Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
síntesi
Física
Reconstrucció d’un color determinat a partir dels colors dits primaris o fonamentals.
La síntesi pot ésser additiva o subtractiva color
nucleosíntesi
Física
Síntesi dels nuclis atòmics dels elements més senzills (hidrogen i heli) en un procés de temperatura força elevada (de l’ordre d’un milió de kelvins).
Aquesta síntesi ve donada per un conjunt de reaccions nuclears entre les quals destaquen les del cicle del carboni Les reaccions de nucleosíntesi són estudiades en astrofísica per a intentar explicar la formació dels elements a les atmosferes estellars nucleosíntesi estellar i també en cosmologia a l’hora d’explicar la formació dels nuclis d’hidrogen i heli a partir de neutrons i protons nucleosíntesi primordial
Jean Meusnier de la Place
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic francès.
Collaborà amb Lavoisier en els cèlebres experiments que donaren lloc a la descomposició de l’aigua en oxigen i hidrogen i a la seva ulterior síntesi Continuà les investigacions matemàtiques de Monge en un estudi que féu sobre la curvatura de les superfícies hi ha el teorema que porta el seu nom
teoria quàntica de camps
Física
Part de la física que estudia els sistemes quàntics les variables dels quals són funcions de l’espaitemps, o que tenen un gran nombre de graus de llibertat.
Basada en una síntesi de la teoria clàssica de camps, de la relativitat especial i de la mecànica quàntica, intenta de donar una visió real i completa de la matèria i llurs interaccions L'electrodinàmica quàntica, la teoria física més precisa fins ara coneguda, ha estat la que ha orientat el desenvolupament d’altres teories quàntiques de camps, com la cromodinàmica quàntica
groc
Física
Color groc, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el taronja i el verd.
Les longituds d’ona de la llum groga són compreses entre 5 700 i 5 970 Å El color groc és la mescla additiva del verd i el vermell és el color subtractiu complementari del blau Absorbeix el blau però reflecteix o transmet la resta de l’espectre de la llum blanca És un dels tres colors utilitzats en la síntesi subtractiva tricroma
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell
© Fototeca.cat
Física
Físic escocès.
Deixeble de M Faraday i professor a Aberdeen, al King’s College de Londres i a la Universitat de Cambridge, es destacà des de molt jove per les seves aptituds matemàtiques i per la seva capacitat de síntesi, ja palesades en els seus primers treballs sobre la teoria cinètica dels gasos, on aplicà el càlcul de probabilitats El 1860 publicà Ilustrations of the Dynamical Theory of Gases , on calculà el valor mitjà del recorregut lliure de la molècula i establí les bases de la mecànica estadística , que desenvolupà amb L Boltzmann i JW Gibbs i que és coneguda com a estadística de…
Martin Ryle
Astronomia
Física
Físic i astrònom anglès.
Treballà al Cavendish Laboratory de Cambridge i fou professor de física i radioastronomia a la Universitat de Cambridge Membre de la Royal Society i del Trinity College, el 1974 rebé, amb A Hewish , el premi Nobel de física per la seva teoria de síntesi d’obertura, consistent en l’acoblament d’un seguit de petits radiotelescopis per tal d’assolir una resolució igual a la d’un radiotelescopi gegant que tingués una superfície igual a l’ocupada pel conjunt dels radiotelescopis petits
Abû Ahmad Muhammad Abd as-Salām
Abdus Salam
© Fototeca.cat
Física
Físic pakistanès.
Fou professor a Lahore, Cambridge i Londres Fundà 1964 el Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste, orientat especialment a la formació de científics del Tercer Món Es dedicà a la física de partícules, contribuint a la teoria de renormalització del camp electromagnètic i a la creació d’un model d’unificació de les interaccions feble i electromagnètica, aportació que obria el camí cap a una síntesi més vasta Per aquest darrer treball rebé el premi Nobel de física del 1979, compartit amb S Glashow i S Weinberg Fou un destacat lluitador contra l’armamentisme i la cursa…
Christiaan Huygens

Christiaan Huygens
© Fototeca.cat
Física
Físic neerlandès.
El 1673 publicà la seva obra cabdal, Horologium oscillatorium , síntesi dels seus coneixements de mecànica, que fructificaren en l’invent del rellotge de pèndol Juntament amb el seu germà Constantijn, construí telescopis gràcies als quals pogué explicar l’anell de Saturn i descobrir Tità, satèllit de Saturn i microscopis amb els quals investigà sobre petits organismes vius És famosa la seva teoria sobre la natura ondulatòria de la llum Traité de la lumière , 1690 Feu importants aclariments sobre la força centrífuga De vi centrifuga i sobre el xoc dels cossos elàstics De motu…
Georges Claude
Física
Físic i enginyer francès, membre de l’Académie des Sciences des del 1924.
Interessat per l’estudi dels gasos, el 1906 modificà el mètode Linde per a l’obtenció d' aire líquid i el féu més econòmic Més tard, l’any 1911, reeixí en la realització d’un procediment industrial de separació dels components de l’aire per destillació fraccionada L’any 1910 començà els estudis sobre les descàrregues elèctriques en gasos, que li mostraren la possibilitat de llur ús en illuminació Primerament l’aplicà només als cartells lluminosos, però quan, el 1930, recobrí interiorment els tubs amb substàncies fluorescents que feien una llum blanca, llur utilització s’estengué pertot arreu…