Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
calorimetria
Física
Branca de la física experimental que tracta de la mesura de l’energia en forma de calor que es transfereix en canvis físics o químics.
La calor pot ésser mesurada quantitativament calorímetre observant els efectes que produeix, els més importants dels quals són l’elevació de la temperatura d’una substància en fornir-hi calor el canvi de fase d’una substància, com, per exemple, de sòlid a líquid, de líquid a gas, etc i la transformació de l’energia química, elèctrica o mecànica en calor, o viceversa Són objectes de la calorimetria les mesures de la calor de combustió, la calor de reacció, la capacitat calorífica, la calor específica i les calors de transformació
conjugat | conjugada
Física
Dit d’una antipartícula respecte a la corresponent partícula, i viceversa.
supersimetria
Física
Simetria que s’aplica a les partícules elementals per tal de canviar un bosó en un fermió i viceversa.
A les teories que incorporen aquesta simetria, anomenades teories supersimètriques, a cada bosó li correspon un fermió i a cada fermió un bosó L’ús de la supersimetria minimitza els problemes relacionats amb els infinits que apareixen en el càlcul de pertorbacions de les teories de quàntica de camps
punt de fusió
Física
Per a una pressió determinada, temperatura a la qual una substància passa de l’estat sòlid al líquid o viceversa (fusió).
Rep també el nom de punt de solidificació
pseudoscopi
Física
Estereoscopi en el qual la posició del relleu és invertida, és a dir, que hom veu buidat allò que és en relleu, i viceversa.
conjugat | conjugada
Física
En un sistema òptic, dit del punt imatge respecte al corresponent punt objecte, i viceversa (els raigs que surten del punt objecte convergeixen en el punt imatge).
nucli mirall
Física
Cadascun dels nuclis d’una parella de nuclis atòmics constituïts pel mateix nombre total de nucleons, però tals que el nombre de neutrons de l’un és igual al de protons de l’altre, i viceversa.
En estudiar la diferència d’energia d’enllaç entre nuclis miralls hom ha obtingut dades sobre la magnitud de les forces nuclears i de repulsió electroestàtica que tenen lloc a escala nuclear
teoria de la relativitat
Segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos augmenta amb la velocitat (m massa del cos en repòs, m0 massa del cos a la velocitat v/c velocitat de la llum)
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació de…