Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
dret comú
Història del dret
Sistema de normes de l’Europa cristiana i romanitzada que tingué per base principal el dret romà justinianeu moderat pel canònic i amb sediments de dret feudal d’aplicació general als estats feudalitzats.
Ajudà al seu arrelament el dret canònic, que hom considerava font de dret preferentment i obligatòria L’aparició del Decret de Gracià coincidí amb la del moviment romanista la mateixa obligatorietat del dret canònic, que remetia al compliment del dret romà, fou el vehicle de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, tant o més que l’esforç científic de les universitats foranes i la tasca dels glossadors i postglossadors i el fet que els decretalistes o canonistes tinguessin una forta base de dret civil A Catalunya, les reaccions de Jaume I contra el dret comú els anys 1243 i 1251…
tenallar
Història del dret
Arrencar (a algú) fragments de carn tant amb tenalla freda com amb tenalla roent.
Com a turment judiciari, en execució de condemna, s’aplicava a molts reus abans d’esquarterar-los o de donar-los mort Era d’aplicació general a tot el món medieval
Ugolino di Vieri
Arts decoratives
Orfebre italià.
Representant de l’escola sienesa i influït pels Lorenzetti, és autor del Corporal de la catedral d’Orvieto 1338, obra cabdal de l’orfebreria del s XIV que palesa l’esperit i l’ostentació gòtics, en particular la profusió d’esmalts, tècnica que parallelament obtingué una àmplia aplicació als Països Catalans
crucifixió
Història del dret
Forma d’aplicació de la pena capital en certs pobles de l’antiguitat (creu).
El crucificat moria d’asfíxia toràcica i de dessagnament A Roma eren exclosos de la crucifixió, en principi, els ciutadans romans, bé que durant l’Imperi la pena fou aplicada a ciutadans romans de classe baixa humiliores , però mai als de classe alta honestiores Quant a la crucifixió de Crist, hom s’ha plantejat el problema de si la condemna fou per motius polítics més que no pas religiosos, com proclamen els evangelis Hom no pot dir, però, que la crítica històrica afavoreixi la hipòtesi dels motius estrictament polítics La pena de la crucifixió fou abolida per Constantí en honor a la…
Corn Laws
Història del dret
Lleis promulgades a Anglaterra al s. XVII, que regulaven l’exportació i importació de gra.
El 1673 hom proclamà la Bounty Act, proteccionista, que assegurava als productors el monopoli en el mercat interior La seva aplicació provocà problemes d’abastament, i al s XIX sorgiren importants revoltes urbanes El 1838 hom creà la League Anti-Corn Law a Manchester, dirigida per Richard Cobden El 1846 aquestes regulacions foren revocades
edicte de Villers-Cotterêts
Història del dret
Decret promulgat el 1539 per Francesc I de França a la localitat de Villers-Cotterêts (Picardia), que constitueix potser l’acte més important de regularització de l’administració i la justícia abans de la Revolució Francesa.
Entre altres imposicions, prohibia l’ús, en els actes públics, d’una altra llengua que no fos el vulgaire françois Hom ha discutit si el legislador volia posar fi al llatí o, per contra, impedir l’ús de les llengües vives aleshores i oficials, com la llengua occitana De tota manera, l’aplicació d’aquest decret fou arreu centralista, i a Occitània accelerà la decadència de la llengua d’oc escrita
Las Siete Partidas
Història del dret
Codi jurídic, elaborat sota la direcció del rei de Castella Alfons X el Savi, i que comprèn set llibres o partidas anomenats Libro de las Leyes o Fuero de las Leyes
.
Es tracta d’una àmplia enciclopèdia del dret, sobre tota classe de matèries jurídiques, així com sobre fonaments filosòfics, morals i històrics de cadascuna de les institucions Inspirades en les fonts del dret romà i del dret canònic i en els texts dels romanistes i canonistes estrangers, Las Partidas foren un important instrument de la penetració del dret romà a la península Ibèrica, i potser en recollir el dret castellà i fusionar-lo amb elles es formà el dret territorial de Castella La iniciativa de fer aquesta magna obra es degué a Ferran III, el qual començà a escriure el llibre anomenat…
caolí
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Argila refràctaria de color blanc, formada per descomposició del feldespat, i constituïda gairebé exclusivament per caolinita (Al2O3·2SiO2·2H2O).
Posseeix una estructura microcristallina de làmines hexagonals La seva aplicació més important és la ceràmica, especialment per a obtenir porcellana i terrissa blanca Els caolins amb dimensions de partícula prou petites menys d’un micròmetre són emprats com a matèries de càrrega donen cos i opacitat al paper i n'augmenten el poder absorbent de la tinta, milloren la resistència a la ruptura i a l’abrasió dels cautxús, augmenten el poder cobrent de les pintures i la resistència als agents químics dels plàstics, etc Són emprats, també, en l’elaboració de catalitzadors del craqueig…
terracota
Soldats de terracota trobats a la tomba de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi'an, a la Xina
© B. Llebaria
Art
Arts decoratives
Peça de terrissa de caràcter artístic.
Bé que els límits que separen l’art de la simple artesania són confusos i sovint és impossible de distingir una terrissa d’una terracota, hom sol excloure d’aquesta darrera accepció les peces d’ús domèstic terrissa de cuina i les peces de bòbila rajols, teules, etc Hom n'exclou igualment la terrissa antiga, decorada o no, que hom anomena globalment ceràmica L’aplicació artística dels productes de terrisseria ha estat àmplia i variada des de la prehistòria fou aplicada a l’arquitectura almenys des dels relleus dels grans edificis assiris i babilonis Els grecs, i després els romans…
Liber iudiciorum
Història del dret
Compilació de lleis formada al segle VII, al regne visigòtic, per iniciativa de Recesvint en el vuitè concili de Toledo (653) per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans.
Probablement era ja acabada en 654-655 Els diversos elements que integren el recull conserven llur personalitat i indicació de procedència 319 lleis, dites antiqua —algunes amb l’expressió emendata —, són anteriors a Recared, i 192 són de sobirans posteriors, fins a Recesvint, amb 15 capítols de filosofia política extrets de les etimologies isidorianes Ervigi en feu una revisió el 681 afegint-hi altres lleis i esmenant-ne encara hi foren introduïdes després noves lleis, fins al regnat d’Ègica Abasta els drets polític, civil, penal i processal i en petita part afecta el dret eclesiàstic La…