Resultats de la cerca

Tenen diverses formes i presenten una cavitat amb un volum determinat, que és el que caracteritza bàsicament la ressonància N'és un exemple el ressonador de Helmholtz Els ressonadors tenen diverses aplicacions com a intensificadors de sons musicals en diferents instruments caixes de ressonància, i també en els silenciadors, on absorbeixen l’energia de les vibracions sintonitzades

Les parets del tub són rígides, i a la base hi ha una embocadura per on és insuflat l’aire Això produeix la vibració d’aquest aire, les característiques de la qual depenen fonamentalment de les dimensions i de la forma del tub també varien segons que l’extrem superior sigui obert o tancat Quan l’aire del tub vibra, es produeixen —com en el cas de les cordes— ones estacionàries Si el tub és tancat per un extrem, les ones presenten en aquest punt un node, mentre que a l’extrem oposat apareix un ventre en aquest cas la longitud d’ona λ de la vibració val λ = 4 L, L essent la longitud del tub…

En assolir-se aquesta harmonia, el primer cos augmenta, o pot augmentar, l’amplitud de les vibracions i es comporta com un ressonador

Tant les ones sonores com les vibracions tèrmiques d’un cristall són formades per fonons Quasi tots els conceptes aplicables als fotons poden ésser aplicats també als fonons

Estudià els moviments vibratoris i introduí les conegudes corbes de Lissajous Inventà també un dispositiu òptic que permet l’observació d’un spot lluminós sotmès a vibracions, adaptat després per Helmholtz

En la teoria BCS de la superconductivitat, dos electrons s’aparellen per les interaccions induïdes per les vibracions de la xarxa cristallina del material fonons Anàlogament, hom ha pogut observar aparellament d’àtoms fermiònics en gasos ultrafreds fortament interaccionants de liti-6 i de potassi-40

Estudià l’audició i féu notables recerques en acústica, especialment en la determinació del nombre de vibracions dels sons També foren bàsiques les seves investigacions juntament amb Biot sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric llei de Biot i Savart Estudià també el moviment dels fluids i dels ciclons

Exercí com a enginyer durant uns quants anys, però després es dedicà a l’estudi de l’òptica Establí definitivament la natura ondulatòria de la llum, demostrà que es propaga per vibracions transversals i elaborà la base conceptual i matemàtica de la teoria ondulatòria Inventà el biprisma de franges o de Fresnel i elaborà la fórmula de reflexió que també duu el seu nom És autor de La diffraction de la lumière 1815

Estudià la ressonància, la vibració i l’acció de la calor i de la pressió sobre els líquids Inventà la sirena 1819, i demostrà que el so és produït per vibracions regulars d’un medi líquid o gasós Experimentà que, més enllà d’una certa temperatura, un líquid contingut en un recipient hermèticament tancat es pot transformar íntegrament en vapor Determinà les temperatures i les pressions crítiques de l’èter i de l’alcohol

Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física