Resultats de la cerca

S'expressa per i permet de calcular la variació d’entalpia H d’una reacció a la temperatura T 2 , tot coneixent la variació de l’entalpia de la reacció a una certa temperatura T 1 i les capacitats calorífiques dels productes i dels reactius a T 1 i T 2

És a dir, La velocitat angular és una magnitud vectorial la direcció de la qual és perpendicular al pla en què es produeix la variació de l’angle, i el sentit, és el d’avanç que té un tornavís que gira en el mateix sentit que la variació de l’angle La unitat de mesura en el SI és el radiant per segon rad/s, bé que correntment hom fa servir les revolucions per minut rpm

És a dir que donada una petita variació en al trajectòria compatible amb el moviment del sistema, la variació corresponent a l’acció sigui nulla

Entre aquests fenòmens cal destacar la variació de longitud d’un sòlid, ja sia una dilatació cas del piròmetre de quadrant , basat en l’allargament, a causa de la calor, d’una barra d’aliatge de níquel, crom i tungstè, o d’algun altre metall, ja sia una contracció cas de l’antic piròmetre de Wedgwood , basat en la contracció d’un con d’argila en descendir entre dos regles, inclinats l’un respecte a l’altre la dilatació dels líquids cas del termòmetre amb el tub i el dipòsit de quars i galli fos com a líquid, emprat fins a temperatures de 1 000°C la fusió d’alguna substància cas…

És anomenat també moment lineal del punt La seva variació en el temps, d p/ dt , és relacionada amb la resultant R de les forces que actuen sobre el punt mitjançant l’expressió d p/ dt= R Per a un sistema de punts, hom defineix la quantitat de moviment del sistema per Si v G és la velocitat del centre de masses del sistema, aleshores se satisfà que P = M v G , on és la massa total del sistema Si les forces internes que s’exerceixen mútuament els punts del sistema satisfan la llei d’acció i reacció tercera llei de Newton, aleshores la variació temporal de P és igual…

Les equacions de continuïtat expressen el ritme de variació de la densitat de la magnitud considerada en termes de la divergència de la densitat de corrent associada ∂ρ∂ t = -div n així, per exemple, ρ pot ésser la densitat de massa en un fluid, la densitat de càrrega en un conductor, o la densitat de probabilitat d’una partícula en mecànica quàntica, i j pot ésser la densitat de corrent del fluid j= ρ v , v essent el camp de velocitats, la densitat de corrent elèctric, o la densitat de corrent de probabilitat de la partícula, respectivament Les equacions de continuïtat resulten…

El zero de l’escala correspon a l’aigua, i cada grau representa una variació de 0,001 en el pes específic

En el seu sentit més general és el vector a = < d v /dt , on v és el vector velocitat del punt del fet que v = d r /dt resulta que a = d 2 r /dt 2 , on r és el radi vector La unitat d’acceleració és el m/s 2 En termes dels vectors tangent t i normal n a la trajectòria, a pot escriure’s com a = dv/dt t + v 2 /ρ n , essent ρ el radi de curvatura La primera component és l’ acceleració tangencial és deguda al canvi de valor de la velocitat i la segona és l’ acceleració normal és deguda al canvi de la direcció de la velocitat En el cas d’un moviment rectilini, a = d 2 x/dt 2 és l’…

La solució de l’eqüació diferencial que explicita analíticament el problema és una cicloide El problema de trobar aquesta corba és famós en la història de la matemàtica, car conduí Johann Bernoulli a l’establiment formal del càlcul de variacions variació

Una de les plaques de vidre es pot moure per tal de variar la separació entre elles La longitud d’ona de la llum es pot determinar a partir de la variació de la posició de les franges d’interferència en funció d’aquesta separació