Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
temps universal
Astronomia
Física
Temps solar mitjà o civil de l’observatori de Greenwich.
Normalment hom sol representar-lo amb les seves inicials, TU
gravitació

Gravitació, segons la teoria clàssica (a dalt) i la relativitat general (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Interacció gravitacional.
La gravitació és una de les quatre interaccions fonamentals interacció és experimentada per totes les partícules amb energia i la partícula mediadora és el gravitó Des del punt de vista de la mecànica clàssica newtoniana, els cossos s’atreuen pel fet que tenen massa o, més exactament, massa gravitacional Hom pot visualitzar aquesta atracció gravitacional mitjançant un camp vectorial Així, el camp gravitacional engendrat per una massa puntual m és el camp vectorial donat per l’expressió g r =— Gm r / r 3 , on G és la constant de gravitació , el valor de la qual és G =6,6720 x 10 - 1 1 m 3 s…
equació de Berthelot
Física
Equació d’estat d’un gas real en la qual intervenen les seves constants crítiques
.
on P és la pressió del gas, V la constant universal dels gasos, T la temperatura, i P c i T c la pressió i la temperatura crítiques, respectivament temperatura crítica
força gravitatòria
Física
Força atractiva que s’exerceix entre dues masses.
És inversament proporcional al quadrat de la distància entre les masses, com es desprèn de la llei F = Gm 1 m 2 / r 2 1 , dita de la gravitació universal Aquestes forces són, en una bona part, les responsables de l’estructura de l’Univers en el pla astronòmic
equació d’Einstein
Física
Equació fonamental que relaciona la massa m d’un cos amb l’energia E equivalent a aquesta massa.
La relació és E = mc 2 , on c és la velocitat de la llum en el buit La massa m del cos a la velocitat v és essent m 0 la massa en repòs L’equació d’Einstein estableix l’equivalència entre massa i energia i ha esdevingut una llei física universal que permet de considerar la massa com una nova forma d’energia, d’acord amb la teoria de la relativitat
Chester F. Carlson
Física
Físic nord-americà.
Preocupat per la dificultat que representava la reproducció de texts i dibuixos, treballà durant molts anys en l’obtenció d’un sistema per a conseguir còpies en sec fàcilment En lloc dels procediments fotogràfics o químics fins aleshores emprats en proposà un d’electroestàtic la xerografia , esdevingut després d’ús universal El 1940 obtingué la primera patent, que desenvolupà més tard, fins que el 1947 fou comercialitzada per la Haloid Co, que després esdevingué Xerox Corporation Carlson es féu multimilionari amb aquest procediment
ordinador quàntic
Física
Electrònica i informàtica
Aparell capaç de fer càlculs utilitzant fenòmens propis de la mecànica quàntica amb la finalitat d’accelerar notablement (respecte a un ordinador com els existents actualment) la velocitat de càlcul.
En són exemples el principi de superposició i l’ús d’estats entrellaçats per a representar els bits d’informació anomenats en aquest cas bits quàntics o qubits Hi ha nombrosos sistemes candidats a esdevenir ordinadors quàntics, si bé per ara cap no ha aconseguit acomplir tots els requisits postulats per DiVincenzo 2000 escalabilitat possibilitat d’incrementar el nombre de qubits utilitzats possibilitat d’inicialitzar els qubits en un estat qualsevol possibilitat de llegir els qubits temps d’operació de les portes lògiques més curt que el temps de decoherència dels qubits , i possibilitat d’…
George Gamow
Física
Físic soviètic, naturalitzat nord-americà l’any 1939.
Estudià a les universitats de Leningrad, de Göttingen, de Copenhaguen i de Cambridge i fou deixeble de Bohr i de Rutherford Fou professor de física teòrica a la Universitat de Leningrad i, des del 1934, a la Universitat George Washington EUA Entre els seus treballs més importants es destaquen l’elaboració d’un model de nucli atòmic, anomenat del fluid nuclear , i l’enunciat de la regla de Gamow-Teller Ha estudiat les reaccions termonuclears que tenen lloc a l’interior dels estels, ha elaborat una teoria neutrínica de les supernovae i ha construït un model, dit de les capes, per als estels…