Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
neutró
Física
Partícula fonamental, del grup dels hadrons, de càrrega elèctrica nul·la, massa molt similar a la del protó, i spin 1/2.
És un barió ja que és un hadró amb spin semisenar i, en concret, és un nucleó ja que, amb el protó, forma part dels nuclis atòmics amb nombre de massa més gran que 1 En estat lliure és inestable amb una vida mitjana d’uns 12 min, experimenta desintegració β - tot donant lloc a un protó, un electró i un antineutrí La seva massa en repòs és m n = 1,67495 × 10 - 2 7 kg Els neutrons són produïts mitjançant diverses reaccions nuclears que consisteixen, generalment, en la desintegració o fissió d’un nucli pesant els feixos més intensos són aconseguits en reactors nuclears d’investigació Segons llur…
William John Macquorn Rankine
Física
Enginyer i físic escocès.
Fou professor a la Universitat de Glasgow És un dels creadors de la termodinàmica, en el qual camp féu nombroses aportacions Treballà en diverses màquines i motors tèrmics de vapor, d’aire calent, etc i ideà el cicle que duu el seu nom Estudià també l’equilibri dels cossos elàstics Publicà nombroses obres i articles, com A Manual of Steam Engine 1859 i Miscellaneous Scientific Papers 1881, obra pòstuma
anàlisi per activació
Física
Tècnica d’anàlisi que consisteix a bombardejar prèviament amb partícules subatòmiques la mostra que s’ha d’analitzar per tal de provocar una reacció nuclear que activi, és a dir, que transformi en radioactius els nuclis atòmics de la mostra.
Els projectils més utilitzats per a bombardejar són els neutrons tèrmics en aquest cas la reacció nuclear que es produeix és una captura radiant n + A Z X → A + 1 Z X + γ La desintegració del radionúclid produït va acompanyada, en general, d’emissió de raigs gamma l’espectre dels quals es pot analitzar amb molta precisió A partir de l’anàlisi d’aquest espectre es pot arribar a conèixer la naturalesa i la quantitat dels núclids presents inicialment a la mostra
gradient
Física
Matemàtiques
Donada una funció f
derivable i definida en una regió de l’espai ℝ 3
, funció vectorial (grad f
o ∇ f
) definida per la fórmula
.
En cada punt, és un vector perpendicular a la superfície f = constant, que passa pel punt en què és calculat, i, per tant, té la direcció en la qual varia més ràpidament Per extensió, hom anomena gradient d’una funció en una direcció o derivada direccional la projecció del vector gradient en aquella direcció Així, fixada una direcció, el gradient d’una funció en aquella direcció dóna el ritme de variació de la funció en avançar en la direcció considerada En meteorologia i en física de fluids són molt utilitzats els gradients tèrmics i baromètrics per a referir-se a les…
superfluïdesa
Física
Propietat que tenen determinats líquids de fluir sense viscositat a través de capil·lars o escletxes.
El fenomen de la superfluïdesa fou descobert pel científic soviètic PKapitza el 1937 Un superfluid redueix la seva viscositat fins a zero, és a dir, quan està en moviment no sofreix dissipacions energètiques Una altra característica dels superfluids és que són transmissors tèrmics perfectes El fenomen fou observat per primera vegada en l’heli i es pot explicar per la formació de condensats de Bose-Einstein en el seu estat elemental El fluid es comporta com una barreja de condensats i d’àtoms normals en proporcions variables En l’heli líquid la superfluïdesa es manifesta a una…
segon principi de la termodinàmica
Física
Principi que diu que les transformacions termodinàmiques més probables que poden tenir lloc en un sistema aïllat són aquelles en les quals la variable extensiva, anomenada entropia (S), augmenta o roman constant, segons que la transformació sigui irreversible o reversible, respectivament.
El segon principi ja fou enunciat per Carnot el 1824, restringit a les màquines tèrmiques, i afirmava que, per a produir treball a partir d’energia tèrmica, cal disposar d’una diferència de temperatures Hom l’escriu formalment d Sg0 Tenint en compte aquesta relació, Clausius, que considerà que el segon principi era un postulat, afirmà que, atès que hi ha una munió de transformacions termodinàmiques que són irreversibles, l’entropia de l’Univers tendeix a un valor màxim, en arribar al qual desapareixen tots els fenòmens tèrmics Clausius justificà, doncs, la fi del món amb el…
central nuclear

Esquema de funcionament d’una central nuclear
© Fototeca.cat
Física
Tecnologia energètica
Central elèctrica que aprofita l’energia despresa en la fissió del nucli d’algun element físsil de nuclis atòmics.
Si bé són en estudi o en forma de prototipus diversos procediments d’ús de l’energia nuclear, industrialment parlant, totes les centrals nuclears en funcionament o en construcció tenen com a font d’energia la despresa en la fissió, principalment de l’urani, en un reactor nuclear Per tant, els diferents tipus de centrals nuclears són conseqüència de l’elecció dels factors essencials que componen un reactor el combustible nuclear, el moderador en el cas dels reactors tèrmics i el refrigerant això fa que hi hagi 16 tècniques diferents, les més emprades de les quals són urani…
àrea d’obertura
Física
En un equip de captació solar (captadors solars tèrmics plans, essencialment), superfície de l’àrea de captació, que no inclou la del marc, carcassa i juntes.
termoestàtica
Física
Branca de la termodinàmica que estudia els sistemes tèrmics en equilibri tot basant-se en dades macroscòpiques i que requereix que els processos estudiats no depenguin, com a variable explícita, del temps.
Els mètodes termoestàtics indiquen el sentit d’un procés de canvi, però no la velocitat del canvi
moderador
Física
Substància que hom fa servir en els reactors nuclears de fissió per tal de frenar els neutrons ràpids que es produeixen en les fissions i convertir-los en neutrons tèrmics (lents) capaços de provocar noves fissions.
El millor moderador és l’aigua pesant òxid de deuteri, però també és el més car Altres materials utilitzats com a moderadors són l’aigua, el grafit, el berilli pur i l’òxid de berili