Resultats de la cerca

Intervingué potser decisivament en la façana de Cort de la ciutat de Mallorca, puix que se'l sap autor del notable ràfec que la corona 1680, caracteritzat per la decoració manierista Per similitud estilística hom vol atribuir-li una sèrie de retaules, entre els quals el de la parròquia d’Esporles

De fabricació potser exclusiva de Paterna i en tot cas molt escasses a Manises Solen portar pintades amb òxid de ferro una silueta humana o animal voltada d’elements florals estilitzats, tot i que en alguns la decoració és purament geomètrica Els colors habituals són negre i vermell Les mides més comunes són 32 x 24 cm i 31 x 15 cm Els exemples més interessants són del s XV

Format a Pisa, on potser treballà entre el 1343 i el 1347, la seva activitat coneguda es desenvolupà a Florència, on entre el 1329 i el 1336 féu les primeres portes del baptisteri i entre el 1337 i el 1343 els relleus de la part baixa del Campanile Museo dell’Opera del Duomo Succeí Giotto en la direcció de les obres de la catedral i fou també mestre major de la catedral d’Orvieto a partir del 1347 El seu estil, moderat i concís, mostra la inspiració en la gracilitat del gòtic francès al costat de l’accentuació gradual del volum i la severitat italianes

Anà a París a dirigir l’exhibició de les mostres d’estotgeria del seu pare a l’Exposició Universal del 1867, on tingué ocasió de relacionar-se amb d’altres joves, d’estudiar a l’escola d’arts decoratives i de viatjar repetidament per Europa El 1878 s’establí de marxant d’art amb signe de refinament Inaugurà un extens edifici fet exprés, obra de Vilaseca 1883, que era un insòlit complex politècnic s’hi treballà intensament en la realització de mobiliari de qualitat i els seus complements de cristalleria, de metallisteria i de foneria, per a les quals coses disposava d’especialistes com Rigalt…

El més destacat fou Luca Della Robbia Florència ~1400 — 1482, potser deixeble de Ghiberti, d’activitat documentada entre el 1431 i el 1469 Una de les seves primeres obres fou una cantoria de marbre per a la catedral de Florència avui al Museo dell’Opera del Duomo Tanmateix, la seva principal aportació foren les escultures de ceràmica vitrificada, gènere del qual hom li atribueix la paternitat i que constituí la base d’una florent indústria familiar són composicions en relleu, de tema religiós, amb figures blanques sobre fons blau, orlades amb flors i fruits policromats Madonna…

Hom assenyala que als seus orígens era una simplificació quadrada dels elements ceràmics irregulars precisos per a formar alicatats De les modalitats dites de corda seca i d’aresta —on el dibuix apareix en relleu—, modalitats que són les més apropiades per a imitar els mosaics alicatats, hom n'ha trobat mostres ja del s XI o anteriors al palau de Madīnat al-Zahra’ Andalusia La modalitat més antiga d’arrel genuïnament catalana s XIII és la bicolor, feta en verd i manganès, que segueix l’orientació decorativa de la tradició romànica i algunes d’aquesta modalitat són triangulars per a facilitar…

Bé que els límits que separen l’art de la simple artesania són confusos i sovint és impossible de distingir una terrissa d’una terracota, hom sol excloure d’aquesta darrera accepció les peces d’ús domèstic terrissa de cuina i les peces de bòbila rajols, teules, etc Hom n'exclou igualment la terrissa antiga, decorada o no, que hom anomena globalment ceràmica L’aplicació artística dels productes de terrisseria ha estat àmplia i variada des de la prehistòria fou aplicada a l’arquitectura almenys des dels relleus dels grans edificis assiris i babilonis Els grecs, i després els romans i sobretot…