Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
sincrotró
Física
Accelerador de partícules circular el principi de funcionament del qual és com el d’un betatró (acceleració deguda al camp elèctric induït per un camp magnètic variable), al qual s’han afegit els avantatges del principi de funcionament del ciclotró.
L’adjunció d’un camp elèctric d’alta freqüència dóna en el sincrotró un impuls suplementari a les partícules en passar pel seu sector d’influència En general, els sincrotrons disposen d’un accelerador de Van de Graaff com a sistema d’injecció de les partícules que han d’accelerar N'hi ha de dues menes, ben diferenciades el sincrotró d’electrons i el sincrotró de protons El 2010 fou inaugurat a Cerdanyola del Vallès el sincrotró Alba
radiació de sincrotró
Física
Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una òrbita circular.
Aquesta radiació presenta quatre propietats que la fan força útil és una emissió molt focalitzada en el pla de l’òrbita el seu espectre d’emissió és continu radiació blanca i presenta un màxim a una longitud d’ona que és proporcional a R / E 3 , essent R el radi de l’òrbita i E l’energia de l’electró així, si augmenta l’energia dels electrons, la distribució espectral es desplaça cap a petites longituds d’ona alta freqüència és una radiació molt intensa, un electró d’uns 500 MeV en una òrbita d’1 m de radi emet una energia en forma de radiació de sincrotró de 14 keV per volta i un electró d’…
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
betatró

Representació esquemàtica d’un betatró
© fototeca.cat
Física
Accelerador circular d’electrons on aquests són accelerats per un camp elèctric tangencial a llur trajectòria, induït per la variació del flux a través d’ella del camp magnètic que actua perpendicularment al pla de la trajectòria, la qual és estabilitzada gràcies a la forma especial de les peces polars.
Funciona com un transformador, d’enrotllament secundari format per una sola espira, a l’interior del qual hi ha un tub on ha estat practicat el buit i per on circula el feix d’electrons que hom accelera El betatró de la Universitat d’Illinois, construït el 1952, comunica una energia de 300 MeV als electrons Els límits de l’energia assolible amb un betatró són conseqüència del gran pes i l’escassa manejabilitat dels grans electroimants, així com de l’increment indesitjable de la radiació de sincrotró causat per l’augment de l’energia Com a font d’electrons d’alta energia hom…
ciclotró
Física
Radiació electromagnètica emesa per una partícula carregada que es mou en un camp magnètic amb una velocitat no relativista.
És el cas particular de la radiació de sincrotró per a baixes velocitats
Ramon Pascual de Sans

Ramon Pascual de Sans
© Fototeca.cat
Física
Físic, fill de J Josep Pascual i Vila
.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1963 i es doctorà a la de València 1966 Fou becari al Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste 1967 i treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear , al Laboratori de Física Teòrica d’Orsay i al Laboratori Rutherford d’Oxford Fou catedràtic de física a les universitats de Saragossa, Autònoma de Madrid i Autònoma de Barcelona Ha estat director general d’ensenyament universitari de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1986-1990 El seu camp de treball abasta, especialment, la mecànica…
tevatró
Física
Sincrotró del Laboratori Nacional Fermi, Illinois, EUA.
Fou acabat de construïr el 1983 i estigué actiu fins el 2011 Arribà a proporcionar energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o antiprotons circulant en el seu interior fins a 1,96 TeV en la seva collisió Té 6,28 km de circumferència El seu nom prové de la unitat d’energia que podia assolir, el teraelectronvolt TeV
Caterina Biscari
Física
Física italiana.
Llicenciada per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la Università degli Studi di Napoli 1982 Del 1982 al 1985 treballà al CERN i del 1985 al 2012 al Laboratori Nazionali di Frascati, de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare INFN, en el disseny, la construcció i l’operació d’acceleradors de particules installacions CTF3 del CERN, collisionador de positrons DAFNE al Frascati També ha fet aportacions al projecte de tractament del càncer amb hadrons del Centro Nazionale di Adroterapia Oncologica CNAO de Pavia El 2012 fou nomenada directora del sincrotró Alba…
Mark Laurence Elvin Oliphant
Física
Físic australià.
Graduat el 1922, el 1927 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i treballà amb Rutherford en recerca nuclear Hi descobrí el triti i les reaccions del deuteri, base de la física termonuclear Professor a la Universitat de Birmingham 1937, durant la Segona Guerra Mundial treballà en aplicacions militars ideà el magnetró de cavitat ressonant que, gràcies a l’emissió d’ones radioelèctriques molt curtes, augmentà avantatjosament la capacitat de detecció de l’aviació enemiga La seva contribució al projecte Manhattan fou central, ultra pels descobriments fets a Cambridge, per la seva collaboració…
bevatró
Física
sincrotró
de protons instal·lat a la Universitat de Berkeley el 1954.
Amb un diàmetre de 38 m assolia fornir protons de 6,2 GeV El sistema injector consistia en un accelerador de Cockcroft-Walton, que accelerava els protons fins a 460 keV, i en un accelerador lineal que els portava fins als 10 MeV accelerador de partícules