Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
paleobiogeografia
Paleontologia
Ciència que estudia la distribució antiga dels éssers vius i el dinamisme de llur canvi geogràfic en els temps geològics.
Ordinàriament, hom tracta d’identificar la composició biòtica de les diferents regions en els diferents temps geològics i de cercar les raons d’aquesta distribució dels organismes La distribució depèn del lloc d’origen dels diversos tàxons, de llurs capacitats migratòries, dels condicionaments geogràfics per a la dispersió, ja siguin favorables o inhibidors barreres, i també dels paràmetres que defineixen el medi en què viuen o poden viure els organismes El desenvolupament recent de la teoria de la tectònica global o de plaques permet d’arribar a una visió unitària de la…
titanosaures
Paleontologia
Grup de dinosaures sauròpodes del Cretaci superior.
Eren de dimensions relativament reduïdes per a un sauròpode entre 15 m i 20 m de llargària, però només 8 m en alguns casos El coll no era tan llarg com el d’altres sauròpodes i, per contra, la seva cua, que es mantenia erecta durant la marxa, era relativament més llarga Alguns titanosaures tenien plaques protectores al llom L’àmbit de distribució dels titanosaures al Cretaci superior estava bàsicament restringit als continents del sud de la mar de Tetis, on foren molt abundants El seu límit de distribució septentrional a Europa es troba a les conques prepirinenques A…
meganteri
Paleontologia
Gènere extingit de felí macairodontí del Pliocè superior.
La seva talla era la d’una pantera, amb un gran desenvolupament de les canines superiors Les extremitats eren més curtes i robustes que les dels lleons i panteres actuals, per la qual cosa tenia menys capacitat per a la cursa Presentava una àmplia distribució biogeogràfica per Europa i Àsia Desaparegué d’Europa durant el Plistocè inferior, tot i que persistí al continent asiàtic fins al Plistocè mitjà, fa uns 500 000 anys
creodonts
Paleontologia
Ordre de mamífers placentaris que agrupa formes carnívores i omnívores de tipus primitiu dotades ja de queixals carnissers.
Anteriorment s’havien inclòs els creodonts dins l’ordre dels carnívors, però s’ha constatat que l’adaptació de la dentició al règim carnívor es produí independentment en ambdós ordres Els creodonts foren els depredadors dominants durant la primera part del Terciari Paleocè i Eocè, amb una distribució molt àmplia que comprenia tots els continents a excepció d’Austràlia i Sud-amèrica llavors un altre continent illa Els darrers creodonts es troben al Miocè superior de l’Àfrica
ornitisquis
Paleontologia
Ordre de rèptils del grup dels dinosaures que són fòssils i tenien el pubis cap avall i enrere, paral·lel a l’isqui.
Actualment és definit com un dels dos clades principals en què es divideixen els dinosaures La seva distribució cosmopolita abraça des del final del Triàsic fins al Cretaci terminal Aquests herbívors comprenien una varietat de grans clades de dinosaures, com ara els Thyreophora quadrúpedes cuirassats com els estegosaures i els anquilosaures, els Ornithopoda hipsilofodòntids, iguanodòntids i hadrosaures, els Pachycephalosauria bípedes amb la part superior del crani augmentada en grossor i en forma de cúpula i els Ceratopsia que inclou els dinosaures amb banyes
pseudelur
Paleontologia
Gènere de fèlid de dents de sabre, molt característic de la fauna de carnívors del Miocè.
Es caracteritza per presentar una reducció dels premolars i un petit taló en la peça carnissera inferior L’espècie més petita fou Pseudaelurus turnauensis , de la mida d’un gat domèstic, d’àmplia distribució temporal, des del Miocè inferior fins al pis geològic del Vallesià Al Miocè inferior dels Casots, Subirats, s’ha trobat l’espècie Pseudaelurus romieviensis , de la mida d’un linx Algunes de les espècies més grans, com Psquadridentatus de Sant Mamet, Sant Cugat del Vallès, i d’Hostalets de Pierola, Anoia, presentaven un gran desenvolupament de les canines superiors…
hemiciònids
Paleontologia
Subfamília extingida dels úrsids amb una distribució geogràfica holàrtica i de rang geològic ampli, des del Miocè inferior fins al Pliocè superior.
A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació,…
fèlid de dents de sabre
Paleontologia
Nom donat a qualsevol fèlid fòssil pertanyent a espècies, gèneres i famílies diversos caracteritzats pel gran desenvolupament de les dents canines superiors.
Aquesta característica no ha estat pas exclusiva dels fèlids, sinó que és compartida per d’altres grups depredadors, com el marsupial del gènere Thylacosmilus del Pliocè d’Amèrica del Sud, el creodont Apataelurus de l’Eocè americà, o els nimràvids de l’Oligocè i Miocè d’Àsia i Europa, com el Sansanosmilus trobat a Sant Quirze del Vallès La majoria dels fèlids de dents de sabre identificats als jaciments catalans pertanyen a la subfamília dels macairodontins Machairodontinae , el primer gènere dels quals fou el Pseudaelurus trobat en el Miocè inferior de Sant Mamet, a Sant Cugat del Vallès, i…
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…
sauròpodes
Paleontologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels saurisquis, que comprenia animals de locomoció quadrúpeda i d’alimentació herbívora, entre els quals hi havia els vertebrats terrestres més grans que mai han existit a la Terra, com el diplodocus, que arribava als 24 m de longitud total i a les 50 tones de pes. Els sauròpodes aparegueren al Triàsic superior i perduraren fins al final del Cretaci, moment en què amb l’evolució dels titanosaures assoliren una distribució gairebé global..