Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
inadaptació
Psicologia
Situació en què l’individu no s’adapta al propi ambient (físic, professional o social), bé per manca d’harmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per a modificar la realitat segons les pròpies necessitats.
Sol anar acompanyada de trastorns afectius i de conflictes ambientals, que poden produir problemes de conducta Segons l’àmbit en què es manifesta, hom parla d’inadaptació familiar, escolar, professional o social
misogínia
Psicologia
Aversió a les dones.
Quan és de caràcter patològic, pot anar acompanyada d’altres símptomes de component mental La psicoanàlisi sol explicar la misogínia com un reflex d’una situació homosexual originada a la infància i relacionada amb els pares complex d’Èdip o d’Electra
topofòbia
Psicologia
Angoixa que apareix convulsivament davant determinats àmbits i llocs que realment no presenten perill.
Aquestes emocions poden anar des d’un cert disgust fins a un rebuig absolut del lloc Segons Mûnir Cerasi, hi ha una connexió entre la percepció, els afectes i l’experiència del subjecte si aquesta experiència és negativa, la percepció del lloc lligat amb aquesta experiència també pot ésser negativa
anàlisi didàctica
Psicologia
Psicoanàlisi que segueix aquell qui es vol dedicar a la professió de psicoanalista.
Constitueix la peça clau de la seva formació, car, d’una banda, és l’ensenyament pràctic dels coneixements apresos teòricament, i de l’altra, és una cura que tot psicoanalista ha de realitzar, puix que en la relació de la transferència i la contratransferència ningú no pot anar més enllà d’allò que li permeten els propis complexos no resolts
apatia
Psicologia
Manca d’impulsos, que comporta una indiferència als estímuls que habitualment originen les emocions; acostuma a anar acompanyada d’una evident passivitat.
Els casos extrems es donen en els estat depressius i en algunes esquizofrènies L’apatia pot presentar-se en circumstàncies i graus molt diversos No existeix cap tractament específic d’aquesta afecció
Franz Brentano
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg alemany.
Professor a Würzburg, Viena i Leipzig Gran coneixedor d’Aristòtil, volgué fonamentar la filosofia en una rigorosa elaboració dels conceptes El seu punt de partida és la psicologia com a estudi dels fenòmens psíquics, els quals es caracteritzen per la intencionalitat, o pel fet d’anar dirigits vers un objecte donat interiorment Afirmà l’existència de judicis evidents en ells mateixos i per això veritables, i, d’una forma anàloga, l’existència d’efectes justos o rectes en ells mateixos Amb això fonamentà una teoria objectiva dels valors i una metafísica Ha tingut influència, entre…
esquema de coneixement
Pedagogia
Psicologia
Estructuració mental d’un aprenentatge.
Aquesta expressió forma part de la terminologia pròpia d’alguns enfocaments psicopedagògics cognoscitivistes El conjunt d’esquemes de coneixement d’un individu en configura l’estructura cognoscitiva Es tracta, doncs, d’estructures mentals de coneixements que incorporen informacions provinents de l’exterior i les emmagatzemen en la memòria connectant-les amb altres elements de l’estructura cognoscitiva Els esquemes de coneixement són estructures dinàmiques que es poden anar modificant com a resultat d’un procés d’aprenentatge Com més informació contingui un esquema de coneixement…
Burrhus Frederic Skinner
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Estudià a Harvard, universitat on fou professor des del 1948, després d’haver-ho estat a les de Minnesota 1936-45 i Indiana 1945-48 Principal popularitzador, després de JBWatson, del conductisme, en les seves recerques sobre l’aprenentatge descobrí l’anomenat condicionament operant o instrumental, aplicable a gairebé tots els camps pràctics de la psicologia instrumentalment el seu invent més conegut és l’anomenada caixa de Skinner , consistent en una gàbia per a rates proveïda d’una palanca que, en fer-la anar l’animal, li fa arribar el menjar Defensà l’ensenyament programat, amb…
aprenentatge
Educació
Psicologia
Procés que implica un canvi real o potencial del comportament relativament persistent, que és degut a la interacció subjecte-medi i es fa possible a través de l’activitat i/o de l’observació del subjecte.
Perquè hom pugui aprendre, però, cal que l’organisme hagi assolit el nivell corresponent de desenvolupament, la qual cosa sí que és influïda directament per l’herència Per mitjà de l' aprenentatge clàssic , formulat per Ivan P Pavlov, el subjecte aprèn a comportar-se davant un nou estímul de la mateixa manera que es comportava davant un de conegut Per exemple, un gos pot segregar saliva en sonar una campana, mentre que abans només ho feia en ésser-li presentat el menjar Per a assolir el nou mòdul de comportament caldrà que, durant diverses vegades, el so de la campana…
depressió
Psicologia
Estat emocional caracteritzat per un afebliment o disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona; l’ansietat (depressió ansiosa), el cansament i el desànim o un cert sentit d’impotència, inferioritat i dependència, en són també trets característics.
Com a estat concret i esporàdic, i ocasionat per situacions difícils o esdeveniments de fort impacte emocional depressió reactiva o per canvis psicosomàtics de la persona depressió menopàusica o climatèrica , també anomenada involucional , la depressió no suposa res d’anormal ni patològic, i la seva durada no és excessivament llarga En aquest sentit cal distingir-la de la depressió com a estat malaltís, de caràcter psicòtic psicosi, que pot revestir formes neuròtiques neurosi Àdhuc en aquests casos la terapèutica de la depressió és relativament brillant des de la introducció dels fàrmacs…