Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
paradoxa hidroestàtica
La pressió del fons dels tres recipients és la mateixa
© fototeca.cat
Física
Paradoxa consistent en el fet que quantitats molt diferents d’un líquid introduïdes en recipients diferents poden produir, sobre els fons dels respectius recipients, la mateixa pressió, si les formes dels recipients són les adequades.
L’explicació de la paradoxa està en el fet que la pressió que exerceix un líquid sobre el fons del recipient que el conté depèn, només, de l’altura atesa pel líquid en el recipient
tricroisme
Física
Propietat d’alguns cristalls de presentar diferents colors en tres diferents direccions.
Aquest fenomen és degut al pleocroisme propi de cadascuna d’aquestes tres direccions
cristall
Física
Cos format per solidificació, amb els àtoms disposats segons un model repetit periòdicament en les tres dimensions de l’espai.
De fet, no hi ha cap cristall que segueixi aquest model ideal, puix que tots presenten imperfeccions, bé en forma d’àtoms distints als que componen el cristall tipus, bé en forma de buits creats per la desaparició d’alguns àtoms Malgrat això, per a l’estudi de la matèria cristallina hom admet la hipòtesi d’uniformitat total, que permet de simplificar-ne els càlculs a fi d’aconseguir que els resultats s’acostin molt a la realitat, les imperfeccions dels cristalls reals són considerades com a pertorbacions de la situació ideal homogènia Matemàticament el postulat bàsic elemental equival a dir…
aerodinàmica
Comparació entre les capacitats de penetració de tres objectes de la mateixa secció però de diferents perfils aerodinàmics
© fototeca.cat
Física
Branca de la física que estudia els fenòmens que es produeixen en tot moviment relatiu entre un cos i un fluid (gas o aire).
El desenvolupament de l’aerodinàmica ha estat molt lent al llarg de la història Fins a mitjan segle passat hom només havia fet experiències sobre l’escolament d’un fluid per un conducte, l’acció del vent sobre els edificis i la balística dels projectils La naixença de l’aviació demostrà la necessitat de desenvolupar aquesta ciència per tal d’assegurar l’èxit en la construcció de nous tipus d’avions En desplaçar-se un cos en un fluid, són originades variacions de pressió, les quals, per definició, es propaguen a la velocitat del so L’aerodinàmica estudia, doncs, moviments subsònics si el cos…
tricromàtic | tricromàtica
punt triple
Física
Punt del diagrama de fases dels sistemes d’un sol component que representa l’estat del sistema en què coexisteixen les tres fases.
D’acord amb la regla de les fases fase 3, l’estat representat pel punt triple és invariant, i, per tant, per a cada sistema hi ha una pressió i una temperatura, anomenades triples Per al sistema aigua sòlida-líquida-vapor és P t = 4,6 torr i T t = 0,007°C Quan un sistema presenta polimorfisme a l’estat sòlid, es poden presentar punts triples entre dues fases sòlides i la líquida o entre dues fases sòlides i la fase vapor o, també, entre tres fases sòlides
tensor de Riemann
Física
Matemàtiques
Tensor una vegada contravariant i tres vegades covariant.
Definit per on { ijk } són els símbols de Christoffel de segona classe, lligats a l’espai de Riemann, on és considerada una forma diferenciable
espectre d’emissió
Tres espectres d’emissió ; de dalt a baix: espectre continu obtingut emprant la radiació emesa per una làmpada d’incandescència; espectre continu damunt el qual s’ha superposat un espectre de ratlles, i que és degut a la radiació emesa per fluorescència; i espectre de ratlles, que és l’espectre d’arc dels ferro
Física
Espectre de la radiació electromagnètica emesa per una substància.
Pot ésser continu com en líquids o sòlids incandescents, de ratlles com en gasos luminescents o de bandes com en gasos excitats sense dissociar L’espectre d’emissió d’una substància depèn de la seva composició química i del seu estat físic en el moment de l’emissió A l’hora de caracteritzar-lo, hom dóna la intensitat de cada component monocromàtica en funció de la longitud d’ona o bé, si és format només de ratlles, hom dóna els valors de les corresponents longituds d’ona Aquestes caracteritzen, espectroscòpicament, la substància emissora
mirall
Obtenció de la imatge O’ de l’objecte O en un mirall esfèric de radi r, traçant tres raigs auxiliars; el raig 1 (paral·lela l’eix, es refleteix seguint una recta procent del focus F), el raig 2 (alineat amb el centre de curvatura C, no és reflecteix paral·lelament a l’eix òptic)
© Fototeca.cat
Física
Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dóna imatges clares dels objectes.
Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la fórmula 1/ s -…
somada
Física
Màxima càrrega d’un animal de bast, que equivalia a tres quintars.
La somada d’aigua eren quatre gerres, la d’oli dos odres, etc