Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
condició d’aplanetisme d’Abbe

Condició d’aplanetisme d’Abbe. A punt objecte; B punt imatge; y objecte; y' imatge; α angle objecte; α' angle imatge
© fototeca.cat
Física
Relació que ha de complir un sistema òptic perquè sigui aplanètic.
L’expressió que la dóna és n y sinα = n'y' sinα’, essent n i n' els índexs de refracció del medi objecte i imatge, i y i y' les dimensions transversals d’objecte i imatge, i α i α’ els angles que forma una mateix raig que havent sortit del punt objecte A arribi al punt imatge B Un sistema és aplanètic si verifica aquesta condició per a qualsevol punt de l’eix i unes certes dimensions transversals És anomenada també condició del sinus
anamòrfic | anamòrfica

Sistema anamòrfic. Les lents del sistema deformen la imatge en augmentar les dimensions d’una de les direccions transversals, en aquest cas de l’horitzontal
© fototeca.cat
Física
Que produeix anamorfosi: objectius anamòrfics, miralls anamòrfics.
Augustin-Jean Fresnel

Augustin-Jean Fresnel
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Exercí com a enginyer durant uns quants anys, però després es dedicà a l’estudi de l’òptica Establí definitivament la natura ondulatòria de la llum, demostrà que es propaga per vibracions transversals i elaborà la base conceptual i matemàtica de la teoria ondulatòria Inventà el biprisma de franges o de Fresnel i elaborà la fórmula de reflexió que també duu el seu nom És autor de La diffraction de la lumière 1815
raig
Física
Direcció en què avança l’energia que es propaga en una ona lluminosa i, per extensió, en qualsevol ona electromagnètica.
En cada punt, aquesta direcció és normal al front de l’ona en el dit punt En el cas de la llum hom pot visualitzar-lo considerant un feix de llum prou estret a fi que les seves dimensions transversals siguin molt petites al costat de la seva longitud, però prou ample comparat amb la longitud d’ona de la llum a fi que no es produeixin fenòmens de difracció Segons la longitud d’ona, els raigs reben diferents noms espectre Els raigs lluminosos , corresponents a la llum visible, són els més coneguts en un extrem hi ha els raigs infraroigs infraroig i a l’altre els raigs…
ona electromagnètica
Física
Forma que adopta, en la seva propagació, l’energia electromagnètica, segons la teoria ondulatòria (equacions de Maxwell).
Les ones electromagnètiques es desplacen a la velocitat de la llum en el medi considerat i són ones transversals La freqüència d’una ona electromagnètica és una constant que la caracteritza, i no varia en passar d’un medi a un altre, car l’energia E que transporten és E = hv h = constant de Planck En el buit, la longitud d’ona λ 0 i la freqüència ν van lligades per la relació λ 0 v = c, c essent la velocitat de la llum en el buit En un medi material d’índex de refracció n , la velocitat de fase n de les ones electromagnètiques és v = c / n , i la relació anterior es converteix…
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell
© Fototeca.cat
Física
Físic escocès.
Deixeble de M Faraday i professor a Aberdeen, al King’s College de Londres i a la Universitat de Cambridge, es destacà des de molt jove per les seves aptituds matemàtiques i per la seva capacitat de síntesi, ja palesades en els seus primers treballs sobre la teoria cinètica dels gasos, on aplicà el càlcul de probabilitats El 1860 publicà Ilustrations of the Dynamical Theory of Gases , on calculà el valor mitjà del recorregut lliure de la molècula i establí les bases de la mecànica estadística , que desenvolupà amb L Boltzmann i JW Gibbs i que és coneguda com a estadística de Maxwell-Boltzmann…
contracció de la vena fluida
Física
Disminució de la secció d’un doll de fluid (o raig
) que surt per un orifici petit a causa de les components transversals de la velocitat de les partícules del fluid en el moment de passar per l’orifici.
El coeficient de contracció és definit per σ= S/S' , S essent la secció del doll, i S' la secció de l’orifici
òptica
Física
Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la llum i la visió.
A part el seu interès teòric propi, és important com a instrument de treball de moltes altres branques de la ciència, car són molts els fenòmens òptics que permeten de conèixer millor el món material per exemple, gairebé tots els aparells de mesura són, en algun grau, aparells òptics Història de l'òptica Històricament, com a ciència, l’òptica començà amb Euclides, que postulà l’existència d’uns raigs de llum que surten de l’ull i van a l’objecte En la mateixa concepció, Damià i Heró d’Alexandria intuïren el principi de Fermat La concepció atomística del món, de Leucip i Demòcrit, portà a…