Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
decibel
Física
Unitat, per a mesurar relacions de potències, igual a la desena part del bel.
És emprat també per a expressar relacions de tensions i corrents Per a potències, el nombre de dB és 10×log P 2 /P 1 per a tensions és 20×log V 2 /V 1 i per a corrents és 20×log I 2 /I 1 Sovint hom pren un valor arbitrari de referència al qual fa correspondre el valor 0 dB En acústica la intensitat sonora de referència és I 0 =10 -16 W/cm 2 , corresponent a una pressió acústica de p 0 =2×10 -5 N/m 2 El nombre de dB corresponent a la intensitat I o a la pressió p és 10×log I/I 0 o bé 20×log p/p 0 En electrònica, i especialment en telecomunicacions, és corrent de prendre…
termodinàmica química
Física
Química
Branca de la termodinàmica dedicada a l’estudi general de les relacions entre l’energia i els processos químics que forneix una base teòrica per a la racionalització dels diversos capítols de la química on són presos en consideració els bescanvis d’energia.
Comprèn la termoquímica, en l’estudi de la qual hom fa ús de les funcions termodinàmiques, energia interna i entalpia l'estàtica química, on entren en joc les funcions derivades del segon principi de la termodinàmica, principalment l’entropia i l’entalpia lliure de Gibbs i una part important de l'electroquímica, que és sistematitzada emprant aquesta darrera funció, equivalent al treball útil que hom pot obtenir d’una reacció química, a pressió i temperatura constants Aquestes funcions termodinàmiques es relacionen amb les equacions d’estat dels sistemes materials, establertes a partir de…
vibrar
Física
Unitat per a mesurar relacions d’intensitats de vibració.
El nombre de vibrars originats per una vibració d’intensitat i és 10 log i/i s , on i s és una intensitat de vibració de referència que normalment hom pren com a igual a 0,1 cm 2 /s 3
variable termodinàmica
Física
Cadascuna de les magnituds físiques mútuament compatibles l’especificació del valor de les quals determina un estat en el sistema termodinàmic considerat.
En el cas dels gasos ideals, hom empra la pressió, el volum i la temperatura absoluta, o sia p, V, T Les relacions matemàtiques entre les variables termodinàmiques o d’estat són anomenades equacions d’estat del sistema Per a un gas real, amb pressió crítica p c , temperatura crítica T c i volum molar crític V c , hom defineix les anomenades variables reduïdes mitjançant les relacions p r = p/p c T r = T/T c V r = V/V c , on p, T i V són, respectivament, la pressió, la temperatura i el volum molar en l’estat considerat L’equació d’estat dels gasos reals adopta la…
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…
xoc elàstic
Física
Interacció entre dos cossos materials, la qual no altera llur estat intern, amb conservació de l’energia total i de la quantitat de moviment del sistema format pels dos cossos que interaccionen.
Si bé aquest fenomen no es produeix d’una manera pura en les interaccions entre partícules materials reals, l’aplicació de les lleis del xoc elàstic a determinats fenòmens d’interacció, com és ara la difusió, la moderació i l’agitació tèrmica, permet de trobar relacions matemàtiques que tradueixen amb força aproximació, des del punt de vista pràctic, la realitat del procés d’interacció
permeabilitat magnètica
Física
Propietat dels medis materials que modifica l’acció dels pols o masses magnètiques, així com la inducció magnètica B, que resulta quan el medi és sotmès a una intensitat de camp magnètic H.
Hom la representa per μ i intervé en les relacions del magnetisme f = μmm'/r 2 i de l’electromagnetisme B = μ H , on f és la força, m i m ' les masses magnètiques i r la distància entre elles La permeabilitat magnètica és anomenada també permeabilitat absoluta per tal de diferenciar-la de la permeabilitat relativa μ Γ , que és la relació entre l’absoluta i la del buit μ 0 , i que val 1,256X10 - 6 H/m
James Prescott Joule
Física
Físic anglès.
Investigà les relacions entre treball i calor i arribà a formular, amb independència del seu contemporani Mayer, el principi de conservació de l’energia Després de nombrosos experiments, obtingué el valor numèric de l' equivalent mecànic de la calor Formulà la llei que duu el seu nom, sobre calor originada pel pas d’un corrent elèctric, contribuí a explicar la teoria cinètica dels gasos i analitzà, juntament amb W Thomson, les variacions de temperatura d’un gas no perfecte en expandir-se efecte Joule-Thomson
primer principi de la termodinàmica
Física
Principi segons el qual en un sistema la variació de la propietat termodinàmica extensiva anomenada energia interna (E) és igual a la calor absorbida (Q) més el treball extern (W) efectuat sobre el sistema.
Hom l’expressa formalment Δ E Y Q E W El primer principi és una generalització del principi de conservació de l’energia, i s’hi estableix l’equivalència entre l’energia tèrmica calor i l’energia mecànica treball i les relacions quantitatives entre aquests dos tipus d’energia equivalent 6, sense especificar en quines condicions es poden fer les transformacions termodinàmiques que permeten de passar de l’una a l’altra L’experiència demostra que tota mena d’energia pot transformar-se en tèrmica, però el procés invers necessita l’acompliment de determinades condicions particulars…
Hans Christian Ørsted
Física
Físic danès.
Professor a la Universitat de Copenhaguen, feu nombrosos experiments de compressibilitat dels gasos anhídrid sulfurós, entre d’altres amb la finalitat de liquar-los i construí un piezòmetre Treballà també en l’aplicació de l’efecte termoelèctric i ideà una nova forma de termòmetres basats en aquell principi Preocupat per les relacions que sospitava entre l’electricitat i el magnetisme, feu un gran nombre de proves que no reeixiren fins l’any 1820, que aconseguí que l’agulla magnètica es desviés sensiblement en passar un corrent elèctric per un conductor parallel a aquella Aquest…