Resultats de la cerca

Filla del metge i prehistoriador  Salvador Vilaseca Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1946 i doctorada 1968 per la Universitat Complutense de Madrid en història Fou directora del Museu Municipal i de l’Arxiu de Reus 1950-54 i 1975-84, del Museu Arqueològic de Girona 1955-57 i del Museu Arqueològic de Tarragona 1975-84 Treballà també al Museu Arqueològic de Barcelona des del 1957 fins a la seva jubilació, a excepció del període 1975-80, centre del que fou nomenada directora el 1984 Fou vocal de la Junta Superior de Museus de la…

Cursà estudis a les universitats d’Illinois i de Chicago Entre el 1973 i el 1975 fou un dels directors de l’expedició científica a la regió d’Àfar Etiòpia, on l’any 1974 fou descobert l’esquelet d’un australopitec Australopithecus afarensis de fa més de tres milions d’anys la popular “Lucy” El 1974 es féu càrrec de la direcció de la secció d’antropologia física del Museu d’Història Natural de Cleveland i el 1976 fou designat director d’investigacions científiques del mateix museu Ha publicat diverses obres i treballs sobre l’evolució dels homínids, entre les quals…

Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona S'inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura 1920, catedràtic de ciències naturals i director del museu de geologia del seminari conciliar 1926, i catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona 1949 Pertangué, entre d’altres, a l’Institut d’Estudis Catalans 1942 i a la Institució Catalana…

Cursà la carrera eclesiàstica 1923-35 i la de ciències naturals 1945-51 i, l’any 1959, es doctorà a la Universitat de Barcelona Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic fundat pel canonge Jaume Almera 1845-1919, al qual succeïren Font i Sagué, MFaura i Sans i JRBataller Amb aquest darrer, s’inicià en la paleontologia, i s’especialitzà tot seguit en carcinologia fòssil Fou nomenat sotspresident del Grup Europeu de Recerca de l’Evolució dels Malacostracis Treballà en altres temes de paleontologia, com són les…

Fou professor al museu d’història natural de París i creà el museu zoològic del Jardin des Plantes Protegit per Napoleó, participà com a científic en les expedicions a Egipte 1798 i a Portugal 1808 Estudià els organismes monstruosos i arribà a formular una teoria completa sobre aquesta nova ciència que ell anomenà teratologia Fou distingit amb una càtedra a la Sorbona, i dedicà la resta de la seva vida a l’ensenyament, a les recerques paleontològiques investigà l’existència de cocodrils del Juràssic a Normandia, de mamífers terciaris a l’Alvèrnia, etc i a la…

Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , S V o H A Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…

Treballà pel Museu Nacional del Canadà 1954, i fou professor de la Universitat de Texas 1969-86 Des de mitjan segle XX dugué a terme importants aportacions en el coneixement anatòmic i evolutiu de nombrosos grups d’amfibis i rèptils fòssils, entre els quals destaquen dinosaures teròpodes, hadrosaures i ceratòpsids, pterosaures i cocodrils

Escolapi, cursà la llicenciatura en geologia 1958-61 i es doctorà a Barcelona l’any 1975 Compagina els càrrecs directius escolars amb la recerca paleontològica al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, del qual és director des del 1992 És especialista en braquiòpodes del Cretaci, i ha publicat més d’un centenar de treballs

El conjunt, format per diversos jaciments que comparteixen un mateix context geològic i paleontològic, és situat al Cretaci superior uns 65 milions anys d’antiguitat Comprèn principalment quatre zones a l’est i al nord de la serra d’Ensija, entre els termes municipals de Fígols i Vallcebre, l’àrea total de les quals té una extensió d’uns 3500 m 2  repartits en quatre localitzacions Fumanya nord, Fumanya sud, mina Esquirol i mina Tumí A part les més de 3500 icnites, que han proporcionat informació important sobre la locomoció i la morfologia icnològica dels titanosaures, també han estat…

De molt jove ja participà amb el professor Giaud en l’excavació de jaciments neolítics i construccions megalítiques Al cap de dos anys de llicenciar-se en ciències naturals entrà al Centre National de la Recherche Scientifique i començà diverses campanyes paleontològiques al N i l’E d’Àfrica La primera, al Txad 1960-66, donà lloc al descobriment d’un fragment cranial d’ Homo erectus , anomenat inicialment Tchadanthropus uxoris Després desenvolupà la seva activitat a la vall de l’Omo 1967-76 i també a la depressió d’Àfar 1972-77, on participà juntament amb Don Johanson en el descobriment de…