Resultats de la cerca

Amb la mort dels darrers exemplars de l’espècie desapareix també l’espècie com a tal i el seu patrimoni genètic L’extinció ha estat un procés normal dins l’evolució de la biosfera, de manera que hi ha un turnover o reemplaçament continuat d’unes espècies per unes altres l’anomenada extinció de fons nogensmenys, en determinats moments de la història de la biosfera s’han produït grans episodis sobtats d’extinció en massa que han afectat més del 50% de les espècies, sense que hi hagi hagut un reemplaçament immediat per altres de noves Hi ha hagut cinc grans episodis d’…

L’espècie fou descoberta i descrita per Mary Leakey i Louis Leakey , que trobaren el fòssil a Tanzània, entre 1962 i 1964 Sembla ésser l’avantpassat directe de l’home actual, tenia una capacitat cerebral de 657 cm 3 , un peu semblant al de l' Homo sapiens i sabia treballar la pedra per totes dues cares

Les conclusions de les investigacions dutes a terme posteriorment es publicaren l’abril del 2019 a la revista  Nature Les restes corresponen a tretze fragments de dents, ossos de la mà i del peu i part d’un fèmur de diversos individus Datades de fa uns 67000 anys, les anàlisis indiquen que en aquesta espècie del gènere Homo coexistien característiques anatòmiques presents en l’ Homo sapiens i reminiscències dels australopitecs La identificació d’aquest homínid fòssil planteja interrogants sobre la cronologia de l’evolució del gènere Homo al Sud-est asiàtic i la seva relació amb…

Trobades per BAngel el 1962 i conservades al Collegi de La Salle, les classificà com a Mbalearicus Fou aproximadament el 1966 quan, en ocasió dels Comptes Rendues de l’Académie des Sciences de París, MCrusafont i BAngel establiren una nova espècie anomenada Mbatei , una espècie intermèdia entre Mkopperi , del Pliocè superior i inici del Plistocè inferior, i MBalearicus , l’espècie més moderna del Plistocè mitjà

L’espècie tipus, Kritosaurus navajovius no ha preservat la regió del crani on normalment es troben les crestes en els hadrosaurids No obstant això, una segona espècie, Kritosaurus horneri , tenia l’os nasal replegat posteriorment formant una petita cresta per sobre del crani al nivell de les òrbites

Es caracteritza per presentar una reducció dels premolars i un petit taló en la peça carnissera inferior L’espècie més petita fou Pseudaelurus turnauensis , de la mida d’un gat domèstic, d’àmplia distribució temporal, des del Miocè inferior fins al pis geològic del Vallesià Al Miocè inferior dels Casots, Subirats, s’ha trobat l’espècie Pseudaelurus romieviensis , de la mida d’un linx Algunes de les espècies més grans, com Psquadridentatus de Sant Mamet, Sant Cugat del Vallès, i d’Hostalets de Pierola, Anoia, presentaven un gran desenvolupament de les canines…

Exemplar complet de Lepidotes maximus de més de 2 m de llargada, un peix osteicti, com el Guiyu oneiros, però més recent, del Juràssic superior d’Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els placoderms van ser un grup de peixos fòssils cuirassats que constitueixen el taxó germà dels vertebrats amb mandíbules Gnathostomata Descobertes recents van permetre saber que molts tipus de placoderms eren vivípars i presentaven fertilització interna En concret, la troballa d'una pelvis ossificada de l'espècie de placoderm Incisoscutum ritchiei va mostrar que l'anatomia d'aquesta regió era…

Alguns autors els inclouen dins dels giràfids per la presència de banyes damunt de les òrbites d’altres els situen molt propers als cèrvids Es tracta, en realitat, d’un grup independent i proper a ambdues famílies, el qual fou extraordinàriament prolífic durant el Miocè inferior i mitjà Els paleomerícids presentaven apèndixs damunt de les òrbites i una tercera banya a la regió occipital En el Miocè inferior dels Casots, Alt Penedès, es descriví l’espècie Ampelomeryx ginsburgi Presentava un crani amb tres banyes, dues de curtes damunt de les òrbites disposades horitzontalment —…

Dimorphodon macronyx , l’única espècie del gènere, data del Liàsic inferior d’Anglaterra

A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació, representada àmpliament…