Resultats de la cerca

Naturalitzat francès el 1946, es graduà com a enginyer de mines 1948 i es doctorà en física nuclear el 1955 al Collège de France Fou membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquest país des del 1985 El 1948 inicià la seva carrera científica al Centre National de la Recherche Scientifique , on treballà fins el 1958, quan passà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear de Ginebra Dedicat a la física de partícules, concebí els detectors de partícules que el feren conegut dins de la seva disciplina El 1968 inventà la cambra proporcional multifils, de gran importància per a l’estudi del comportament de…

El 1877 portà a la pràctica un nou mètode de liqüefació de gasos combinant els efectes de les altres pressions i els de les baixes temperatures fou el primer que aconseguí de liquar l’oxigen, l’hidrogen, el nitrogen i l’aire Estudià les propietats físiques i químiques del ferro

Estudià la termoelectricitat i la meteorologia Descobrí l’efecte que porta el seu nom, que és el contrari de l’efecte Seebeck o termoelèctric Publicà Observations sur les multiplications et sur les piles thermo-électriques 1836

Professor a les universitats de Cornell 1948-56 i de Stanford des del 1961, fou un pioner en la recerca sobre la constitució i les propietats de substàncies constituïdes per macromolècules com el cautxú, plàstics, fibres, proteïnes, etc estudià també els mecanismes de polimerització i la teoria de les solucions Publicà Principles of Polymer Chemistry 1953 Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1974

Interessat especialment per les màquines de vapor, el 1824 publicà Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance , de la qual només foren publicats 200 exemplars En aquest llibre tracta del problema general d’una màquina tèrmica capaç de produir treball, i conté la formulació del principi de Carnot , que, un cop recuperada l’obra per part de Lord Kelvin i amb la posterior elaboració de Rudolph Clausius, esdevingué el segon principi de la termodinàmica En morir de còlera, totes les seves pertinences foren cremades, llevat d’unes notes en…

Era frare del convent de Sant Francesc de Barcelona i per desavinences filosòfiques es traslladà a Marsella Publicà a Amsterdam uns Amusements philosophiques sur diverses parties des sciences et principalement de la physique et des mathématiques 1763

Professor a la universitat i a l’escola d’enginyers d’Oslo Destacà pels seus treballs sobre hidrodinàmica, entre els quals és notable Remarques historiques sur la théorie d’un ou plusieurs corps, de formes constantes ou variables, dans un fluide incompressible 1875, que li valgué l’ingrés a l’Académie des Sciences de París

Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard 1883 fou professor S'especialitzà en explosius i pólvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre 1875, Cours d’artillerie 1893 i Introduction à la théorie des explosifs 1893 També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos

La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de…

El 1820 anà a Rússia, on fou professor de matemàtiques a l’Escola de Vies i Comunicacions de Peterburg El 1830 tornà a França, on es dedicà a la construcció de diverses xarxes de ferrocarrils, locomotores i ponts metàllics Amb la seva memòria Sur la puissance motrice de la chaleur donà forma algèbrica al principi de Carnot , i és un dels capdavanters de la termodinàmica El 1858 ingressà a l’Académie des Sciences