Resultats de la cerca

Essencialment és un galvanòmetre connectat en sèrie amb una resistència de valor elevat Són emprats tots els tipus de galvanòmetre, però és corrent el de bobina mòbil, per a corrent continu, i el de ferro mòbil, per a corrent altern El voltímetre electroestàtic , anàleg a l'electròmetre, és utilitzat en alguns casos especials cal esmentar també el voltímetre electrodinàmic , amb dues bobines

Si la tensió de pic, U , és expressada en volts i la longitud d’ona màxima de l’espectre, λmàx, en àngstroms, aquesta relació és λmàx Å = 12 400/ U V

És la tensió existent entre dos punts d’un conductor pel qual passa un corrent d’1 A i hi és dissipada una potència d’1 W Hom el representa amb el símbol V El 1881 fou definit el volt absolut , que posteriorment fou substituït 1910 per volt internacional, de valor gairebé igual 1 volt i n t = 1,00034 volts a b s, però després 1938 hom tornà a usar el primitiu Rep el seu nom del físic A Volta

És constituïda, essencialment, per dos elèctrodes, sotmesos a una diferència de potencial contínua d’unes centenes de volts, que són disposats l’un parallel a l’altre, o bé, si l’ànode és filiforme i el càtode cilíndric, hom els disposa concèntricament El conjunt és immers en el si d’un gas generalment aire o un gas rar El pas d’una partícula carregada ionitza el gas i, com a conseqüència, s’estableix un corrent elèctric La diferència de potencial entre els elèctrodes és insuficient perquè es produeixi una allau electrònica, de manera que el corrent produït és proporcional a la…

L’objectiu ha de comprendre una esfera tallada segons un pla que passi pels volts del seu punt estigmàtic real A, ja que és en aquest punt on cal situar l’objecte observat, i, tot seguit, un menisc convergent la cara anterior del qual té precisament per centre de curvatura l’altre punt estigmàtic A’ de l’esfera, intersecció del raig divergent donat per l’esfera anterior amb l’eix del sistema, de manera que el raig en arribar a la segona cara del menisc, construïda de forma que A’ en sigui punt aplanètic real, en surti com si procedís de l’altre punt aplanètic corresponent A’ així hom redueix…

En l’espectre de les ones electromagnètiques els raigs X es troben en la franja de longituds d’ona compresa entre 100 Å i 10 -6 Å El nom de raigs X els fou donat per WC Röntgen el 1895, en descobrir-los i desconèixer-ne la natura Correntment hom els obté per impacte sobre un fitó metàllic de platí o tungstè d’electrons accelerats mitjançant una diferència de potencial d’uns quants milers de volts això té lloc a l’interior d’un tub de vidre tancat on ha estat fet un buit elevat Hi ha dos tipus de tubs productors de raigs X els de càtode fred i els de càtode calent Els primers són tubs de raigs…

La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un tensor de segon ordre σ i…

La llum és constituïda per radiacions electromagnètiques, i, bé que en realitat ocupa un interval molt petit en l'espectre electromagnètic conegut, aquest interval ha estat el més estudiat al llarg dels segles pel fet que l’aparell detector forma part de la fisiologia humana Els darrers cent anys, però, hom ha estès l’estudi a qualsevol tipus de radiació electromagnètica , les propietats de la qual són una generalització de les de la llum Gràcies a la sensació de color, l’ull arriba a distingir les diferents parts de l’espectre visible 3800 - 7800 Å Per extensió i per les seves propietats…

Una revolució astronòmica en marxa Gràfics de la primera detecció d’una fusió de dues estrelles de neutrons, a través dels detectors LIGO Hanford i Livingston, EUA i Virgo Itàlia © Lawrence Berkeley National Laboratory / Roy Kaltschmidt L’any 2016 va ser notícia l’observació d’ones gravitacionals que van fer els observatoris bessons LIGO als Estats Units La importància d’aquest fet va ser reconeguda el 2017 amb el premi Nobel de física, atorgat als científics Rainer Weiss, Barry C Barish i Kip S Thorne «per contribucions decisives al detector LIGO i l’observació d’ones gravitacionals» Més…