Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
ambient
Psicologia
Conjunt d’elements que poden actuar sobre l’individu.
És constituït per les coses enmig de les quals viu, les persones amb les quals està en contacte i l’actitud d’aquestes persones envers ell
allò
Psicologia
Segons la psicoanàlisi, estrat o instància de la vida psíquica, que es troba en una relació integrativa, estructural amb els altres dos estrats, el jo i el superjò, els quals s’han diferenciat progressivament de l’allò en el curs del desenvolupament de l’individu.
També anomenat id , correspon al pol pulsional de la personalitat i comprèn el món innat, inconscient dels instints En el seu àmbit regeix el principi del plaer i el procés primari les tendències antagòniques coexisteixen sense sotmetre's a una jerarquia És el lloc de reserva de la libido i de l’instint de destrucció i la font pulsional que caracteritza els objectes i el propi jo Tot el món tendencial de l’allò és expressat mentalment per la fantasia L’allò tendeix a la descàrrega de la tensió instintiva aquesta és la base del permanent conflicte o transacció amb les exigències de la realitat…
estat d’alerta
Psicologia
Estat de l’organisme causat per l’espera d’una situació imminent.
L’estat d’alerta comporta un alt grau de vigilància, que motiva una intensa polarització de l’atenció envers allò que l’individu espera que aparegui en el camp de la consciència
alarma
Psicologia
Sistema mobilitzador del comportament que prepara immediatament una resposta adaptada a una situació urgent.
ajustament
Psicologia
Tipus de reacció gràcies a la qual un subjecte fa desaparèixer l’estímul que ha motivat la situació de desequilibri entre ell i l’ambient.
En sentit ampli, ajustament és emprat com a sinònim d'adaptació
aïllament
Psicologia
En la psicoanàlisi, mecanisme de defensa del jo.
Consisteix en la separació d’una motivació, una representació o un acte del seu context i, en especial, de la seva càrrega afectiva
agressivitat
Psicologia
Expressió d’una tendència instintiva i innata de l’individu que el porta a atacar persones o coses en el pla motor, verbal o imaginari.
És palesa en qualsevol estrat del psiquisme, des de la fantasia inconscient fins a la conducta externa Cal diferenciar-la de la destructivitat l’agressivitat pot trobar-se vinculada a finalitats destructives, però pot estar també al servei de l’autoafirmació o de l’acompliment reeixit d’altres tendències sexuals, d’autoconservació, normatives, etc L’agressivitat primària és la que va estretament lligada a la pulsió l’agressivitat secundària és la desvetllada per la frustració L’agressivitat té aspectes molt particulars a cada esatadi del desenvolupament i expressions molt específiques en la…
afectiu | afectiva
Psicologia
Individu la conducta del qual és caracteritzada pel predomini de l’afectivitat.
afecte
Psicologia
Procés psíquic, més o menys persistent, que proporciona determinades qualitats subjectives en el camp de la consciència (agradable, desagradable, interessant, etc) i que alhora condiciona el sentit dels impulsos i les reaccions.
L’afecte es troba a la base de la vida instintiva, essent, però, absolutament inseparable de la intelligència i de la voluntat, ja que ambdues neixen de la necessitat que té el subjecte d’adaptar-se a les exigències que la realitat li presenta L’afecte és desencadenat primitivament pel contacte amb el món exterior o per modificacions internes de l’organisme més tard, per mitjà d’un condicionament, també pot ésser provocat per una representació o per un concepte, els quals donen lloc als afectes intellectuals L’afecte és l’element essencial constitutiu de l'afectivitat