Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
línia de força
Física
Línia de camp d’un camp de forces.
És tangent, en cada punt, al vector força
direcció
Física
Recta segons la qual es mou un cos en un moment donat.
La direcció coincideix amb la trajectòria del cos, si és rectilínia, i amb la tangent a la trajectòria, si és curvilínia
augment

augments d’un sistema òptic
© Fototeca.cat
Física
En els instruments òptics que donen imatge
real, com p ex els aparells fotogràfics o de projecció, nombre donat per la relació entre la mida de la imatge i la de l’objecte.
Hom considera l' augment lateral , β =y'/y, l' augment angular , α═σ'/σ, i l' augment axial , γ═Δ z'/ Δ z En els instruments que donen imatge virtual, com p ex la lupa, el microscopi i la ullera, l’augment és mesurat per la relació entre la tangent de l’angle β sota el qual hom veu l’objecte en observar-lo amb l’instrument i la tangent de l’angle α sota el qual hom el veuria si no en feia ús Per als aparells d’observació pròxima lupa, microscopi, l’angle α és funció de la distància des d’on hom mira per aquest fet hom fixa el criteri de mesurar α situant l’objecte a…
brúixola

Brúixola de tangents
Instituto San Isidoro
Física
Tipus de galvanòmetre que té per òrgan mòbil una brúixola col·locada al centre d’una bobina disposada en el pla del meridià magnètic, i en el qual és emprat com a parell antagonista el creat pel camp magnètic terrestre sobre l’agulla.
La més emprada és la brúixola de tangents , en la qual la tangent de l’angle de desviació és proporcional al corrent de mesurar Hom empra també la brúixola de sinus , en la qual el sinus de l’angle de desviació és el que determina el corrent a mesurar
polhòdia
Física
Matemàtiques
Corba que descriu sobre l’el·lipsoide el punt de contacte d’un el·lipsoide d’inèrcia amb el pla en què aquest roda.
Geomètricament, és definida pels punts de l’ellipsoide en què el pla tangent equidista del centre de l’ellipsoide El pol terrestre descriu una polhòdia sobre la superfície del planeta, a causa del moviment de precessió de l’eix de rotació de la Terra al voltant de l’eix d’inèrcia
tribòmetre
Física
Instrument utilitzat per a mesurar el coeficient de fregament cinètic de dues superfícies que són en contacte.
Un tribòmetre clàssic consisteix en un pla inclinat l’angle d’inclinació del qual és variable per tal d’aconseguir que el cos que hom hi fa lliscar ho faci amb velocitat constant la tangent de l’angle que hom mesura en aquestes condicions equival al coeficient de fregament cinètic de la superfície del cos respecte a la del pla inclinat
balança semiautomàtica

Esquema simplificat d’una balança semiautomàtica
© fototeca.cat
Física
Balança que resulta de combinar una balança de Roberval amb el mecanisme d’una balança automàtica.
La massa a determinar, situada al plat A , estira en el punt S de la cinta metàllica tangent a la part circular del mecanisme de lleves, i en resulta la indicació del pes sobre l’escala Per a pesos superiors a un de determinat, que normalment és d’1 kg, hom colloca un pes P al plat B , de manera que aleshores el pes del cos serà el de P més aquell que l’escala indiqui directament el mètode és, doncs, de pesada per defecte
baròmetre de Fortin
Física
Baròmetre de mercuri derivat del baròmetre de Torricelli a fi de fer-lo més manejable i facilitar l’ajust del zero de l’escala.
El fons de la cubeta és mòbil i flexible, de manera que, mitjançant el desplaçament d’un cargol, és possible d’elevar-lo fins a obturar l’extrem obert del tub de vidre per tal que el vèrtex d’un índex fix, indicatiu del zero de l’escala, coincideixi amb la seva imatge donada per la superfície lliure del mercuri de la cubeta El conjunt va fixat a un suport metàllic per tal de fer-lo més manejable Hom fa la lectura accionant un cursor que porta acoblat un nònius mogut per un mecanisme de cremallera que permet de materialitzar i de rasar la tangent del menisc amb l’escala graduada
acceleració d’un punt

Acceleració d’un punt
© Fototeca.cat
Física
Variació de la velocitat del punt respecte al temps.
En el seu sentit més general és el vector a = < d v /dt , on v és el vector velocitat del punt del fet que v = d r /dt resulta que a = d 2 r /dt 2 , on r és el radi vector La unitat d’acceleració és el m/s 2 En termes dels vectors tangent t i normal n a la trajectòria, a pot escriure’s com a = dv/dt t + v 2 /ρ n , essent ρ el radi de curvatura La primera component és l’ acceleració tangencial és deguda al canvi de valor de la velocitat i la segona és l’ acceleració normal és deguda al canvi de la direcció de la velocitat En el cas d’un moviment rectilini, a = d 2 x/dt…
velocitat
Física
Relació entre la variació que experimenta un paràmetre s característic d’un sistema físic i el temps t transcorregut per a la producció d’aquesta variació.
Formalment hom l’escriu v = Δ s/ Δ t , Δ simbolitzant la diferència entre el valor inicial i final de s i t Primerament la velocitat fou un dels conceptes que hom definí en l’estudi del moviment d’un punt material, però posteriorment fou generalitzat per a l’evolució de qualsevol paràmetre amb el temps Si al llarg d’aquest l’evolució no és uniforme, hom parla de velocitat mitjana , i per a conèixer la velocitat instantània cal portar al límit, per a Δ t →0, la relació que expressa la velocitat, que, per definició, correspon a la derivada del paràmetre respecte al temps, és a dir En el…