Resultats de la cerca

L’espectre d’energies dels electrons de conversió és discontinu La conversió interna tendeix a dissipar l’excés d’energia, el qual no basta per a produir una emissió de partícules α o β o raigs γ

És definit com la relació entre el nombre de neutrons reflectits i el nombre de neutrons incidents L’albedo varia amb la forma i les dimensions geomètriques del reflector si hom augmenta el gruix del reflector, l’albedo també augmenta i tendeix asimptòticament a 1

En un sentit més rigorós, relació dQ/dT entre l’energia calorífica dQ lliurada a un sistema i l’augment de temperatura dT , quan aquesta darrera tendeix a zero, sempre que no tinguin lloc canvis de fase o reaccions químiques Si la massa del sistema és un gram, la capacitat calorífica rep el nom de calor específica si és un mol, calor molar, i si és un àtom gram, calor atòmica

Mitjançant patrons han quedat fixades modernament les diferents unitats bàsiques dels sistemes de mesures així hi ha patrons de longitud, de massa, de temps, de temperatura, d’intensitat lluminosa, etc, definits en funció de certes propietats físiques de cossos sotmesos a unes condicions perfectament determinades i reproduïbles fàcilment D’aquesta manera han quedat establertes les noves definicions del metre, del segon, de la candela, etc En electricitat han estat utilitzats patrons de resistència i de fem en òptica, de la bugia i fotomètrics en termologia els patrons termomètrics, etc, però…

En absència del camp magnètic, la direcció de la magnetització de les capes ferromagnètiques veïnes és antiparallela, a causa del feble acoblament antiferromagnètic entre elles, resultant en una alta resistència al pas d’electrons o forats amb qualsevol orientació de l’spin Per contra, quan s’aplica un camp magnètic, la magnetització de les diferents capes ferromagnètiques tendeix a alinear-se i es redueix la resistència al pas del corrent Aquest efecte és a la base de desenvolupaments tecnològics com ara certes memòries magnètiques usades en aparells informàtics i de reproducció…

Si G 1 i G 2 són les energies lliures normals d’un gas a dues pressions p 1 i p 2 , les fugacitats f 1 i f 2 del gas a aquestes pressions són definides de forma que es compleixi l’equació G 2 — G 1 = nRT ln f 2 / f 1 Comparant aquesta equació amb l’equació dels gasos ideals G 2 — G 1 = nRT ln p 2 / p 1 , hom veu que, per al comportament ideal, la fugacitat és proporcional a la pressió contràriament, per al comportament no ideal la fugacitat no coincideix amb la pressió corresponent La fugacitat pot ésser determinada per l’equació RT ln f/p = v — RT /p dp , on v = V/ n és el volum molar Com…

Els mitjans emprats per a produir aquest efecte limitador poden ésser escopir, durant un temps determinat, part del líquid de dins el conducte, mitjançant l’obertura d’una vàlvula, provocada, bé pel mateix augment de pressió cas de les vàlvules de seguretat i vàlvules antiariet , o bé per una ordre donada al mateix temps que la que tendeix a provocar el cop d’ariet cas del descarregador d’una turbina un altre mitjà és collocar al conducte un element que n’augmenti l’elasticitat i, per tant, la capacitat d’absorbir temporalment un important increment del volum líquid sense…