Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ammonits
© Fototeca.cat
Paleontologia
Grupde cefalòpodes fòssils, de la família dels ammonítids, espiraliformes, força abundants als terrenys mesozoics.
Els ammonits aparegueren al començament del Triàsic i desaparegueren al final del Cretaci
sinàpsids
Paleontologia
Subclasse de rèptils que aparegueren durant el període carbonífer, foren molt abundants al Permià i s’extingiren durant el Triàsic i, excepcionalment, al Cretaci.
Incloïa els ordres dels pelicosaures i dels teràpsids És considerat un clade de vertebrats tetràpodes amniotes que inclou totes aquelles formes caracteritzades per un crani dotat d’una sola obertura temporal posterior a l’òrbita El grup inclou els mamífers i totes aquelles formes de rèptils més properes a aquests que no pas a altres amniotes
rudistes
© Fototeca.cat
Paleontologia
Grup de lamel·libranquis de closca robusta i asimètrica, que aparegueren al Juràssic superior i foren particularment abundants al Cretaci, a la fi del qual s’extingiren.
Una de les valves tenia habitualment forma de paperina i es fixava al fons marí L’altra servia d’opercle Aquests animals es troben agrupats en colònies en companyia de coralls i algues i sembla que, en molts casos, formaven edificis semblants als actuals esculls barrera o esculls de franja Algunes famílies són particularment importants al vessant sud dels Pirineus regió de Tremp
titanosaures
Paleontologia
Grup de dinosaures sauròpodes del Cretaci superior.
Eren de dimensions relativament reduïdes per a un sauròpode entre 15 m i 20 m de llargària, però només 8 m en alguns casos El coll no era tan llarg com el d’altres sauròpodes i, per contra, la seva cua, que es mantenia erecta durant la marxa, era relativament més llarga Alguns titanosaures tenien plaques protectores al llom L’àmbit de distribució dels titanosaures al Cretaci superior estava bàsicament restringit als continents del sud de la mar de Tetis, on foren molt abundants El seu límit de distribució septentrional a Europa es troba a les conques prepirinenques A Catalunya…
driopitec
Paleontologia
Gènere d’hominoide europeu (Dryopithecus sp), descrit per primera vegada a la localitat francesa de Saint-Gaudens a partir d’una mandíbula.
Posteriorment es multiplicaren les troballes les més abundants foren les realitzades pel professor Miquel Crusafont a diverses localitats de la depressió del Vallès-Penedès Malgrat això, fins els anys vuitanta, el coneixement que es tenia d’aquest grup de primats es reduïa a fragments dentals i cranials Finalment, l’any 1995 es descobrí al jaciment de Can Llobateres un esquelet molt complet d’un individu mascle de l’espècie Dryopithecus laietanus , que relaciona aquesta forma amb altres hominoides eurasiàtics, com l' Ouranopithecus i el Sivapithecus Una reconstrucció…
hadrosaure
© Albert Prieto-Márquez
Paleontologia
Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis
, del grup dels iguanodonts, que atenyien fins a 8 m de longitud, 4 m d’alçada i un pes de quatre tones, amb el cos aguantat per les potes posteriors i la cua.
El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica del Nord són…