Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
aepyornis
Paleontologia
Gènere d’ocells fòssils de potes molt fortes, però mancats totalment d’ales.
Arribaven als 2 m d’alçària Visqueren a Madagascar durant la primera meitat del quaternari
osteolepiformes
Paleontologia
Ordre de peixos de la subclasse dels crossopterigis que són fòssils del Devonià i presenten el cos massís i fusiforme, recobert d’escates cicloides.
Tenen dues aletes pectorals lobulades, la cua heterocerca i les dents punxegudes, còniques i fortes D’aquests peixos, que respiraven mitjançant brànquies i bufeta natatòria, sortiren dues branques, una de les quals donà lloc als amfibis i l’altra als celacants
paleanodonts
Paleontologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels edentats que comprèn individus fòssils del Paleocè superior i de l’Eocè mitjà.
Eren quadrúpedes de petita talla, amb els dits proveïts d’ungles fortes perquè estaven especialitzats en la vida cavadora La dentició era molt especialitzada, amb les canines molt desenvolupades En el Terciari inferior alguns paleanodonts arribaren a l’Amèrica del Sud i donaren lloc als xenartres
teròpodes
Paleontologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels saurisquis de cap petit, la cua i el coll molt llargs, les potes posteriors altes i robustes, que servien per a sostenir el cos, mentre que les anteriors, molt curtes, servien només per a agafar i retenir les preses.
Els primers teròpodes, Coelophysis , aparegueren en el Juràssic i només feien 1,20 m de llargada després aparegueren uns altres gèneres més grossos, com ara Ornitholestes , d’1,80 m de llargada, propi dels boscs de l’Amèrica del Nord, Compsognathus , i els gegants Allosaurus i Tyrannosaurus , de 10 i 14 m, respectivament, de llargada, amb les mans amb fortes urpes, dentadura poderosa i cap força gros en comparació amb els altres gèneres anteriors visqueren en terra ferma durant el període cretaci i s’alimentaren de dinosaures herbívors
triceratop
Paleontologia
Nom donat als rèptils de l’ordre dels ornitisquis, del subordre dels ceratòpsids, pertanyents al gènere Triceratops.
D’uns 7-8 m de llargada i unes 7-8 t de pes, presentaven un cap proveït d’una expansió occipital que, a manera d’elm, protegia tota l’esquena, i 3 banyes, dues de llargues i fortes sobre els ulls i una de més curta sobre el nas El musell era perllongat per un bec poderós El tòrax era massís, semblant al d’un elefant, les extremitats curtes i en forma de columna i la cua petita i robusta Habitaren a Àsia i Amèrica durant el Cretaci Segons un estudi publicat l’any 2010 pels paleontòlegs John B Scanella i John R Horner, el gènere Torosaurus és constituït per exemplars adults de…
home de Cromanyó
Antropologia física
Paleontologia
Raça humana fòssil (Homo sapiens sapiens) del Paleolític superior, descoberta l’any 1868 en ésser trobats cinc esquelets dins una sepultura aurinyaciana a la cova de Cròs Manhon, pròxima a Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena).
Les seves característiques somàtiques són crani dolicocèfal i pentagonal amb un volum cerebral lleugerament superior al de l’home actual, cara ampla i curta, front recte, arcs superciliars reduïts, absència de tor supraorbital, òrbites separades i baixes, nas estret i prominent, prognatisme subnasal, boca fina i barra pronunciada Era d’estatura elevada, amb fortes insercions musculars als ossos L’home de Cromanyó s’adaptà al clima fred i, devers la meitat de la glaciació würmiana, s’estengué per una gran part d’Europa Fou el creador d’una indústria de pedra i ossos, i també del primer art N’…
arqueòpterix

Exemplar d’arqueòpterix
© iStockphoto
Paleontologia
Ocell molt primitiu, de la subclasse dels arqueornítids, totalment extingit, les restes fòssils del qual foren trobades l’any 1861 als jaciments del Juràssic superior de Baviera (els arqueòpterixs visqueren, doncs, fa uns 140 o 170 milions d’anys i són els ocells més antics que hom coneix).
La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les extremitats…