del seu descobriment al superaccelerador LEP del Centre Européen pour la…
interferòmetre

ESquema del funcionament de l’interferòmetre de Milchelson. el patró d’interferèncis, que mostra el telescopi, permet calcular la diferència de camins òptics recorreguts pel raig de llum
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a produir interferències.
Entre els diversos tipus d’interferòmetres òptics cal destacar l’anomenat interferòmetre de Michelson , en el qual un raig de llum inicial és dividit, mitjançant un mirall semiargentat, en dos raigs que se superposen després d’haver recorregut camins òptics diferents, en direccions perpendiculars Els diversos tipus d’interferòmetres, a més d’haver estat utilitzats en experiments molt importants experiment de Michelson-Morley , són emprats sobretot per a mesurar diàmetres d’estels llunyans i distàncies aparents entre estels dobles, per a mesurar, amb molta precisió, espessors i longituds metre…
entropia
Física
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema, introduïda per Clausius.
Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman constant segon principi de la…
hulla blanca
Economia
Física
Nom donat a l’energia obtinguda a partir dels salts d’aigua.
La proporció d’energia produïda per l’hulla blanca és més aviat modesta el 7% i sembla mantenir fins ara una tendència estable L’emplaçament ideal d’una central hidroelèctrica és aquell que proporciona la caiguda d’un gran volum d’aigua des d’una alçària considerable, amb escassa variació de flux entre estacions Bé que aquestes condicions naturals no són gaire freqüents, l’home pot aplicar una tecnologia que millori les condicions físiques locals Els perfeccionaments tècnics augmenten, però, els costs de producció El preu del kWh marginal d’origen hidràulic s’eleva a poc a poc,…
galvanòmetre

Esquema d’un galvanòmetre de quadre mòbil
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar corrents elèctrics o per a detectar-los.
El galvanòmetre de bobina o de quadre mòbil , molt corrent, és constituït essencialment per una bobina quadrangular penjada d’un fil de torsió que li proporciona el parell recuperador La bobina és situada entre els pols d’un imant permanent, de manera que, en passar per la bobina el corrent a mesurar, aquesta gira, però per efecte de la torsió del fil arriba a una posició d’equilibri que depèn del corrent El fil de torsió porta solidària una agulla o un mirallet que reflecteix un raig de llum que indica la intensitat del corrent sobre una escala graduada Aquest galvanòmetre,…
dinàmica

Mapa de les pressions mitjanes al nivell de la mar pel gener i el juliol (en mil·libars) amb la direcció dels vents dominants
© Fototeca.cat
Física
Branca de la mecànica
que estudia els moviments dels cossos en tant que són produïts per l’aplicació de les forces.
Malgrat que sovint hom diferenciï entre dinàmica i estàtica, la separació entre aquestes dues branques de la mecànica no és estricta, puix que, si hom té en compte la hipòtesi de D’Alembert sobre les forces d’inèrcia, la dinàmica pot ésser considerada, des d’un punt de vista formal, com un apartat de l’estàtica En física clàssica, les lleis de la dinàmica tenen un caràcter determinista donades unes condicions inicials que fixen la posició i la velocitat d’un mòbil en un instant determinat, la teoria permet, en principi, la predicció del moviment en el futur i el coneixement de la seva…