Resultats de la cerca

N'han romàs nombrosos testimonis fòssils, d’entre els quals es destaca l’esquelet descobert per G Arambourg el 1928 Caracteritzats per un crani massís, generalment dolicocèfal, de volta elevada, arcs superciliars pronunciats, cara ampla i ortògnata i considerable alçària entre 1,72 m i 1,80 m, crearen nombroses indústries, entre les quals hi ha la iberomauritànica de l’Àfrica septentrional Per la seva similitud amb l' , hom els suposa un origen comú, possiblement localitzat a la Mediterrània oriental Hom creu que foren desplaçats progressivament cap a l’E per altres formes d'…

Ordinàriament, hom tracta d’identificar la composició biòtica de les diferents regions en els diferents temps geològics i de cercar les raons d’aquesta distribució dels organismes La distribució depèn del lloc d’origen dels diversos tàxons, de llurs capacitats migratòries, dels condicionaments geogràfics per a la dispersió, ja siguin favorables o inhibidors barreres, i també dels paràmetres que defineixen el medi en què viuen o poden viure els organismes El desenvolupament recent de la teoria de la tectònica global o de plaques permet d’arribar a una visió unitària de la paleobiogeografia…

Les seves característiques somàtiques són crani dolicocèfal i pentagonal amb un volum cerebral lleugerament superior al de l’home actual, cara ampla i curta, front recte, arcs superciliars reduïts, absència de tor supraorbital, òrbites separades i baixes, nas estret i prominent, prognatisme subnasal, boca fina i barra pronunciada Era d’estatura elevada, amb fortes insercions musculars als ossos L’home de Cromanyó s’adaptà al clima fred i, devers la meitat de la glaciació würmiana, s’estengué per una gran part d’Europa Fou el creador d’una indústria de pedra i ossos, i també del…

Invertebrats fòssils Espècimen de Dickinsonia , un enigmàtic però icònic component de la fauna precambriana de l’Ediacarià exhibit al Museu de Paleontologia de Munic Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els organismes de cos tou de la fauna de l’Ediacarià Precambrià superior han estat interpretats variablement com a formes marines ancestrals dels animals, líquens terrestres, o bé colònies microbianes Nous fòssils trobats en calcàries marines 551-541 milions d’anys del sud de la Xina constaten que es tracta d’organismes marins Entre el material trobat hi ha una nova espècie, Wutubus annularis ,…

Pertanyia al grup dels ornitòpodes, que inclou els anomenats “dinosaures amb bec d’ànec” Era bípede i feia uns sis metres de llargada L’estructura de les seves vèrtebres indica que aquest dinosaure no sols podia moure el coll en sentit lateral, sinó que també el podia estirar, com fan avui les girafes quan tracten d’atrapar les fulles més altes dels arbres No obstant això, l’holotip una vèrtebra cervical no és diagnòstic, és a dir, no presenta caràcters propis distintius autapomorfies Cal, doncs, revisar el paratip i el material referit a Pararhabdodon isonensis per a avaluar-ne la validesa…