Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
material esquerrà
Física
Material que presenta simultàniament valors negatius de la permitivitat i de la permeabilitat magnètiques.
Aquesta característica fa que, davant de certs estímuls, aquests materials tinguin un comportament invers al que seria normal en materials semblants però no esquerrans Aquest és el cas dels metamaterials
acceleració de Coriolis
Efectes de l’acceleració de Coriolis: a, desviació cap a l’est d’un cos en caiguda lliure; b, formació d’un cicló a l’hemisferi nord (a dalt, sense força de Coriolis els vents convergiren radicalment al centre de baixes pressions; a baix, la desviació dels vents forma un remolí de sentit antihorari); c, sentit horari del gir dels grans corrents oceànics a l’hemisferi nord
©
Física
Acceleració aparent, afegida a la real, que un observador ha d’atribuir a un cos en moviment (amb velocitat no nul·la) quan l’observa des d’un sistema de referència S’ en rotació respecte a un sistema de referència inercial S.
És una acceleració fictícia, per tal com resulta només del fet d’utilitzar un sistema giratori per a descriure el moviment del cos estudiat Un observador sobre la Terra ha de considerar aquesta acceleració sobre qualsevol cos Si la velocitat del cos respecte a S ' és v , i la velocitat angular de rotació de S ' respecte a S és ω, l’acceleració de Coriolis del cos és a C =—2ω× v Així, un cos en caiguda lliure sobre la Terra experimenta una desviació cap a l’est L’observador determina que sobre el cos actua una força fictícia de valor F C =-2 m ω× v , que hom anomena força de Coriolis o força…
capacitat calorífica
Física
En sentit ampli, quantitat de calor necessària per a augmentar en un grau la temperatura d’un cos.
En un sentit més rigorós, relació dQ/dT entre l’energia calorífica dQ lliurada a un sistema i l’augment de temperatura dT , quan aquesta darrera tendeix a zero, sempre que no tinguin lloc canvis de fase o reaccions químiques Si la massa del sistema és un gram, la capacitat calorífica rep el nom de calor específica si és un mol, calor molar, i si és un àtom gram, calor atòmica
pes
Física
Peça de metall, o d’un altre material, de forma determinada, que serveix d’unitat de pes, i que porta, de manera visible i en unitats legals, la indicació de la seva massa nominal.
La legislació sanciona els traficants o venedors que tenen mesures o pesos disposats amb artifici per defraudar o que negocien en substàncies que no tinguin el pes corresponent Als Països Catalans cada localitat important, mercat, terme baronial o comarca tenia els seus pesos i mesures especials A la cort de Montsó del 1585, Felip II disposà en constitució que el Principat i comtats de Rosselló i Cerdanya adoptessin els pesos i mesures de la ciutat de Barcelona, revocant tots els privilegis i costums contraris, tant en llocs reials com baronials De fet la constitució només fou…
pseudotensor
Física
Magnitud definida per un conjunt d’elements tal que es comporta com un tensor en les transformacions entre sistemes d’eixos que tinguin el mateix ordre d’axialitat.
Els elements, però, canvien de signe en passar a un sistema en què l’ordre dels eixos és diferent al de l’inicial
condensació de Bose-Einstein
Física
Model matemàtic, basat en l’estadística de estadística de Bose-Einstein, que permet d’explicar el comportament d’un sistema de bosons a temperatures molt baixes.
Afirma que per sota d’una certa temperatura crítica T els bosons tendeixen a acumular-se “condensar-se” en l’estat fonamental o estat de mínima energia una fracció finita del nombre total de bosons N és aleshores a l’estat fonamental constituint una acumulació macroscòpica en un estat quàntic La temperatura T ve donada per l’expressió T = h 2 / 2π mk 2,612 V/N -2/3 , essent h i k les constants de Planck i Boltzmann, i m, N i V la massa, el nombre de bosons i el volum que aquests ocupen, respectivament Aquest model explica els fenòmens de superfluïdesa La condensació fou formulada…
objectiu
Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement augmentades…
efecte Ramsauer
Física
Efecte segons el qual els electrons lliures, encara que tinguin poca energia cinètica (de l’ordre de l’electron-volt), poden travessar un àtom de gas noble sense que es produeixi una reflexió apreciable.
activitat òptica
Activitat òptica
© Fototeca.cat
Física
Capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que existeixen…
termodinàmica
Física
Branca de la física que fa servir la mecànica estadística per a estudiar el comportament macroscòpic de la matèria.
Així com la mecànica analitza el moviment d’un sistema material com si fos format per punts discrets, la termodinàmica fa l’estudi estadístic d’un nombre molt elevat de partícules i determina els valors mitjans de les magnituds que el caracteritzen Les propietats termodinàmiques de la matèria poden ésser deduïdes de les lleis de la mecànica estadística en allò que es refereix al comportament ideal dels cossos, i de paràmetres experimentals i fórmules empíriques quan cal tenir en compte les desviacions respecte a les hipòtesis ideals La mesura de la temperatura, la pressió o el volum específic…